jueves, 19 de julio de 2018

158. Què és la cultura?

Diario de Mallorca, 19 de juliol de 2018

Suplement cultural Bellver, núm. 944

El fet cultural és una pugna mai resolta que mai acabarà entre l'individu i la col·lectivitat que l'envolta, que s'adapta i transmuta incessantment

Per als qui som profans en temes culturals no és fàcil donar una definició precisa i molt menys assenyada, més en els temps actuals en què el fet cultural té tantes accepcions que impedeixen donar una definició única i amb un enfocament universal. Tradicionalment enteníem cultura com el gust per les arts i les humanitats, la lectura i actes socials molt específics. Era fàcil associar-lo a l'erudició, a gent llegida i unes bones maneres en el tracte i en les paraules que feien notar un toc selecte de formalitat. Un toc singular i fins i tot excèntric.

Més enllà d'aquests definicions, més condicionades per l'entorn que ens envolta, hi ha dues vessants primordials per definir el fenomen cultural per sobre d'èpoques, tradicions i generacions. D'una banda, l’afany individual de cultivar i millorar el pòsit intrínsec de la personalitat. Un desig de superació, de perfeccionament i de interpretació de l’entorn, de cultivar una pròpia voluntat de pensament i comprendre les alienes a través de la reflexió i el coneixement. Un concepte sempre dirigit a cultivar i millorar l'esperit de l'individu. Una inquietud per veure amb un enfocament íntim i personal allò que ens envolta, amb un sentit crític i personal, però posant distancia amb les nostres preferències més íntimes per fer-ho comprensible i universal. I, com no, l'ambició de qui vol contribuir a crear en una societat sovint poc agraïda i fins i tot agressiva.

D'altra banda, hi ha una faceta lligada amb l'entorn més proper de l'individu i que és indispensable per completar la seva visió com a fet cultural, que el complementa i condiciona dins el col·lectiu que l'envolta. Aquells costums i tradicions (més enllà del folklore) transmesos i desenvolupats a través del temps i que donen un punt de referència per repetició, companyia o seguretat emocional. La revolució tecnològica dels darrers temps ha trasbalsat totalment aquest concepte, ha barrinat fronteres definides i inqüestionables fins fa poc i ara el fet cultural pot prescindir d'un entorn limitat i definit. Un fet que obre la ment i condiciona a parts iguals. Els factors canvien, l’essència perdura.

En conclusió, el fet cultural és una pugna mai resolta que mai acabarà entre l'individu i la col·lectivitat que l'envolta, que s'adapta i transmuta incessantment. Un difícil equilibri sense un punt intermedi real entre la creativitat personal i les convencions del col·lectiu, entre l'autocrítica i l'autocomplaença, entre el risc i la seguretat. Paradoxalment, les mostres més brillants i originals del fet cultural sovint han estat menystengudes, envejades i combatudes a l'engròs patint refús, incomprensió i bel·ligerància, però s’aconsegueixen imposar i incorporar- se a l'univers col·lectiu. La paradoxa mai resolta de la cultura ha estat sempre aspirar a la creació a canvi de pagar el preu de la incomprensió i la soledat. Un reconeixement que sovint arriba a costa de dedicar-li vida que, paradoxalment, esdevé immortal post mortem. Cultura és l'anhel de viure i perviure en una naturalesa humana plena de contradiccions que ens atrau i, alhora, ens refusa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

171. L'antic Club Velocipedista d'Inca (1898)

Última Hora, 30 d'abril de 2019 A Inca hi ha una relíquia esportiva de primera magnitud, casi oblidada però amb un paper crucial en...