Lluc (núm. 880), octubre de 2012
En el món esportiu el pas del temps esborra fàcilment la seva història, reduïda freqüentment a memòria oral i fets puntuals, mentre el seu conjunt queda gradualment desvirtuat i gairebé oblidat, mancat de treballs que li donin consistència i perspectiva. És el cas del CE Constància, societat esportiva que acaba de complir 90 anys, i que com en moltes altres casos la seva història és pràcticament desconeguda pels mateixos aficionats constanciers. Especialment d’un fet que es perd en el temps i avui dia sembla gairebé irreal: el domini dels constanciers en el futbol mallorquí durant els anys 30 i part dels 40, fruit del seu progressiu arrelament a la Part Forana com alternativa als clubs de Palma i la seva confirmació com alternativa al totpoderós RCD Mallorca (llavors sense el prefix Real), al qual va aconseguir imposar-se al primitiu campionat de Mallorca primer i després a la lliga espanyola.
Aquesta força no es pot entendre sense el suport social i popular que va convertir a la secció d’una societat de socors mutus en l’entitat més poderosa de Mallorca durant més d’una dècada, fora del poder econòmic del qual altres entitats gaudien per aconseguir els millors resultats esportius. Actualment, quan el club constancier sembla trobar-se a gran distància del futbol d’elit, és necessari que l’antic lideratge dels constanciers no quedi en l’oblit, ja que és part del seu patrimoni.
Antecedents del futbol a Inca
L’any 1907 va aparèixer la notícia que la secció de futbol del Veloz Sport Balear s’entrenava per jugar un partit contra un equip d’Inca que es trobava en formació (Última Hora, 17 de gener de 1907). El partit es jugaria a Inca, però després d’aquesta notícia no torna a parlar-se'n del tema. També durant el campionat de Balears de 1908-09 s'especulava amb la inscripció de varis equips de fora de Palma, entre ells un combinat d'Inca (La Almudaina, 15 de novembre de 1908). Com els desplaçaments a Palma eren un obstacle insalvable es varen modificar les bases del campionat, però a Inca ja no va haver cap més moviment.
El 17 de març de 1910 apareixia la notícia del primer equip format a Inca com una secció esportiva del Centre Instructiu d'Inca i amb un terreny de joc en construcció (La Almudaina, 17 de març de 1910), inaugurat el 23 de març de 1910 amb un partit entre el nou equip Foot-Ball Club Inca i el Veloz Sport Balear (1–4 per al Veloz). Poc després la societat fa organitzar el torneig del Centre Instructiu d'Inca generant una gran expectació. La competició no es va jugar a Inca sinó al velòdrom del Tirador de Palma, des del 5 de maig al 5 de juny de 1910 (La Almudaina, 4 de maig de 1910). El campionat va interrompre’s quan faltaven dos partits, segurament per algun afer entre equips. La classificació va quedar així: Veloz (-1 partit) i Inca, 5 punts; Mallorquín (-2 partits), 4 punts; Palma (-1 partit), 2 punts; i Hispania, 0 punts. Després d’aquest torneig desapareixia qualsevol menció al torneig, a la secció i a futbol en general a Inca.
L’any 1920 es va celebrar el segon campionat militar de futbol de Balears, jugat al camp de Bons Aires de Palma, propietat de l’Alfons XIII (després Mallorca). Dels quatre participants, un estava format per membres del regiment d’Infanteria n. 62 d'Inca. Inclús coneixem l’equipació dels inquers: samarreta blanc-i-vermella i calçons vermells. Varen quedar coers del campionat.
Durant el mes de juliol de 1921 es va fundar el Foot-Ball Club Inquense, la primera societat expressament futbolística documentada a la ciutat. La seva equipació era blau-grana. Va inaugurar el seu camp el 22 de juliol de 1922 amb un partit contra l’equip del Montepío de l’arraval de Santa Catalina, del qual no es coneix el resultat. A finals de 1924 el club va entrar en crisi, sobretot per la puixança del seu rival constancier. Va ser desqualificat i eliminat del campionat de Segona categoria. A finals de 1924 el FC Inquense ja no existia i bona part dels seus elements s’havien incorporat al Constància FC.
Naixement del Constància FC
El 2 desembre de 1922 quedava constituït el Constància Foot-Ball Club com a secció de la societat de socors mutus La Constancia, d’Inca. El 26 de desembre jugava el seu primer partit contra el seu rival ciutadà, el FC Inquense, guanyant-li en el seu propi camp (0–2).
El Constància no va participar en el primer campionat regional jugat la temporada 1923-24, tot i ser l’únic equip forà afiliat a la Federació. Sí va competir en la temporada 1924-25, ingressant directament en la primera categoria. Els seus rivals varen ser l’Alfons XIII (campió), el Balears FC, el Regional FC (tots ells de Palma) i el FC Manacor. Aquell any va quedar coer i sense haver puntuat, però aquesta situació no va tornar-se a repetir: des de llavors les seves participacions al campionat regional foren generalment molt positives, quedant assíduament entre el segon i el tercer lloc final.
