Diari de Balears, 9 de juny de 2007
Última Hora, 16 de junio de 2007
A hores d'ara, ningú sap com van les negociacions de cara a governar les illes. A priori, l'entesa PSIB-UM és l'opció menys il·lògica (però mai se sap), ja que l'agressivitat del PP amb UM durant la campanya ha superat tots els límits. Si finalment s'acompleix aquesta opció, per a mi tindria molta més solidesa i coherència si s'acordés governar segons el número de vots i diputats obtinguts a les principals institucions. No és normal que una quarta candidatura en vots com UM governi tota una institució, i al Govern no tingués ni un sol conseller. Tampoc seria eficaç que el PSIB tingués tot el poder al Govern (amb parts cedides al Bloc) i UM donés suport cec sense participar-ne.
Ara seria necessari un compromís i una cooperació de tothom arreu, on tots siguin col·laboradors i corresponsables de cadascuna de les institucions. No es tracta de barrejar el funcionament intern de les institucions, sinó d'exercir una corresponsabilitat associada a l'aritmètica electoral. Si es vol fer una discussió de programes i no de cadiretes o personalismes, comencem per no repartir el pastís del poder en trossos: aquesta institució per uns, i aquella pels altres... Uns percentatges de col·laboració (a tall d'exemple i aproximats) de 50% PSIB, 25% UM, i 25% Bloc a totes les institucions, seria el més just. Han de presidir el més votats; però han de governar totes les forces, fent de contrapès.
A la Generalitat catalana, el primer Tripartit va pagar la "novellada" aquest any a les urnes després d'una legislatura caòtica, perdent vots. Ara tenen una segona oportunitat... que el Pacte de Progrés no va tenir. Espero que si finalment hi ha entesa aprenguin dels errors comesos, i ara sí sorgeixin veritables coalicions de govern al Govern, Consell i Cort, fetes amb seny i ben conjuntades. Amb la voluntat de construir una altra manera de fer política: dialogant, generosa i per a tots. Un Tripartit de govern, i no un Pacte de Taifes.
Última Hora, 16 de junio de 2007
A hores d'ara, ningú sap com van les negociacions de cara a governar les illes. A priori, l'entesa PSIB-UM és l'opció menys il·lògica (però mai se sap), ja que l'agressivitat del PP amb UM durant la campanya ha superat tots els límits. Si finalment s'acompleix aquesta opció, per a mi tindria molta més solidesa i coherència si s'acordés governar segons el número de vots i diputats obtinguts a les principals institucions. No és normal que una quarta candidatura en vots com UM governi tota una institució, i al Govern no tingués ni un sol conseller. Tampoc seria eficaç que el PSIB tingués tot el poder al Govern (amb parts cedides al Bloc) i UM donés suport cec sense participar-ne.
Ara seria necessari un compromís i una cooperació de tothom arreu, on tots siguin col·laboradors i corresponsables de cadascuna de les institucions. No es tracta de barrejar el funcionament intern de les institucions, sinó d'exercir una corresponsabilitat associada a l'aritmètica electoral. Si es vol fer una discussió de programes i no de cadiretes o personalismes, comencem per no repartir el pastís del poder en trossos: aquesta institució per uns, i aquella pels altres... Uns percentatges de col·laboració (a tall d'exemple i aproximats) de 50% PSIB, 25% UM, i 25% Bloc a totes les institucions, seria el més just. Han de presidir el més votats; però han de governar totes les forces, fent de contrapès.
A la Generalitat catalana, el primer Tripartit va pagar la "novellada" aquest any a les urnes després d'una legislatura caòtica, perdent vots. Ara tenen una segona oportunitat... que el Pacte de Progrés no va tenir. Espero que si finalment hi ha entesa aprenguin dels errors comesos, i ara sí sorgeixin veritables coalicions de govern al Govern, Consell i Cort, fetes amb seny i ben conjuntades. Amb la voluntat de construir una altra manera de fer política: dialogant, generosa i per a tots. Un Tripartit de govern, i no un Pacte de Taifes.