Veu de Sóller, 21 d'octubre de 2011
Però l'art és art, vingui d'on vingui (què és Notre-Dame per a un ateu?). Així va ser com vaig crear a Internet el grup anomenat "Amics de Can Prunera - Sóller" a la xarxa social Facebook. El grup tenia un significat afegit perquè el casal encara no estava present a la xarxa: la plana web existia, però sempre a mig fer, i fins feia poc no hi havia un grup oficial a Facebook. Mentre el meu grup l'anava actualitzant amb fotografies, vídeos, enllaços... qualsevol material vinculat a la seva activitat. Va arribar a tenir 500 inscrits: una fita colossal, tractant-se d'un grup sobre cultura i situat a Sóller, ben lluny d'autèntics pesos pesants del Modernisme com París o Barcelona.
Fa temps vaig visitar el meu grup. No existia. Un grup a Facebook només desapareix si el propietari l'esborra o si és denunciat per pràctiques suposadament il·legals. O sigui: el varen denunciar. No sé qui ho va fer i per què, ja que les denúncies són anònimes i qualsevol usuari les pot fer. Aquells internautes experts encara podreu l'enllaç amb Google cercant "Amics de Can Prunera - Sóller" però, òbviament, no podreu entrar-hi.
Qui haurà estat...? no ho sé. Jo continuo recomanant a tothom que visiti Can Prunera, és una meravellós exemple d'arquitectura modernista i de restauració exemplar. També aconsello que no parin massa atenció a la col·lecció d'art, una col·lecció personal com d'altres que hi ha a Mallorca que res té a veure amb l'estètica del casal, plena de referències al seu principal valedor el qual va imposar-la com autohomenatge. Però apart d'això, el conjunt val moltíssim la pena.
I els responsables del Museu? Només sé que durant l'any i busques que el meu grup ha existit, mai cap persona vinculada al Museu se n'ha interessat. Cap paraula de curiositat, suggerències, comentaris o demostració d'interès. Possiblement el grup feia competència involuntària al grup oficial (amb 150 inscrits després d'uns mesos), però hagués col·laborat desinteressadament transferint-lo als seus responsables. Només he rebut indiferència i el silenci. I qui sap si la denúncia que ningú m'ha desmentit fins ara.
Fa gairebé tres mesos que algú anònimament va denunciar el meu grup d'art i va destruir la meva feina per motius desconeguts (per enveja, per fer mèrits...?) sense avís, cap explicació, deixant 500 inscrits sense afició. Tant se val. Sempre em quedarà l'art com a salvació (o conseqüència?) de les misèries quotidianes. Per sobre de la pobresa (no només econòmica, també moral) que encara ens envolta.
M'agrada l'art, i malgrat la meva llicenciatura no sóc un expert. Per això, quan trob alguna cosa que m'atrau i entusiasma els meus sentits m'hi pós amb tot el meu sentiment. Així va ser quan vaig visitar la casa museu de Can Prunera, fa uns dos anys. Un casal modernista magníficament restaurat fins el més mínim detall, amb gran professionalitat. Una joia que per culpa de les batalles i rancúnies tan pròpies de la Mallorca de sempre va fer que nasqués envoltat per la polemica, per la figura del seu impulsor.
Però l'art és art, vingui d'on vingui (què és Notre-Dame per a un ateu?). Així va ser com vaig crear a Internet el grup anomenat "Amics de Can Prunera - Sóller" a la xarxa social Facebook. El grup tenia un significat afegit perquè el casal encara no estava present a la xarxa: la plana web existia, però sempre a mig fer, i fins feia poc no hi havia un grup oficial a Facebook. Mentre el meu grup l'anava actualitzant amb fotografies, vídeos, enllaços... qualsevol material vinculat a la seva activitat. Va arribar a tenir 500 inscrits: una fita colossal, tractant-se d'un grup sobre cultura i situat a Sóller, ben lluny d'autèntics pesos pesants del Modernisme com París o Barcelona.
Fa temps vaig visitar el meu grup. No existia. Un grup a Facebook només desapareix si el propietari l'esborra o si és denunciat per pràctiques suposadament il·legals. O sigui: el varen denunciar. No sé qui ho va fer i per què, ja que les denúncies són anònimes i qualsevol usuari les pot fer. Aquells internautes experts encara podreu l'enllaç amb Google cercant "Amics de Can Prunera - Sóller" però, òbviament, no podreu entrar-hi.
Qui haurà estat...? no ho sé. Jo continuo recomanant a tothom que visiti Can Prunera, és una meravellós exemple d'arquitectura modernista i de restauració exemplar. També aconsello que no parin massa atenció a la col·lecció d'art, una col·lecció personal com d'altres que hi ha a Mallorca que res té a veure amb l'estètica del casal, plena de referències al seu principal valedor el qual va imposar-la com autohomenatge. Però apart d'això, el conjunt val moltíssim la pena.
I els responsables del Museu? Només sé que durant l'any i busques que el meu grup ha existit, mai cap persona vinculada al Museu se n'ha interessat. Cap paraula de curiositat, suggerències, comentaris o demostració d'interès. Possiblement el grup feia competència involuntària al grup oficial (amb 150 inscrits després d'uns mesos), però hagués col·laborat desinteressadament transferint-lo als seus responsables. Només he rebut indiferència i el silenci. I qui sap si la denúncia que ningú m'ha desmentit fins ara.
Fa gairebé tres mesos que algú anònimament va denunciar el meu grup d'art i va destruir la meva feina per motius desconeguts (per enveja, per fer mèrits...?) sense avís, cap explicació, deixant 500 inscrits sense afició. Tant se val. Sempre em quedarà l'art com a salvació (o conseqüència?) de les misèries quotidianes. Per sobre de la pobresa (no només econòmica, també moral) que encara ens envolta.