Ir al contenido principal

216. S’Aigo Dolça, l’assignatura pendent de la natació local

Diario de Mallorca, 1 d’agost de 2019

La piscina fou bastida devora la mar en un espai llavors idíl·lic, quasi sense construccions

A principis d'any l’Ajuntament de Palma va anunciar el projecte guanyador per construir el nou complex esportiu municipal en els terrenys de l’antiga piscina del Club Natació Palma, ubicada a s’Aigo Dolça, entre els barris del Terreno i Son Armadans. L’estudi d’arquitectura Barceló-Balanzó Arquitectes va adjudicar-se el concurs d’idees amb un projecte que consta de tres plantes d’aparcament, dues piscines, restaurant, gimnàs i solàrium. El mateix estudi redactarà el projecte executiu perquè les obres comencin el 2020. El projecte és un equipament totalment nou perquè res no quedarà de la piscina original: la rehabilitació era totalment inviable perquè la degradació, prolongada durant anys, va arribar a un punt de no retorn que ho feia impossible.

Fins fa uns anys la propietat dels terrenys, de 1703 m², la compartien el grup Melià i el Ministeri d’Hisenda. L’ajuntament va pactar una permuta amb el grup hoteler a canvi d’una planta de l’aparcament del carrer Marqués de la Sènia, i amb el Ministeri se signà el 2006 un conveni de cessió que obligava l’ajuntament a construir un equipament esportiu i un aparcament soterrat. Els primers moviments per a la recuperació es donaren al final de la legislatura de la batlessa Catalina Cirer amb el Pla Especial de Rehabilitació Integral del Terreno, que incloïa arreglar la piscina i construir un aparcament. Amb Aina Calvo el pla es va aturar pel seu cost i la crisi següent, i amb Mateu Isern tampoc hi havia recursos. A principis de la legislatura passada es va recuperar el projecte: s’especulà amb una concessió privada, un pla d’aparcaments, aportació de fons FEDER de la Unió Europea... però les eleccions de 2016 i defectes de forma aturaren novament el projecte. El 2018 recomençà el procés i, de moment, ja hi ha projecte.

La instal·lació era una piscina coberta amb dues àmplies grades laterals per a uns 2.000 espectadors. Fou bastida devora la mar en un espai llavors idíl·lic, casi sense construccions (no existia el Passeig Marítim) i des d’on es veia el mar a pocs metres. Posteriorment, en urbanitzar-se la zona les dues grades foren amputades per bastir les edificacions del voltant, primer l’antic Hotel Fenix (costat mar) i després blocs d’habitatges (costat av. Joan Miró), que encerclaren la piscina deixant-la totalment encaixonada i oblidada. Avui només queden ruïnes, plenes de brutor i males herbes.

Des de la perspectiva actual s’Aigo Dolça és una instal·lació modesta, però històricament crucial en el desenvolupament de la natació mallorquina. La primera piscina d’ús esportiu fou la del balneari (avui hotel) de Ciutat Jardí, inaugurada el 1934. Allà s’hi disputaren les primeres proves importants a l’illa; fins i tot es preveia el Campionat d’Espanya de natació de 1936, cancel·lat per la Guerra Civil. Acabada la guerra es va fundar el Club Natació Palma, que aviat va planificar la construcció de la piscina. Les obres començaren el 20 d’octubre de 1940 i nou mesos després la instal·lació estava acabada. La piscina era molt atípica: de 33x13 metres, unes mides gens convencionals per a la competició, i set carrers. L’aigua que l’omplia brollava de un pou proper: s’Aigo Dolça –d’aquí el nom que popularment ha rebut–, per això estava tan freda (uns 16°C) i sense clorar. Tot molt precari i rudimentari, no havia tradició de la qual partir i tot estava per fer. Es va inaugurar el 5 i 6 juliol de 1941, amb una competició entre el CN Palma i el CN Barcelona, llavors el més potent d’Espanya. La consagració arribà poc després amb els Campionats d’Espanya de natació del 29 al 31 d’agost aquell mateix any, i que es tornarien a organitzar l’any 1949.

El CN Palma fou pioner en veure la importància de tenir una piscina per desenvolupar la natació en condicions, i durant dècades va ser la única a la qual tenia accés la ciutadania (en qualitat de socis del CN Palma, és clar), a banda de les de caràcter privat. Així el club es convertí en capdavanter de la natació a Mallorca, fins llavors present al Club Espanya i al Club de Regates, entitats dedicades a la nàutica però amb seccions de natació i waterpolo que organitzaven totes les proves a la mar per mancar de piscina. El waterpolo es jugava a Palma des de 1930 amb equips del Espanya, Regates o BAD (Balneari Aigo Dolça); però tots ells jugaven a la platja. Gràcies a la seva piscina, el CN Palma va irrompre amb força i en crear-se el Campionat d’Espanya el 1942 el club va poder participar-hi –amb èxit: va quedar tercer aquell any– i durant força anys va competir contra els millors clubs d’Espanya. Amb la fusió el 1948 del España i el Regates l’entitat resultant (Reial Club Nàutic) va deixar el CN Palma com a únic referent d’aquest esport.

A mitjans dels anys 60 s’Aigo Dolça encara era la única piscina esportiva existent a Balears; però havia quedat obsoleta per competir, i sobretot, no era coberta. Per això, el 1960 el club va comprar uns terrenys a Son Hugo on el 30 d’octubre de 1970 s’inaugurà la piscina coberta. El 2 abril de 1971 es va celebrar a Son Hugo el Campionat d’Espanya d’hivern de natació i tota l’activitat del CN Palma es va centrar a la nova instal·lació. S’Aigo Dolça es veia cada vegada més desatesa; aviat va quedar buida d’aigua, tot i que la resta –local social, oficines i bar restaurant– continuava actiu, esperant la renovació desitjada. La desaparició temporal del CN Palma el 1986 fou un trasbals important: les instal·lacions de Son Hugo foren municipalitzades i així fins avui, però per s’Aigo Dolça fou un cop definitiu. A principis dels anys 90 l’espai ja estava totalment abandonat. Quan el CN Palma va ressorgir a finals dels 80 va ubicar-se a una piscina nova, devora s’Escorxador i reformada el 1995 com a piscina Antònia Real. Per a s’Aigo Dolça fou massa tard. 

Quan comencin les obres del nou equipament –creuem els dits– serà una bona notícia per a la zona, molt necessitada d’equipaments i després de dècades de reivindicacions infructuoses. S’ha arribat massa tard per recuperar una instal·lació que, malgrat les seves limitacions, tenia un encant particular i va deixar una empremta profunda. Hauria estat una relíquia patrimonial esportiva digna de conservació, però ja és irrecuperable. Queda el consol que serà substituïda per una instal·lació municipal d’ús similar i que podria crear un nou punt de centralitat esportiva i social per al barri, com ho va fer el CN Palma ara fa 80 anys a la mateixa ubicació.