Ir al contenido principal

107. Sa Lluna, repensar l'urbanisme a Sóller

Veu de Sóller, 20 de març de 2009
Diari de Balears, 24 de març de 2009

La reforma integral del carrer de Sa Lluna de Sóller avança a bon ritme. Poc a poc es va fent palès quin serà el resultat final, amb un llambordat col·locat al mateix nivell que les voreres, i precedit d’una profunda renovació del clavegueram subterrani. Com a resultat Sa Lluna adoptarà un concepte viari radicalment oposat al comunament acceptat, on el ciutadà deixarà de circular supeditat a les necessitats de la circulació de turismes. Un fet aquest ben comú a tot Sóller, mal que pesi a la ciutadania i les creixents incomoditats que això ha generat.

A una ciutat com Sóller, de carrers generalment estrets (inclosos els principals) i mancat de grans vies que travessin amb eficàcia el nucli urbà, és impossible plantejar-se una circulació del trànsit rodat fluïda i massiva. La convivència entre els transeünts i els cotxes es fa impossible a mesura que creix el trànsit, i més encara pels principals carrers comercials i cèntrics de la Vila. De fet, si l’obra municipal encetada a Sa Lluna obté una acceptació generalitzada, podria convertir-se en un referent per aplicar un model de trànsit molt més apte pel vianant, aprofitant reformes futures d’altres carrers del centre de la Vila. I que, tanmateix, van molt necessitats.

Si ens hi fixem, l’obra de Sa Lluna va molt més enllà d’una simple substitució del asfaltat per facilitar la peatonalització parcial del carrer. Aquesta iniciativa donarà al carrer un patró urbà molt més còmode pels vianants, en posar al mateix nivell les voreres i la calçada central. Amb la progressiva introducció del cotxe als carrers de la Vila, tots els vials de Sóller foren asfaltats amb una amplària adequada al trànsit rodat, deixant les necessitats dels transeünts en un segon terme. D’aquí l’existència de voreres tan estretes com incòmodes, de vegades perilloses, per concedir al cotxe l’espai necessari: el cas de Sa Lluna és paradigmàtic. Amb la seva reforma s’eliminarà aquesta molèstia i es guanyarà en comoditat, fent-s’hi compatible amb la circulació rodada (ara sí, més dosificada i controlada).

Davant aquest problema circulatori hi han dues solucions: o eliminar les voreres per abaixar-les-hi, o pujar el nivell de la calçada central. A Sóller és implantejable treure les voreres, donada la seva construcció en pedra amb nombroses tipologies i la seva originalitat, que les converteixen en un patrimoni irrenunciable. Per tant, és l’asfalt l’element a sacrificar i de pas iniciar la seva substitució per altres materials més adequats, que segons quina sigui la tipologia del carrer poden ser tres. Primer, el llambordat regular (com a Sa Lluna i Plaça d’Espanya) per aquelles vies que han de sostenir certa càrrega de trànsit rodat. Segon, l’enllosat (al carrer des Born), pels carrers gairebé exclusivament per a transeünts. I tercer l’empedrat irregular o rústic, ja existent a carrers molt estrets i petits de Sóller, on el trànsit de turismes és materialment impossible.

Desconec quins són els plans futurs de les regidories d’Urbanisme i Participació Ciutadana per escometre nous projectes similars als encetats a es Born, Sa Lluna o Plaça d’Espanya. Però no tinc cap dubte que altres carrers del centre necessiten actuacions semblants a les fetes a Sa Lluna. Ja sigui pel mal estat de la calçada, per l’estretor de les voreres, per la vida comercial existent, per la necessitat de regular el trànsit, etcètera. Llambordats com els de Sa Lluna serien molt adients per a les principals vies de circulació que desemboquen a sa Plaça de la Vila com Rectoria (almenys fins a Gran Via), Cristòfol Colom o Jeroni Estades, o els trams inicials d’Isabel II i Sa Mar més pròxims al centre. Així mantindrien el seu caràcter de vies de circulació rodada, però alhora potenciarien el seu caràcter comercial. Amés, la rugositat del llambordat obliga a una reducció de la velocitat per part dels conductors que, de rebot, evita els excessos de velocitat i fa més habitables els carrers on es col·loca.

Pel que fa a la col·locació d’enllosat, seria molt adient a la Plaça d’Espanya donant continuïtat a es Born. Però sobretot seria molt interessant estudiar la possibilitat d’urbanitzar bona part del trajecte del Tramvia que transcorre per dins del nucli urbà. I més si tenim en compte que alguns trams són utilitzats per molts veïns per transitar-ne, malgrat la seva inadequació per recórrer-lo a peu (i el subsegüent perill d’accidents). Podria convertir-se en un llarg passeig peatonal que, a més, complementaria el paper turístic del Tramvia embellint el seu trajecte a través de la Vila. Finalment, l’empedrat rústic és una assignatura pendent a bastants carrerons del centre de la Vila on seria molt idoni; però que malviuen amb un asfaltat precari i en alguns trams mancats de voreres. La seva restauració a imatge d’altres ja arranjats és molt necessària, no només per l’esplèndid valor estètic i patrimonial que atresorarien davant els potencials visitants, sinó pel benestar quotidià dels seus propis residents.

En qualsevol cas, els projectes urbanístics de reforma planificats per les regidories d’Urbanisme i Participació Ciutadana al centre de la vila són molt il·lusionants pels resultats finals que s’entreveuen (a sa Lluna) i on ja són palesos (a es Born), així com per la planificació que s’hi entreveu al darrera i que sembla obrir horitzons molt més amplis. Només espero que tinguin una continuïtat més enllà dels projectes ara contemplats (tant si coincideixen o no amb les meves observacions). I que les reformes es puguin anar estenent de manera gradual i generalitzada a tot el nucli històric de Sóller, bastint una ciutat molt més transitable pel vianant i mesurada pel trànsit rodat.