Diario de Mallorca, 24 de juny de 2021
Suplement cultural Bellver núm. 1062
Text: Jordi Vidal
L’oci al voltant de l’esport dels llebrers fou un dels més importants a Mallorca
A diferència de la paraula hipòdrom, totalment grega, canòdrom és una combinació de llatí (canis) i grec (drómos). Avui en dia el canòdrom de Palma es troba gairebé abandonat, si bé aviat s’hi estrenarà una zona verda municipal. Part d’aquesta es correspon amb el recinte de l’antic espai de curses de llebrers, situat devora del torrent de sa Riera i que aviat serà batiat com a Bosc Urbà. Aquesta pista, inaugurada el 1932 i tancada el 1999, va ser un important punt de trobada social i va ser la seu de set campionats d’Espanya i d’una Copa d’Europa.
L’oci al voltant de l’esport dels llebrers fou un dels més importants a Mallorca. A través de les carreres, les apostes i la criança dels cans va existir tot un sistema social que va gaudir d’una força quotidiana envejable dins la societat, avui desaparegut i totalment oblidat, malgrat estar vigent fins als anys noranta del passat segle. El treball de Manuel García (Barcelona, 1973) pretén recuperar la memòria d’aquest món i recuperar el valor que va tenir en la societat mallorquina.
El llibre ressenyat es divideix en dues parts ben diferenciades. D’una banda, fa un recorregut des del naixement de les curses de llebrers, la seva arribada a Espanya i, finalment, Palma, on va obrir-se una de les primeres pistes dedicades a aquest esport i que finalment fou una de les més duradores. Les curses d’aquests cans especialitzats en la caça de llebres eren un espectacle econòmic i a l’abast de tothom. A més de les apostes i l’emoció de les carreres, molts aficionats varen criar llebrers com una manera d’intentar fer fortuna.
De l’altra, es fa un recorregut de les vicissituds viscudes per la instal·lació des de la seva clausura i el llarg recorregut viscut (abandonament, expropiació, planificació i tràmits de les obres) per convertir-se en zona verda una vegada afegit l’espai del contigu velòdrom de Tirador.
L’autor fa èmfasi en el fet que es tracta d’un dels pocs canòdroms de l’Estat del qual queden i que la construcció de la zona verda actual és encertada perquè conserva i recicla l’antiga estructura esportiva, donant-li usos nous per a la ciutat, conciliant passat i futur, patrimoni i esport.
Una bibliografia i un annex documental tanquen aquesta monografia, tot destacant la importància
del canòdrom palmesà com una de les pistes més importants d’Espanya quant a antiguitat, longevitat i palmarès. Cal afegir que el llibre està molt ben il·lustrat i que la fotografia de la coberta és den Torrelló.
Manuel García Gargallo és llicenciat i doctor en història contemporània per la Universitat de Barcelona. Ha publicat llibres i articles sobre el velòdrom de Tirador i sobre història del futbol balear.