Última Hora, 6 de maig de 2020
Cort i el Consell mostren sensibilitat davant un element de l’àmbit esportiu
El passat 30 d’abril el Ple municipal de l’Ajuntament de Palma va aprovar en sessió ordinària —telemàticament, ateses les actuals circumstàncies per la crisi de la Covid-19— la catalogació del Velòdrom de Tirador com a Bé Catalogat (BC) i la seva incorporació al Catàleg d’elements protegits de la ciutat, la qual cosa confirma la conservació i futura reconversió de l’espai en zona verda municipal. El tràmit, que fou anunciat a finals de 2015, ha culminat després d’un procés excessivament llarg que ha provocat una degradació considerable de l’espai per manca de manteniment, l’acumulació de brutor i haver patit l’ocupació per okupes. Aquesta manca d’agilitat en els tràmits ha causat, en altres ocasions, la desaparició d’edificis de valor considerable. Aquí, afortunadament, s’ha arribat a temps.
El procés ha culminat amb el suport per unanimitat de tots els grups municipals, tal i com va succeir amb les mocions presentades els anys 2014 i 2019 a Cort i l’any 2018 al Consell de Mallorca, que demanaven la protecció i rehabilitació de l’antic recinte esportiu. Les iniciatives foren presentades per forces de tots els colors polítics, han gaudit del suport d’entitats ciutadanes com ARCA o l’Associació de Veïns des Fortí i foren aprovades per unanimitat, la qual cosa mostra la transversalitat del suport de què ha gaudit aquesta iniciativa.
Amb l’aprovació Cort i Consell mostren sensibilitat davant la importància d’un element pertanyent a un àmbit encara pendent de valorar patrimonialment com és l’esportiu. Entre els 155 elements incorporats al Catàleg d’edificis protegits de Palma, aprovat per Cort el 25 d’abril de 2019, es trobaven alguns elements contemporanis com ara les instal·lacions del Mallorca Tennis Club (1962) o la pista de bàsquet del carrer Ticià (1995); però en mancava un de referència i recorregut històric i social. Afegit Tirador, una de les pistes ciclistes més antigues de món (1903), ja el tenim.
A l’Estat hi ha elements esportius que han assolit l’estatus de patrimoni protegit i figuren en diversos catàlegs patrimonials. Així, com a BIC (Bé d’interès cultural) hi ha el Frontó Beti-Jai (Madrid, 1894) (BOCM, de 9 de febrer de 2011); com a BCIL (Bé catalogat d’interès local) hi ha l’Autòdrom de Terramar (Sitges, 1923) (DOGC, 21 de novembre de 2001), o l’Estadi Lluís Companys, (Barcelona, 1929) (BOPB, 14 d’agost de 2000), només per esmentar-ne els mes destacats. Aquests processos de catalogació no sempre han estat fàcils a causa de la pressió d’interessos privats, immobiliàries o especuladors, o per manca de sensibilitat de les administracions —la catalogació del Frontó Beti-Jai va demorar-se vint anys. La catalogació fou la primera pedra per recuperar-los i posar-los en valor, reintegrats en el teixit social del que formaven part, amb nous usos ciutadans.
La protecció de Tirador s’esperava des de feia temps pel valor innegable del Velòdrom a nivell històric, esportiu i social, un fet que fa anys era desconegut i que a hores d’ara ningú discuteix. Però també per la imperant necessitat d’avançar en el procés de reconversió del recinte i els terrenys adjacents en una gran zona verda a disposició dels ciutadans. Amb aquest tràmit es confirmen les pautes marcades pel projecte de l’arquitecta Isabel Bennàsar Félix (2015), el qual establia les directrius generals: enjardinament prenent com a referència l’antiga ordenació de l’espai, prioritzar la presència de vegetació en lloc d’espais durs de disseny, i conservar les traces històriques que li confereixin una personalitat singular.
Després d’un lustre s’ha assolit la primera fita, però només ha estat la primera passa. Manca la redacció del projecte definitiu que incorpori Tirador dins l’anomenat Bosc Urbà i cal finançar les obres —uns dos milions d’euros—, tot procurant que el conjunt mantengui el seu caràcter genuí i singular. Les obres varen donar inici a l’espai annex del Canòdrom a mitjans de 2018, però fa temps que resten aturades i no únicament per causes atribuïbles a la Covid-19. No és un bon precedent per confiar en l’agilitat de les etapes pendents d’execució.
En les complicades circumstàncies que vivim arran l’epidèmia de la Covid-19, que condicionaran present i futur a tots els nivells, els poders públics no haurien d’aturar-se aquí. Cal la zona verda de centralitat que la ciutat necessita i que s’hauria de materialitzar sense nous ajornaments, fruit del desig d’una ciutadania àvida ara més que mai de sortir de casa, recobrar el carrer, mantenir la salut, fer vida novament a l’exterior, passejar i respirar. Així s’avançaria substancialment en el sorgiment de sa Falca Verda com a parc de referència de Palma, aspiració pendent durant més d’un segle que mai no acaba d’arrencar.
La catalogació de Tirador indica que anam pel camí correcte, però massa lentament. És necessari que la zona verda sigui una realitat, que combini salubritat i lleure en un entorn patrimonialment privilegiat al servei de tothom.