Després de la desaparició del FC Inquense a finals de 1924 es va erigir en el principal club de futbol de la ciutat, i gradualment en el club més representatiu de la Part Forana. A mitjans de 1929 la secció es va registrar al Govern Civil com a club esportiu totalment independent de la societat de socors. Aquest procés de desvinculació va ser un fet molt tardà, ja que les seccions futbolístiques de societats mutuals i cooperatives ja havien desaparegut feia uns anys del primer pla, sobretot entre els anys 1921 i 1924. Aquell mateix any varen reformar el seu terreny de joc, Es Cos, on continuarien jugant fins l’any 1965.
El Constància FC, dominador del futbol mallorquí
El club va continuar el seu ascens, i a partir dels anys 30 va aconseguir convertir-se en campió del campionat de Mallorca tres temporades seguides: 1932-33, 1933-34 i 1934-35. El CD Mallorca, fins llavors dominador d’aquesta competició, inclús va entrar en crisi a causa del domini constancier. Com a campió de Mallorca, el Constància es va classificar per jugar la Copa d’Espanya en tres ocasions. No va superar mai la primera ronda, però destaca l’eliminatòria que va tocar-li en sorteig contra el FC Barcelona durant març de 1934 (0–1 a Es Cos i 2–0 a Les Corts).
Amb l’esclat de la Guerra Civil el campionat de Mallorca es va seguir disputant per donar la sensació de normalitat social, malgrat les dificultats generalitzades. Durant la temporada 1938-39 les circumstàncies varen beneficiar al Constància: el CD Mallorca, guanyador dels darrers campionats, va haver de retirar-se de la competició per manca de jugadors. El campió va ser l’equip constancier, que va aconseguir el seu quart i darrer campionat de Mallorca.
El Constància FC a Segona Divisió
El triomf al campionat de Mallorca de 1938-39 va donar dret al club a ser inclòs a la Segona Divisió la temporada 1939-40, juntament amb el CD Mallorca. Tots dos varen descendir a Tercera la temporada 1940-41, però per la temporada 1941-42 el CD Constància va tornar a Segona divisió en solitari, i va ser l’únic representant mallorquí en aquesta categoria durant tres temporades: 1941-42, 1942-43 i 1943-44. Encara es va proclamar campió de Primera regional la temporada 1940-41 (l’antic Campionat regional, ara convertit en categoria regional de la lliga espanyola), després d’un frec a frec amb el CD Mallorca que va acabar decidint-se als despatxos de la federació balear (a favor dels mallorquinistes) i de la federació espanyola (a favor dels constanciers).
El 30 d’agost de 1940 el Constància Futbol Club va canviar el seu nom per Club Deportivo Constancia, arran un requeriment rebut pel club exigint la castellanització del seu nom. Poc després, un decret de la Delegación Nacional de Deportes del 20 de desembre de 1940 confirmava aquest extrem per totes les societats esportives que encara no ho haguessin fet.
La temporada 1943-44 va ser la més brillant del club, ja que va acabar tercer a la Segona divisió i va guanyar-se el dret a jugar la promoció d’ascens a Primera divisió contra el Deportivo de La Coruña. Finalment, els gallecs s’emportaren contundentment l’eliminatòria jugada a Madrid (4–0). En canvi, la temporada 1944-45 va ser molt amarga per al club, ja que va descendir a Tercera divisió després d’un polèmic partit amb el CD Mallorca que va servir perquè els mallorquinistes salvessin la categoria i els constanciers acabessin jugant una promoció de descens que varen acabar perdent. Des d’aquell moment, el predomini dels constanciers al futbol mallorquí es va acabar en favor dels mallorquinistes.
A partir del 1945 el CD Constancia va quedar relegat a un segon pla, jugant a Tercera divisió o categories regionals entre 1951 i 1953, sense arribar a tenir el potencial ni la massa social que li havien donat suport durant els anys precedents.
Segona etapa daurada
Durant els anys 60 el club encara va viure una segona etapa d’esplendor, ascendint novament a Segona divisió i mantenint-se entre les temporades 1962-63 i 1967-68. En aquesta època, a diferència dels anys 40, l’equip es mantenia cada any amb dificultats i sempre a l’ombra del RCD Mallorca, que ja era l’equip de referència de l’illa i inclús havia arribat a la Primera divisió a la temporada 1960-61. Aprofitant aquesta època de bonança el Constància va inaugurar el 1965 un nou terreny de joc, el Nou camp d’Inca, on ha jugat fins l’actualitat.
Des dels anys 70 fins l’actualitat el Constància ha romàs habitualment a la Tercera divisió, amb algunes presències a categories regionals entre 1969-1974 i 1990-1992. Només la temporada 1987-88, i fruit d’una reestructuració de les categories nacionals, el Club va arribar a jugar a la Segona divisió B. La temporada actual, la 2012-13, el CE Constància ha viscut el primer ascens en 50 anys i sembla trencar una llarga època de grisor esportiva que, gradualment, ha anat afeblint la massa social del club.