Última Hora, 2 de novembre de 2021
Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB)
Durant els anys 70 del segle passat l’esport professional a Balears era marcadament masculí en totes les seves línies, amb comptades excepcions. Gradualment la dona accedia a la pràctica esportiva, però lluny del món competitiu i professional, i més encara de l’àmbit executiu i de gestió, ja que aquestes responsabilitats eren patrimoni exclusiu de l'home.
Però a Mallorca hi hagué una excepció sobresortint, avui oblidada. Es tracta de Margalida Miranda Bordoy (Barcelona, 1919 – Palma, 1979), una de les personalitats més populars i estimades en el món esportiu del seu temps, que aconseguí traspassar la potent barrera de gènere per esdevenir una personalitat influent i respectada per l’aficionat esportiu.
Miranda fou dona i cunyada dels cirurgians Vicente i Virgilio García Peñaranda, fundadors de la Clínica homònima (ja desapareguda) i coneguts arreu de Mallorca per les seves inquietuds socials i culturals, sobretot amb els més desvalguts. En enviudar, Miranda va assolir un acusat protagonisme a través de l’esport, concretament al futbol, com a dirigent de l’Atlètic Balears i en especial a la Procampo, comunitat de propietaris del camp on l’equip jugava, l’Estadi Balear.
En un món totalment masculí va prosperar i amb el temps la seva projecció es va incrementar fins arribar a postular-se com a presidenta del club. Finalment no ho aconseguí, però arribar a aquest punt suposava trencar barreres llavors insalvables per a la dona amb empenta, carisma i decisió, virtuts considerades exclusives de l’home en l’àmbit públic.
Miranda fou coneguda i respectada arreu, més enllà del futbol, en transcendir rivalitats, fòbies i prejudicis. Un valor prometedor i ascendent que, de no haver mort prematurament, segurament hauria assolit els seus objectius com a dirigent esportiu: una fita a Balears i a l’Estat. Hauria estat un referent per a la dona de moment i una pionera social i esportiva.