Diario de Mallorca, 22 de febrer de 2024
Suplement cultural Bellver en Abril, núm. 1188
El llibre ha estat finalista del IX Premi Font i Roig d’assaig, patrocinat per l’Ajuntament de Maria de la Salut
La publicació d’estudis sobre corrents ideològics i socials considerats residuals, descartats del procés històric oficial,
és encara minoritari. Més encara des d’un punt de vista divulgatiu i de fàcil lectura. Per això, sempre és benvingut
trobar lectures que ens il·lustrin sobre episodis que no foren puntuals ni aïllats; més encara quan esdevingueren de
gran presència social i transcendència posterior, però que el pas del temps va esborrar fins ser vistos com
intranscendents o, fins i tot, inexistents.
És el cas d’Els orígens del republicanisme i el primer moviment obrer a Mallorca (1849-1868), de Catalina Martorell.
El llibre ha estat finalista del IX Premi Font i Roig d’assaig, patrocinat per l’Ajuntament de Maria de la Salut i amb la
pretensió de fomentar la història local, investigació de proximitat i publicació en petit format, apta per tots els públics.
Fins ara el treball guanyador era mereixedor de l’edició, a càrrec de Lleonard Muntaner Editor; no obstant, arran el
nivell dels treballs presentats enguany han pres la decisió d’editar també el finalista i que ara tenim a les mans.
De fet, ens trobam davant la síntesi d’una tasca molt més extensa: la tesi doctoral El republicanisme federal i la
cultura liberal democràtica a Mallorca (1840-1900), llegida per l’autora el 2015 a la UAB i dirigida per Pere Gabriel
Sirvent, amb més de 800 pàgines d’investigació. Amb aquest assaig, l’autora se centra en un període més acotat i
adopta un registre més divulgatiu, apte per a qualsevol lector.
El treball de Martorell se centra en un món obrer incipient, el de la Mallorca de mitjan segle XIX (sí: a Mallorca va
existir teixit industrial), en ple procés d’organització i cerca d’identitat. Veiem col·lectius socials naixents en ple
moviment, sense consciència de classe ni referents clars, en vies d’expansió i definició, que des de la nostra òptica a
posteriori veuríem clarament com un moviment obrer incipient. També trobam un altre col·lectiu coincident en el
temps: la burgesia, ambdós indissociables i alhora enfrontats, però amb denominadors comuns: fer valdre els seus
drets, organitzar-se i influir en una societat que es transformava a marxes forçades.
Així veiem l’evolució en aquells primers anys i les diverses estratègies seguides per defensar els seus interessos, en un
moment en què els principis ideològics i organitzatius plasmats a Europa a la Primera Internacional (1864) encara
quedaven força lluny. En aquesta lluita social, motivada amb millorar unes condicions de vida pèssimes i injustes,
s’aniria forjant una incipient consciència de classe. A això cal unir els ideals del republicanisme, el naixement del
primer partit demòcrata (1849) i la vinculació amb reivindicacions universals i llavors transgressores: sufragi
universal, llibertat de reunió i expressió, educació universal, laïcitat, supressió de quintes forçoses... esquivant la
censura que la monarquia borbònica vigent aplicava a qualsevol veu discrepant. Per tant, aquí veiem els inicis d’unes
reivindicacions avui normalitzades gràcies a fets i protagonistes malauradament bandejats, necessitats d’un just
reconeixement.
A més, Martorell treballa un vessant fins fa poc també ignorat: el paper de la dona, amb figures destacades en la
reivindicació d’aquell moviment incipient i molt abans de la reconeguda Aurora Picornell (1912-1937), realitat
doblement silenciada que l’assaig redescobreix i alhora reivindica.
Durant vint anys aflorarien nous espais de sociabilitat: cooperatives, entitats de socors mutus, publicacions
periòdiques... que feien palesa una transformació social profunda i un nou pensament que lentament s’imposava per
donar pas a una nova estructura social, les arrels de la qual foren oblidades per la manca d’un relat que sintetitzés les
fites d’una època que pels seus fonaments transgressors, aperturistes i lliurepensadors fou silenciada i oblidada.
Primer per la Restauració de 1876, després per la dictadura franquista i, darrerament, per l’actual societat del turisme i
el consum, adoptada com a relat únic de transformació, progrés social i (molt subtilment) desmemòria col·lectiva.
El món actual requereix conèixer perspectives oblidades (antigues però no antiquades) de pensament, lluita i esperit
crític d’aquells pioners (i pioneres!) que Martorell retrata a la perfecció i del qual som hereus i deutors.