Ir al contenido principal

212. El Canòdrom Balear (1932) vestigi d’una societat popular

Última Hora, 18 de juny de 2019

Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB)

L’estiu vinent l’antic recinte del Canòdrom de Palma s’obrirà com a zona verda. A més de la nova vegetació també es preservaran els elements patrimonials que hi conté, com un tram de l’antic aqüeducte de la Font de la Vila o l’entrada al recinte. Clausurat fa vint anys, molts no saben que és un vestigi únic dels costums socials populars, abans massius i ara desapareguts i casi oblidats.

El Canòdrom fou un dels principals recintes de curses de llebrers a Espanya i avui és el més antic que es conserva a l’Estat (1932), ja que fou bastit poc després de l’arribada de l’esport des de les Illes Britàniques a finals dels anys 20. Fou la pista amb més participacions (54) en l’antic Campionat d’Espanya, entre 1940 i 1993, i va acollir-lo en set ocasions entre 1943 i 1991. Fins i tot el 1956 acollí la primera edició d’un Campionat d’Europa que no va reeixir i cancel·lat als pocs anys.

Les curses de llebrers eren considerades “l’hipòdrom dels pobres”, en ser accessibles per a qualsevol butxaca. La criança, les apostes i les carreres, propietaris i criadors… eren costums i personatges molt populars socialment, que transcendien l’àmbit esportiu. Aquell món, en ple apogeu entre els anys 50 i 70, va decaure amb l’auge d’altres modalitats de jocs i apostes, fins que la pista tancà el 1999 i l’afició desaparegué del tot.

A Espanya només queden dos canòdroms més: el Madrileño (1961-1989), reconvertit en camp de futbol; i el Meridiana (Barcelona) (1964-2006), com a parc i centre d'investigació, molt posteriors a la pista mallorquina i menys duradors. Avui l’empremta de les curses de llebrers en la societat és un record casi esborrat a mesura que l’afició s’esvaïa i les pistes s’esbucaven; però el recinte de Palma ha arribat fins avui i la zona verda en projecte mantindrà els vestigis i la memòria d’un passat social i esportiu esplendorós.