Ir al contenido principal

254. El velódrom ja és patrimoni de la ciutat

Diario de Mallorca, 18 de desembre de 2020

Tirador és una de les estructures esportives més antigues i la millor del seu temps a Espanya

Ja és una realitat. Després de anys d’espera, el Ple municipal de l’Ajuntament de Palma de dijous 17 de desembre ha aprovat la protecció del Velòdrom de Tirador com a Bé Catalogat, confirmant l’aprovació inicial d’Urbanisme el passat mes d’abril i davant la manca d’al·legacions durant el període d’informació pública previ a l’aprovació definitiva. Així es reconeix que Tirador té prou significació per constituir un bé del patrimoni històric a protegir singularment, es garanteix que mantindrà la seva integritat i qualsevol intervenció posterior mantindrà el caràcter genuí i singular de la instal·lació.

La catalogació protegeix tot el recinte esportiu: la pista i les grades, inaugurades l’any 1903, així com la tribuna coberta —coneguda com es Xalet—, dissenyada el 1918 per Gaspar Bennazar, s’Arquitecte. Així culmina la seva inclusió en el Catàleg de protecció d’edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic de la ciutat, després que la memòria de la centenària pista hagi renascut. La publicació en aquest diari de l’article “El velòdrom del Tirador, patrimoni oblidat de Palma” (Diario de Mallorca, 16/6/2014) va suposar el tret de sortida per rescatar la seva memòria després d’anys d’oblit, desconeixement i abandó que haurien acabat amb la seva demolició.

Malgrat la seva transcendència, el Velòdrom de Tirador no és el primer element esportiu esdevingut patrimoni de la ciutat: les instal·lacions del Mallorca Tenis Club (1964) al barri de Son Armadans, i el pavelló poliesportiu del carrer Ticià (1995), al barri de Bons Aires, foren incorporats el 2017 durant la primera ampliació del Catàleg en gairebé vint anys.

Però Tirador és excepcional en tractar-se d’una instal·lació centenària, relíquia d’un temps i costums ja desapareguts però que perviuen en el subconscient col·lectiu. És una de les estructures esportives més antigues del món i que, a més, es conserva en un estat casi primigeni. Una obra d’enginyeria modesta per nosaltres, però avaluada com la millor del seu temps a Espanya. Fou considerada la catedral del ciclisme espanyol durant dècades, a més d’estendard dels temps gloriosos del ciclisme local quan era el gran esport de masses a Mallorca. En fi, un símbol des de molts punts de vista (social, emocional, arquitectònic o històric) i part indissociable de la identitat mallorquina contemporània.

Aquesta decisió és positiva i esperançadora. És molt lloable que el consistori municipal incorpori nous elements al Catàleg i s’obri a àmbits encara poc patrimoniables com l’esportiu, pràctica habitual en el futur. Però cal recordar que el tràmit fou anunciat el 2015, un període excessivament llarg que ha suposat la degradació i ocupació de les instal·lacions tot i ser de titularitat municipal, a més d’una greu falta de manteniment. Això ha afectat la qualitat de vida dels veïns de la zona i la mateixa supervivència de la pista, que es troba en un estat preocupant. En altres ocasions aquesta inoperància va causar que elements de gran valor s’hagin perdut o s’hagi arribat massa tard.

Tirador comença a patir les conseqüències d’aquest abandó. Encara estem a temps, però el marge d’error s’acaba. La catalogació és una fita excel·lent, però en realitat és la primera passa; manca redactar el projecte de rehabilitació definitiu, finançar i executar les obres per incorporar la pista a la segona fase del denominat Bosc Urbà, projectat des de 2015 i la primera fase del qual enfila la recta final en l’espai del vell Canòdrom. El camí és el correcte; però tot va massa lent. I la COVID-19 no és prou excusa.

Cal agrair a entitats com ARCA patrimoni, l’Associació de Veïns es Fortí o la Federació de Ciclisme de les Illes Balears, a més d'altres persones a títol individual, la sensibilitat amb aquest tema i que entre tots haguem arribat a aquest punt. Però cal culminar aquest procés i que el Velòdrom de Tirador, a més de ser patrimoni històric reconegut per les institucions, retorni a la vida activa amb usos renovats i al servei dels ciutadans. Aquest és el millor reconeixement per al nostre patrimoni.