L’Independent de Gràcia, 22 de juliol de 2022
Aviat es compliran 100 anys de l’estrena d’una
de les peces musicals més conegudes arreu del
Principat: Pel teu amor, més coneguda com Rosó.
El 21 de desembre de 1922 s’estrenava al Teatre
Tívoli l’obra escènica en dos actes amb el mateix
nom, que va passar sense pena ni glòria, però un dels
seus fragments seria un dels temes més populars i sentits
del repertori en català. Els versos els havia fet l’escriptor
Miquel Poal-Aregall (1892-1935) i la melodia Josep Ribas i
Gabriel (1882-1934).
Del lletrista tenim ben documentada la seva vida i obra;
però del músic, ben poca cosa. Així i tot, el que tenim està
molt lligat a la Vila. Segons sabem, Josep Ribas va néixer
a Gràcia el 29 de juny de 1882, al número 13 de la Plaça del
Nord. Els seus pares eren Joan Ribas i Teresa Gabriel, que
regentaven un forn a la mateixa plaça i eren nadius de
Sant Medir i Guissona, respectivament. La família vivia al
primer pis de la finca, per tant és probable que el forn estigués
als baixos del mateix número.
Per tant, el compositor de Rosó va viure els primers
anys a la Plaça del Nord, segurament ajudant al negoci
familiar a la mateixa plaça i a prop dels Lluïsos de
Gràcia. Posteriorment, Ribas es va casar amb Mercè Pla
i Mesquida a la parròquia de Sant Joan Baptista, a la
Plaça de la Virreina, el 28 de desembre de 1903. Això fa
pensar que encara residia a la Plaça del Nord o, en tot
cas, continuava a Gràcia. Llavors encara figurava com
a jornaler i no havia assolit el renom que assoliria després
com a músic.
A partir d’aquí li perdem la pista; però neix com a artista.
Un humil jornaler gracienc va esdevenir personalitat
del món musical català: escriu cançons, obres escèniques
i peces ballables, dirigeix a teatres, cinemes i sales
de ball, dona lliçons de música... i assoleix la immortalitat
quan Rosó esdevé tema immortal des de l’estrena, cantat
per Emili Vendrell i molts més, a través de generacions
durant 100 anys.
El seu darrer domicili estava lluny de Gràcia, al carrer
Rocafort, 78, a l’Esquerra de l’Eixample. Allà moriria el 31
d’agost de 1934, als 52 anys, per una pneumònia. Va deixar
vídua en segones núpcies, Alicia Cantini (natural d’Itàlia),
i dues fi lles, Liria i Tais. Fou enterrat al cementiri de Les
Corts, però ja no es conserva el nínxol original.
Avui la figura de Josep Ribas és totalment desconeguda.
Cap placa, monument o via urbana el recorda; tampoc
a Gràcia, el seu barri natal. Ni tenim cap foto seva, ni del
forn familiar. Per això, cal recuperar la fi gura d’un gracienc
de renom, autor d’un tema líric que continua ben viu a
la memòria de molts catalans.
Ara que el Rosó compleix 100 anys, consolidat i conegut
per tothom, és hora de rehabilitar la figura del seu creador
i una primera passa seria recordar la seva vinculació
amb la Vila. I per començar, seria just col·locar una placa a
la Plaça del Nord, allà on estigué la casa on Josep Ribas va
néixer i va viure els primers anys. Perquè allà va néixer qui
va crear el Rosó de la seva vida.