Ir al contenido principal

20. El "Titànic" fa aigua a Balears

Diari de Balears, 23 de juny de 2007
Última Hora, 24 de juny de 2007
Última Hora (Eivissa i Formentera), 26 de juny de 2007
Diario de Mallorca, 30 de juny de 2007

Quan un partit perd el poder després de molt temps de govern és normal passar un temps de reciclatge i renovació per optar novament a governar. Així ha passat amb totes les forces polítiques en tots els àmbits de govern, i sovint són processos que triguen en posar-se en marxa degut a la resistència dels dirigents a donar pas a cares i idees noves. Tot indica que dins el PP s'inicia un procés similar; però sobtat. Abans dels comicis era una força cohesionada, potent, destinada a guanyar o guanyar. No havia dissensions, crítiques ni discrepàncies: era un partit ordenat, disciplinat i perfectament engrassat. Però en pocs dies ha començat a enfonsar-se, després que succeís allò inevitable: UM pactaria amb el PSIB. Des de llavors, els esdeveniments s'estan precipitant. Primer va marxar el director del medi escrit més favorable als populars. I ara marxa... el propi Jaume Matas. En pocs dies, el vaixell popular passa de ser un poderós "Titànic" a fer aigua, i veure astorat com el propi capità és el primer en abandonar el vaixell.

Arran d'això, quin tipus de compromís polític i voluntat de servei és la de Jaume Matas? No entrava dins els seus plans fer oposició, com si això no depengués dels electors? Només s'hi presentà per a governar amb majoria absoluta? Quin mal perdre i quina falta de respecte als electors que dipositaren la seva confiança en Matas, que votaren una formació i un candidat, i ara els deixa penjats perquè no li agrada el que passa. La correlació de forces resultant pot agradar més o menys, però els protagonistes són allà: Antich perdé l'any 2003 i va esperar pacientment el seu moment. Quant de temps ha exercit Matas de candidat i cap de l'oposició? No sap perdre i afrontar les adversitats?


A partir d'ara, les hipòtesis sobre la seva dimissió seran moltes. Jo em plantejo una: realment Matas volia guanyar? per què va encaparrar-se en portar tot sol i secretament les negociacions amb UM? per què va trigar tant en moure fitxa, deixant que el PSIB i el Bloc avancessin tant amb UM? Realment només pensava seguir en política amb una majoria absoluta? Havent fet un patrimoni certament ostentós, sembla que la política ja li havia donat les "satisfaccions" que ell cercava, i l'oposició seria una feina massa indigna per a ell. És la seva decisió i té el seu dret; no ho dubto. Però ha pensat en el seu partit, totalment depenent (i sotmès) al seu lideratge i cohesionat només gràcies al seu poder?

Normalment, el capità resta amb el seu vaixell fins a la mort i lluita per salvar-lo. Matas l'abandona davant els primers problemes, sense transició de cap mena. Sembla que això ja no li importi gaire al servidor públic. No eren les rates les que abandonaven primer el vaixell?