Diari de Balears, 7 de juliol de 2007
Última Hora, 10 de juliol de 2007
Última Hora (Eivissa i Formentera), 19 de juliol de 2007
A la fi, Francesc Antich rebia el suport suficient del Parlament per a ser nomenat president de la comunitat. Esperem veure un govern per a tots, inclosos els votants del PP representats per 28 diputats i un 46% de l'electorat. L'experiència prèvia, on el partit governant sovint governava sense consens amb les forces votades pel 55% d'electors restants, fa necessari que el nou govern no repeteixi els mateixos errors. Cal mà estesa, inclús si els dirigents populars adopten el discurs agressiu dels dirigents populars de Madrid. El consens radica en atendre a tots els ciutadans, si no ho permeten tots els partits: si els dirigents populars s'autoexclouen d'aquesta interrelació, els seus votants tenen dret a ser igualment atesos. Hauríem de distingir partit de dirigents de partit , per no ferir les susceptibilitats de la gent que de bona fe creu en la seva opció política, i que sovint ho fa a contracor veient els dirigents de la formació que voten.
La intervenció de Rosa Estaràs en les sessions de investidura fou molt dura i aspra. Ha sigut una autoafirmació de la força del seu partit, o convertirà el Parlament en un camp de batalla? Ha niat l'agressivitat verbal i la desqualificació del rival en l'oratòria dels populars a partir d'ara? El partit passa a estar dirigit directament des de Madrid? Esperem que no. Això podria desdir a molts votants tradicionals del PP, hereus de l'estela nostrada de Cañellas o Verger. Seria molt trist veure una deriva crispadora i empobridora del discurs a l'estil Acebes, que Matas sabé mantenir a prudent distància.
Última Hora, 10 de juliol de 2007
Última Hora (Eivissa i Formentera), 19 de juliol de 2007
A la fi, Francesc Antich rebia el suport suficient del Parlament per a ser nomenat president de la comunitat. Esperem veure un govern per a tots, inclosos els votants del PP representats per 28 diputats i un 46% de l'electorat. L'experiència prèvia, on el partit governant sovint governava sense consens amb les forces votades pel 55% d'electors restants, fa necessari que el nou govern no repeteixi els mateixos errors. Cal mà estesa, inclús si els dirigents populars adopten el discurs agressiu dels dirigents populars de Madrid. El consens radica en atendre a tots els ciutadans, si no ho permeten tots els partits: si els dirigents populars s'autoexclouen d'aquesta interrelació, els seus votants tenen dret a ser igualment atesos. Hauríem de distingir partit de dirigents de partit , per no ferir les susceptibilitats de la gent que de bona fe creu en la seva opció política, i que sovint ho fa a contracor veient els dirigents de la formació que voten.
La intervenció de Rosa Estaràs en les sessions de investidura fou molt dura i aspra. Ha sigut una autoafirmació de la força del seu partit, o convertirà el Parlament en un camp de batalla? Ha niat l'agressivitat verbal i la desqualificació del rival en l'oratòria dels populars a partir d'ara? El partit passa a estar dirigit directament des de Madrid? Esperem que no. Això podria desdir a molts votants tradicionals del PP, hereus de l'estela nostrada de Cañellas o Verger. Seria molt trist veure una deriva crispadora i empobridora del discurs a l'estil Acebes, que Matas sabé mantenir a prudent distància.
El nou govern acull sis forces polítiques: PSIB, UM, EU, PSM, Verds i ERC. Pot semblar artificiós i excepcional, però no ho és tant: a Catalunya governa des del 2003 una coalició tripartita, que en realitat acull sis formacions: PSC, CpC, IC, Verds, EUiA i ERC. El mateix passa a Barcelona des de 1995, i a molts ajuntaments catalans. Tampoc oblidem el Pentapartit que governà Itàlia als anys 80, i que evità l'arribada al poder del partit més votat, el Partit Comunista Italià. No és, tot plegat, tan novedós.
La justícia ha de continuar actuant contra els casos de corrupció. Encara la manca de mitjans és escandalosa, així com la seva tardança en actuar. El canvi de govern ha de treballar per a obtenir més recursos i personal, i que de veritat es faci complir la llei; ja sigui per les operacions Voramar o Llampec (ja molt avançades), o el cas de les subvencions del Consell (en fase de instrucció judicial). Per sobre de colors polítics i de intoxicacions mediàtiques, que s'actuï. Que ja toca.
En fi, la cultura democràtica de la societat balear ha de millorar i sanejar-se. Cal una major implicació i informació del ciutadà en temes polítics, fora de sensacionalismes, apartant vincles o desavinences atàviques, i formar un pensament crític i modern devers els governants com a servidors de la societat i no aprofitats com en faria qualsevol altre, doncs no som tots iguals. En fi, fer política amb seny i criteri per a tots i amb tots.