100.- L'auditori municipal de Sóller

Sa Veu de Sóller, 30 de gener de 2009
Setmanari Sóller, 31 de gener de 2009
Diari de Balears, 2 de febrer de 2009
El Mundo-El Día de Baleares, 16 de febrer de 2009

Des de la meva primera visita a Sóller he pogut gaudir de la monumentalitat que caracteritza la ciutat de Sóller, acuradament conservada i testimoni de l'esplendor econòmic que visqué en èpoques passades. He admirat el seu patrimoni modernista, l'elegància de les seves edificacions i el seu traçat urbanístic elegant i acollidor, vora les faldes de la serra de Tramuntana. Passejant pels seus carrers he pogut percebre una intensa cura per conservar el caràcter patrimonial del municipi, mantenint un ordre urbanístic del nucli històric que no el desnaturalitzés. O amb la restauració i reaprofitament d'antigues edificacions per convertir-les en equipaments públics, posant-les al servei de la seva ciutadania i evitant la seva desaparició. L'antic Hospici, el palauet de Can Dulce, l'antic convent de les Escolàpies o l'Oratori de Santa Caterina (al Port) són exemples que em semblen ben interessants. Pels carrers de Sóller sembla que no passi el temps, sense que això no hagi suposat renunciar a la modernitat dels temps actuals.

Això no vol dir que Sóller no tingui necessitats pendents de resoldre, com qualsevol altre municipi. Però al meu entendre hi ha un fet que destaca molt, en contrast amb el patrimoni urbanístic del municipi, i el seu accentuat activisme social i cultural: la inexistència d'un auditori municipal. És inaudit que una ciutat com Sóller no tingui en projecte un edifici públic d'aquestes característiques, de nova construcció o adaptant-ne algun altre adequadament. He sabut que està en marxa la restauració de l'antic teatre de la Defensora i, a més, finançat per l'Estat. És una gran notícia la seva recuperació, però no n'és pas idoni.

Un auditori modern ha de ser apte per acollir concerts orquestrals i de cambra. Però també representacions d'òpera i de ballet, la qual cosa requereix unes característiques acústiques i d'aforament molt específiques que un teatre com la Defensora no pot satisfer. També deu posseir alguna sala de concerts complementària més reduïda, prou espai per allotjar l'escola municipal de música (i si pogués ser, amb rang de conservatori elemental), i mantenir una agenda d'activitats que el convertissin en el centre de l'activitat cultural de la ciutat: teatre, conferències, jazz o música pop. Una polivalència i una qualitat que exigeixen un recinte molt específic. Desconec si hi ha cap altre edifici mínimament adient, però si finalment se'n construís un de nou tampoc valdria qualsevol opció: Sóller té un caràcter urbà molt marcat, que limita molt les opcions estètiques a escollir. Caldria defugir de les tendències contemporànies habituals i bastir un auditori de línies més clàssiques i monumentals, potser amb reminiscències modernistes o del neogòtic francès.

Conec els moviments que han dut a terme associacions i persones a títol individual, amb vàries jornades reivindicatives i una recollida de signatures que els reportaren més de tres mil suports. Aquesta massiva mobilització social em fa concloure que un auditori a Sóller és una necessitat cultural de primer nivell, i és inaudit que no hi hagi cap projecte definit malgrat la contundent resposta ciutadana. Poblacions similars o més petites ja tenen el seu auditori de nova planta (Alcúdia, Sa Màniga) o el tenen en projecte (Pollença). Mentrestant, Sóller no fa cap pas per obtenir un gran escenari en condicions. En una ciutat de gairebé quinze mil habitants és una mancança molt notòria.

Tot i no ser solleric, poden comptar amb la meva signatura. Si més no, amb el suport que els transmeto amb aquest escrit.