Última Hora, 16 de març de 2022
El futur del ciclisme no tindria solidesa si no sabem posar en valor el seu passat
El passat 28 de febrer la Federació de Ciclisme de les Illes Balears va rebre el Premi Ramon Llull de mans de la presidenta del Govern, Francina Armengol. Aquest guardó reconeix el valor i transcendència que la bicicleta ha tingut en les nostres vides en esdevenir una de les manifestacions socials més longeves i arrelades del costumari local. Al voltant del vehicle de dues rodes (antigament, velocípede) va néixer una nova manera de comunicar-se, relacionar-se i entendre la vida, fins convertir-se en el primer esport de masses practicat massivament per la població.
Fa més d’un segle que la bicicleta forma part de la nostra vida quotidiana com a mitjà de transport, instrument de lleure, eina de treball i complement de vida saludable, a més de facilitar activitats socials col·lectives i esdevenir element corrent de la nostra societat. Com a conseqüència d’aquest procés sorgí la competició, potser el fet més vistós, noticiable i que aixeca més passions.
Des de 1890 aproximadament el ciclisme s’organitzà al voltant d’entitats, agrupant els primers seguidors. A Palma la Sociedad de Velocipedistas (1888), Velódromo Palmesano (1893), Veloz Sport Balear (1896) i Círculo Ciclista (1897), evidenciaven la força amb què la bicicleta entrava a les nostres vides i en paral·lel amb altres entitats arreu de Mallorca, transcendint l’àmbit urbà i convertiren el fenomen en qualque cosa més que una excentricitat d’urbanites i burgesos; de fet, el primer velòdrom va néixer a Felanitx (1892), bastit pel Club Felanigense. La bicicleta era exponent d’una societat dinàmica, en plena ebullició i amb ànsies de modernització, que aviat va necessitar d’un ens federatiu que coordinàs esforços per projectar al futur el naixent esport.
Així fou com el 25 de juliol de 1899, als locals del Club Velocipedista d’Inca, fou constituïda la Unión Velocipédica Balear (actual FCIB), amb Joaquim Gual de Torrella com a primer president. De fet, el ciclisme balear mantingué una gran presència a la vida quotidiana durant dècades, malgrat que des dels anys 60 del segle passat perdé aquest lloc de privilegi.
Tot i així, el ciclisme balear ha lluitat per no quedar reduït a una relíquia i una manifestació nostàlgica de glòries passades. Avui dia, tot i trobar-se lluny del seguiment d’esports massius i mediàtics com el futbol o el tennis, gaudeix de bona salut. Ha sabut projectar-se al futur i modernitzar-se, però sense perdre la perspectiva d’un passat potent i gloriós. El futur del ciclisme no tindria solidesa si no sabem què som i d’on venim; posar en valor el seu passat, divulgar la seva vàlua com a element social clau durant més d’un segle, és una obligació i un deure.
Per tot això, l’exposició 125 anys de ciclisme a les Illes Balears que planeja organitzar la FCIB és una necessitat. Comissariada per Pere Fullana Puigserver i Pilar Ribal Simó, tindrà lloc al Centre de Cultura Sa Nostra de Palma a finals d’aquest any. Aquesta serà una manera de divulgar i fer palès el profund valor que el ciclisme ha mantingut a l’arxipèlag durant més de 130 anys, pràctica clau i peça fonamental de la nostra societat, abans i més que qualsevol altre esport.
L’exposició recordarà les grans fites històriques que han permès arribar al ciclisme fins avui amb un estat de salut excel·lent; retrà un sentit homenatge a les principals figures que han il·lusionat espectadors, aixecat passions entre seguidors i fomentat milers de vocacions; i rememorarà les principals competicions, nascudes a partir de la passió per la bicicleta, que han sostingut i desenvolupat l’afició. Tot amb una àmplia exposició de fotografies, trofeus, cartells, documentació, bibliografia i altres objectes que vehiculin la biografia col·lectiva d’un esport que uneix passat, present i futur.
Actualment l’esport de les dues rodes gaudeix de disciplines ben variades: carretera, muntanya, ciclocròs, trial, cicloturisme o adaptat per a minusvàlids. Però cap ha estat tan influent històricament com el ciclisme en pista, vessant pioner i capdavanter a Espanya durant la primera meitat del segle passat, vertader fenomen de masses que va contribuir a posar l’Illa en el mapa esportiu mundial. Són molt remarcables els triomfs assolits per dotzenes de campions locals, destacant els set mundials de Joan Llaneras (entre 1996 i 2007), els sis de Guillem Timoner (de 1955 a 1965) i un de Miquel Mas (1965); però la nòmina de figures és infinita. Cada poble tenia els seus ídols, triomfadors arreu i generadors de legions d’aficionats, que a través del ciclisme varen contribuir decisivament a obrir horitzons a cada poble i cada llar; a sortir d’una societat rural, aïllada i casi medieval; a generar il·lusions i esperances, i projectar-se al segle XX a través de l’emoció esportiva i els triomfs dels ídols locals.
Les dotzenes de pistes ciclistes nascudes arreu de l’Illa són exponent de la cultura local, i algunes d’elles foren referents esportius a Europa. Tenim comptabilitzades més de cinquanta pistes entre velòdroms i voltadores arreu de Mallorca, un fet inaudit, causa i conseqüència d’un fenomen sociològic sense parangó arreu del món que cal reivindicar i preservar. Pel que fa als velòdroms destaquen amb llum pròpia Tirador (inaugurat el 1903), una de les pistes més antigues del món; Campos (1935), segona pista més antiga d’Espanya, i Algaida (1975). Entre les voltadores tingueren molta força Santa Maria (1936) i Sineu (1952), només per esmentar les més antigues. Alguns continuen funcionant; però per desgràcia, molts d’ells (Pollença, Artà, Vilafranca, Llucmajor, Manacor...) ja han desaparegut. Altres, com Campos o Santa Maria, es troben prop de la desaparició; només Tirador, de moment, podrà recuperar-se com a referent històric.
És just i necessari reconèixer a la junta actual de la FCIB, encapçalada pel seu president, Fernando Gilet, l’organització de l’exposició, la qual donarà a conèixer a tothom un univers esportiu i cultural indispensable per entendre la nostra societat. Si el públic acull positivament aquest esdeveniment, l’exposició podria mantenir les seves portes obertes i, amb una fórmula itinerant, mantenir-se vigent fins al 2024 i així assolir els 125 anys exactes des que uns intrèpids pioners posaren a Inca els fonaments de la Unión Velocipédica Balear. Sens dubte, el gloriós passat del ciclisme local és un tresor únic del qual cal tenir cura per tenir sempre presents els orígens, les arrels i els referents com a eina indispensable per entendre el present i projectar-nos cap al futur.