27.- Un estiu de renovacions i paritats

Diari de Balears, 6 d'agost de 2007

Les diferents forces polítiques se'n van de vacances amb una situació ben diferent a la de fa dos mesos. No només pel canvi de govern i a totes les institucions importants (excepte a Menorca), sinó per les renovacions de fons. La fugida de Jaume Matas i la retirada gradual de Maria Antònia Munar deixarà a Francesc Antich com l'últim referent d'una generació, i responsable de culminar el traspàs de poder a una nova classe política, jove i moderna, hereva dels fills del franquisme i la transició.

El partit que ha comés la renovació amb força han sigut els propis socialistes. Només cal veure els caps visibles de la nova administració de les illes: Joana Barceló (Consell de Menorca), Aina Calvo (batlessa de Palma), Francina Armengol (Consell de Mallorca), i Lurdes Costa (batlessa d'Eivissa). Els àngels d'en Xisco. Una paritat inqüestionable, amb dues presidentes i dues batlesses de capitals de quatre possibles. La renovació també ha sigut majoritària, ja que només Joana Barceló i Artur Bagur segueixen al consell i la batlia de Maó, respectivament. El problema pendent del partit és aconseguir una militància nombrosa com la dels populars i marcar l'agenda política amb un discurs fort i alhora tranquil, treballant molt la qüestió comunicativa: cal vendre la discrepància com fruit del diàleg, i fer de la diversitat de forces polítiques font de riquesa ideològica.

D'això en sabia molt el govern anterior (i els mitjans afins), en sentit invers i molt agressiu. Els populars es troben amb una renovació forçosa, més enllà de qüestions de paritat o de noves generacions. L'abrupta desaparició de Matas i la pèrdua de totes les institucions importants obliguen a portar sàvia nova, i no caure en l'error de romandre amb els mateixos noms durant els pròxims anys. Noves idees i nous projectes de futur són la millor recepta, que difícilment tindran cabuda si el partit continua mirant al passat i perdent contacte amb les seves bases, que tanmateix són el futur. Des del poder municipal el partit pot revifar: ja sigui amb sàvia nova (Antoni Pastor a Manacor, José Ramón Bauzà a Marratxí), o amb velles receptes (Pere Rotger a Inca). O caure totalment en mans de El Mundo i Carlos Delgado, i els seus "sin escrúpulos".

Unió Mallorquina es troba amb una situació paradoxal. Tot i tenir a Maria Antònia Munar com a líder indiscutible, es troba rodejada gairebé exclusivament per homes, la seva contribució a la paritat del govern ha sigut molt escassa, i gairebé tots els batles uemites són homes. En tot cas, el partit es troba en un moment previ "de trampolí".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada