Última Hora, 27 de febrer de 2018
Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB)
Secció Campus Obert (Universitat de les Illes Balears, UIB)
Ahir, 26 de febrer es compliren cent anys de la mort de Pere Miquel Marquès Garcia (1843-1918), un dels compositors mallorquins de més èxit en el seu temps. Emigrat a Madrid, va esser conegut especialment a través de la sarsuela, principal gènere escènic del moment a Espanya. Avui dia encara destaquen dues de les seves creacions: El Anillo de Hierro (1878) i El Reloj de Lucerna (1884), obres que sorprenen per la seva llunyania amb els tòpics sovint associats a la sarsuela. En concret, el preludi orquestral d’El Anillo encara es manté amb força en el repertori de bandes i orquestres gràcies a l’intens lirisme que en desprèn i que evoca amb traces d’himne el paisatge illenc d’origen del compositor.
A banda de la seva faceta escènica, Marquès va ser una rara avis del seu temps. Va ser autor de cinc simfonies entre 1869 i 1880, quan el gènere era casi desconegut a Espanya, i que de fet varen marcar l’inici de la tradició simfònica espanyola del segle XIX; una escola força magre, car l’arribada posterior dels grans autors europeus varen eclipsar la incipient producció local. Les incursions de Marqués en altres gèneres també varen tenir el seu pes, com el poema simfònic La Cova del Drach (1904) o la peça coral Himne a Ramon Llull (1916) que perfectament podrien fer-se un lloc en el repertori dels nostres programes locals de concert.
Retornat a Mallorca devers 1895, Marquès fou reconegut en vida i entre altres honors va ser proclamat Fill Il·lustre de Palma l’any 1911; però el pas del temps no li ha fet justícia i ha perdut el renom assolit.
Afortunadament, la XXXII Temporada d’Òpera del Teatre Principal farà justícia a la seva figura i ha programat El Reloj de Lucerna per als dies 7 i 8 d’abril, una sarsuela que res té a envejar al gènere operístic. Una bona oportunitat per gaudir de qui fou el compositor de més èxit fora de les illes i reivindicar la seva qualitat, més enllà de l’èxit i la popularitat, en tots els gèneres que va conrear.