Diari de Balears, 31 de desembre de 2008
Última Hora, 3 de gener de 2009
Última Hora (Eivissa i Formentera), 4 de gener de 2009
Un bon barem per mesurar la independència i la qualitat d'un mitjà de comunicació públic són els seus programes d'humor, així com la seva capacitat de reflectir-hi la vida quotidiana de l'actualitat que els envolta. La combinació de sengles factors permeten veure el marge del que disposa el mitjà en qüestió per al·ludir a la seva classe política, inclosos els seus propis governants. Parodiar i riure's de qui els paga és molt valuós, més encara quan es tracta d'un humor intel·ligent, més subtil i corrosiu, en lloc d'un simple programa d'imitacions amb acudits fàcils. Resulta ser molt més il·lustratiu del rerefons del clima polític general i, en conjunt, de la seva societat.
L'exemple paradigmàtic és "Polònia", un programa de TV3 que parodia l'actualitat política catalana i espanyola. A "Polònia" no hi han límits per la paròdia, no hi han personatges ni ideologies tabús, i cap polític de l'àmbit català o espanyol no se'n salva. El seu equip és implacable amb els protagonistes, enginyós amb l'actualitat i genial amb el seu humor. Un tractament molt semblant a la BBC, amb programes implacables amb els seus polítics -inclosa la família reial-. Em sembla lloable la capacitat dels catalans de fotre's d'ells mateixos, i alhora la seva força per poder riure's de qui els mana. De fet, gran part de la classe política catalana s'ha "sotmès" al veredicte del públic passant pel programa i participant en les paròdies. Els seus nivells d'audiència segueixen sent altíssims, i el més important de tot: el responsable de "Polònia" admet que mai no ha rebut pressions polítiques de ningú. Fantàstic.
Mentrestant, a les Balears ens trobam a anys llum. Encara es destil·la un humor d'autocaricatura, costumista i d'evasió, on la política i els governants resten intocables o se'n fa una befa molt superficial. Hi perviu una visió intocable -gairebé feudal- del poders públics, que no fomenten cap crítica ni reflexió a través de l'humor pensat com un servei. Només quan veiéssim a IB3 una imitació de Francesc Antich, Rosa Estaràs o Maria Antònia Munar podríem dir que alguna cosa, realment, canvia en la nostra societat. Mentre no existeixi un humor d'actualitat des d'un prisma polític i social, on els nostres governants apareguin parodiats de manera mordaç i subtil sense límits, els medis públics continuaran sense donar una passa fonamental: fomentar i tolerar un humor crític i intel·ligent enfront el seu cap polític, mani qui mani, i concebre-ho com un servei a la societat balear. No som Polònia, però sí semblem Perejil.
Última Hora, 3 de gener de 2009
Última Hora (Eivissa i Formentera), 4 de gener de 2009
Un bon barem per mesurar la independència i la qualitat d'un mitjà de comunicació públic són els seus programes d'humor, així com la seva capacitat de reflectir-hi la vida quotidiana de l'actualitat que els envolta. La combinació de sengles factors permeten veure el marge del que disposa el mitjà en qüestió per al·ludir a la seva classe política, inclosos els seus propis governants. Parodiar i riure's de qui els paga és molt valuós, més encara quan es tracta d'un humor intel·ligent, més subtil i corrosiu, en lloc d'un simple programa d'imitacions amb acudits fàcils. Resulta ser molt més il·lustratiu del rerefons del clima polític general i, en conjunt, de la seva societat.
L'exemple paradigmàtic és "Polònia", un programa de TV3 que parodia l'actualitat política catalana i espanyola. A "Polònia" no hi han límits per la paròdia, no hi han personatges ni ideologies tabús, i cap polític de l'àmbit català o espanyol no se'n salva. El seu equip és implacable amb els protagonistes, enginyós amb l'actualitat i genial amb el seu humor. Un tractament molt semblant a la BBC, amb programes implacables amb els seus polítics -inclosa la família reial-. Em sembla lloable la capacitat dels catalans de fotre's d'ells mateixos, i alhora la seva força per poder riure's de qui els mana. De fet, gran part de la classe política catalana s'ha "sotmès" al veredicte del públic passant pel programa i participant en les paròdies. Els seus nivells d'audiència segueixen sent altíssims, i el més important de tot: el responsable de "Polònia" admet que mai no ha rebut pressions polítiques de ningú. Fantàstic.
Mentrestant, a les Balears ens trobam a anys llum. Encara es destil·la un humor d'autocaricatura, costumista i d'evasió, on la política i els governants resten intocables o se'n fa una befa molt superficial. Hi perviu una visió intocable -gairebé feudal- del poders públics, que no fomenten cap crítica ni reflexió a través de l'humor pensat com un servei. Només quan veiéssim a IB3 una imitació de Francesc Antich, Rosa Estaràs o Maria Antònia Munar podríem dir que alguna cosa, realment, canvia en la nostra societat. Mentre no existeixi un humor d'actualitat des d'un prisma polític i social, on els nostres governants apareguin parodiats de manera mordaç i subtil sense límits, els medis públics continuaran sense donar una passa fonamental: fomentar i tolerar un humor crític i intel·ligent enfront el seu cap polític, mani qui mani, i concebre-ho com un servei a la societat balear. No som Polònia, però sí semblem Perejil.