36.- Un mallorquí a Hollywood

Última Hora, 23 de novembre de 2007

Fortunio Bonanova (Palma, 1895 - Hollywood, Los Ángeles, 1969) és un cas excepcional d'emigrant mallorquí que va fer les amèriques, triomfant com actor a Hollywood. Però la seva figura és encara molt desconeguda a les Illes, i les escasses referències que tenim d'ell eclipsen una carrera polifacètica. Dit de naixement Josep Lluís Moll, va canviar el seu nom per la seva ànsia de fer fortuna i la seva estima pel barri de la Bonanova, on va residir. Va cursar estudis de cant, sent un bon baríton que va arribar a cantar en el Teatre Principal. Poc després va descobrir el cinema, protagonitzant la seva primera pel·lícula, Don Juan Tenorio (1922). L'èxit va ser total, fonamentalment en ser estrenada als Estats Units, on l'exotisme de "lo español" feia furor.

Aquest cop de fortuna el va animar a traslladar-se, triomfant en els seus inicis com cantant d'òpera, sarsuela i cançó llatina. Gradualment es va introduir en el cinema com actor, tant en el cinema mut com el sonor, fins a convertir-se en la seva principal dedicació amb papers secundaris o breus; però va seguir cantant, alhora que feia ràdio, teatre, ballava i escrivia. Va tornar a Espanya en 1934 amb rang de gran figura del cel·luloide; però l'esclat de la Guerra Civil ho va empènyer a retornar definitivament als Estats Units. Potser el seu treball més afortunat fou el petit paper en "Ciutadà Kane" (1941) d'Orson Welles. La rellevància de la pel·lícula, més que el paper en si, li donà una immortalitat inesperada. Es va mantenir actiu fins als seus últims anys, en que va aparèixer en algunes pel·lícules espanyoles. Va morir i va ser enterrat a Hollywood, on residia des de feia anys.

La seva absència de Mallorca des dels anys vint va fer que la seva figura sigui gairebé desconeguda, malgrat ser l'únic mallorquí que ha triomfat a Hollywood en tota la seva història. Tot i ser un precedent remot d'actors com Antonio Banderas, Javier Bardem o Penèlope Cruz no s'ha rescatat el seu paper en el cinema espanyol. Tampoc té un carrer a Palma, encara que la pròxima revisió del nomenclàtor de carrers podria canviar les coses. Ni sabem si la seva casa encara existeix, i si podria convertir-se a casa-museu. També la filmoteca projectada per Cort hauria de tenir en compte la seva figura: seria un reconeixement pòstum, però just. Esperem que l'escassa tradició fílmica de les Illes rescati de l'oblit a un dels seus màxims exponents, encara que ho fos més enllà de l'Atlàntic. I de passada, sigui un homenatge als milers d'immigrants que no van aconseguir fer-se un nom ni trobar la fortuna, en la seva aventura d'ultramar.