Última Hora, 18 de juny de 2019
Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB)
L’estiu vinent l’antic recinte del Canòdrom de Palma s’obrirà com a zona verda. A més de la nova vegetació també es preservaran els elements patrimonials que hi conté, com un tram de l’antic aqüeducte de la Font de la Vila o l’entrada al recinte. Clausurat fa vint anys, molts no saben que és un vestigi únic dels costums socials populars, abans massius i ara desapareguts i casi oblidats.
El Canòdrom fou un dels principals recintes de curses de llebrers a Espanya i avui és el més antic que es conserva a l’Estat (1932), ja que fou bastit poc després de l’arribada de l’esport des de les Illes Britàniques a finals dels anys 20. Fou la pista amb més participacions (54) en l’antic Campionat d’Espanya, entre 1940 i 1993, i va acollir-lo en set ocasions entre 1943 i 1991. Fins i tot el 1956 acollí la primera edició d’un Campionat d’Europa que no va reeixir i cancel·lat als pocs anys.
Les curses de llebrers eren considerades “l’hipòdrom dels pobres”, en ser accessibles per a qualsevol butxaca. La criança, les apostes i les carreres, propietaris i criadors… eren costums i personatges molt populars socialment, que transcendien l’àmbit esportiu. Aquell món, en ple apogeu entre els anys 50 i 70, va decaure amb l’auge d’altres modalitats de jocs i apostes, fins que la pista tancà el 1999 i l’afició desaparegué del tot.
A Espanya només queden dos canòdroms més: el Madrileño (1961-1989), reconvertit en camp de futbol; i el Meridiana (Barcelona) (1964-2006), com a parc i centre d'investigació, molt posteriors a la pista mallorquina i menys duradors. Avui l’empremta de les curses de llebrers en la societat és un record casi esborrat a mesura que l’afició s’esvaïa i les pistes s’esbucaven; però el recinte de Palma ha arribat fins avui i la zona verda en projecte mantindrà els vestigis i la memòria d’un passat social i esportiu esplendorós.