Diari de Balears, 21 de desembre de 2007
Última Hora, 28 de desembre de 2007
Poc a poc, es van posant les bases per a aconseguir que les Illes Balears gaudeixin d'un grup propi al Senat. Encara no és la cambra de representació territorial que li pertocaria; però és una manera d'aconseguir representació a Madrid amb un grup nombrós i amb entitat pròpia, tal com ja existeix amb l'Entesa Catalana de Progrés, el tercer grup més nombrós de la càmera amb setze senadors, que agrupa a membres de quatre forces polítiques de Catalunya.
L'arxipèlag escull cinc senadors: tres a Mallorca, un a Menorca i un per Eivissa-Formentera. Apart, s'ha d'afegir un sisè senador designat pel govern autonòmic (actualment, Pere Sampol), i un setè similar que serà designat després de les eleccions a causa de l'augment demogràfic experimentat a l'arxipèlag. Els resultats a Mallorca solen ser de PP 2 i PSIB 1, i a la resta d'illes també solen guanyar els populars. En haver tant pocs senadors en cada circunscripció, el Senat obliga a agrupar el vot al màxim per a tenir èxit. Malauradament, no s'ha après la lliçó regularment i la dispersió de candidatures ha evitat una representació plural: el 2004, el PP s'endugué quatre senadors, el PSIB un, i terceres formacions cap ni un. Però ara sembla que a totes les illes podrem veure una candidatura única, nacionalista i d'esquerres, present a cadascuna de les circumscripcions insulars.
De moment, ja hi ha quòrum a tres de les quatre illes. El dimecres 12 de novembre, es va arribar a Menorca a un acord entre el PSIB, PSM, Els Verds y Esquerra de Menorca per a presentar una única candidatura, amb Artur Bagur com candidat. A Eivissa, el dissabte del mateix mes la plataforma Eivissa pel Canvi (coalició d'ENE, EU i ERC) va acordar coaligar-se amb el PSIB per anar plegats a la circumscripció pitiüsa, amb un candidat encara per determinar.
Només queda Mallorca, on els moviments encara no són lluny d'una resolució final. El debat obert pel president d'Entesa per Mallorca, Biel Huguet, proposant una candidatura que només integrés formacions nacionalistes, deixant fora EU-EV i desfent el Bloc, copsa el debat actual. També la celebració del congrés d'UM ha fet esperar a tots fins la seva resolució. En qualsevol cas, la viabilitat d'una candidatura conjunta a Mallorca és viable. Si la coalició nacionalista pren cos, Biel Huguet va afirmar que al Senat sí cal ajuntar forces amb PSIB i EU-EV, ja que només les dues forces més votades obtindrien senador. Si no, és molt probable que el Bloc i el PSIB s'uneixin per afinitat ideològica d'esquerres; però la coalició nacionalista, com a tercera força, no tindria cap opció. En tots dos casos hauria de prevaldre la sensatesa per a no dividir el vot, independentment de les aliances al Congrés dels Diputats.
D'aquesta forma poden aconseguir-se el senador de Menorca, el d'Eivissa-Formentera, i dos de tres a Mallorca. Afegint-se a en Pere Sampol i el nou senador per l'augment demogràfic, farien un total de sis representants. Després de 30 anys sense representació a Madrid, seria un èxit fabulós tenir grup propi. Esperem esdeveniments: cal enllestir els deures a Mallorca, però encara hi ha temps -tampoc massa-. La voluntat d'unió sempre és premiada i agraïda per l'electorat, i el món està ple de minories condemnades a l'extraparlamentarisme per excés de divisió i idealisme. Tanmateix, sembla que la lliçó està ben apresa.
Última Hora, 28 de desembre de 2007
Poc a poc, es van posant les bases per a aconseguir que les Illes Balears gaudeixin d'un grup propi al Senat. Encara no és la cambra de representació territorial que li pertocaria; però és una manera d'aconseguir representació a Madrid amb un grup nombrós i amb entitat pròpia, tal com ja existeix amb l'Entesa Catalana de Progrés, el tercer grup més nombrós de la càmera amb setze senadors, que agrupa a membres de quatre forces polítiques de Catalunya.
L'arxipèlag escull cinc senadors: tres a Mallorca, un a Menorca i un per Eivissa-Formentera. Apart, s'ha d'afegir un sisè senador designat pel govern autonòmic (actualment, Pere Sampol), i un setè similar que serà designat després de les eleccions a causa de l'augment demogràfic experimentat a l'arxipèlag. Els resultats a Mallorca solen ser de PP 2 i PSIB 1, i a la resta d'illes també solen guanyar els populars. En haver tant pocs senadors en cada circunscripció, el Senat obliga a agrupar el vot al màxim per a tenir èxit. Malauradament, no s'ha après la lliçó regularment i la dispersió de candidatures ha evitat una representació plural: el 2004, el PP s'endugué quatre senadors, el PSIB un, i terceres formacions cap ni un. Però ara sembla que a totes les illes podrem veure una candidatura única, nacionalista i d'esquerres, present a cadascuna de les circumscripcions insulars.
De moment, ja hi ha quòrum a tres de les quatre illes. El dimecres 12 de novembre, es va arribar a Menorca a un acord entre el PSIB, PSM, Els Verds y Esquerra de Menorca per a presentar una única candidatura, amb Artur Bagur com candidat. A Eivissa, el dissabte del mateix mes la plataforma Eivissa pel Canvi (coalició d'ENE, EU i ERC) va acordar coaligar-se amb el PSIB per anar plegats a la circumscripció pitiüsa, amb un candidat encara per determinar.
Només queda Mallorca, on els moviments encara no són lluny d'una resolució final. El debat obert pel president d'Entesa per Mallorca, Biel Huguet, proposant una candidatura que només integrés formacions nacionalistes, deixant fora EU-EV i desfent el Bloc, copsa el debat actual. També la celebració del congrés d'UM ha fet esperar a tots fins la seva resolució. En qualsevol cas, la viabilitat d'una candidatura conjunta a Mallorca és viable. Si la coalició nacionalista pren cos, Biel Huguet va afirmar que al Senat sí cal ajuntar forces amb PSIB i EU-EV, ja que només les dues forces més votades obtindrien senador. Si no, és molt probable que el Bloc i el PSIB s'uneixin per afinitat ideològica d'esquerres; però la coalició nacionalista, com a tercera força, no tindria cap opció. En tots dos casos hauria de prevaldre la sensatesa per a no dividir el vot, independentment de les aliances al Congrés dels Diputats.
D'aquesta forma poden aconseguir-se el senador de Menorca, el d'Eivissa-Formentera, i dos de tres a Mallorca. Afegint-se a en Pere Sampol i el nou senador per l'augment demogràfic, farien un total de sis representants. Després de 30 anys sense representació a Madrid, seria un èxit fabulós tenir grup propi. Esperem esdeveniments: cal enllestir els deures a Mallorca, però encara hi ha temps -tampoc massa-. La voluntat d'unió sempre és premiada i agraïda per l'electorat, i el món està ple de minories condemnades a l'extraparlamentarisme per excés de divisió i idealisme. Tanmateix, sembla que la lliçó està ben apresa.