Epistolarium

Veu de Sóller , 30 de gener de 2009 Setmanari Sóller , 31 de gener de 2009 Diari de Balears, 2 de febrer de 2009 El Mundo-El Día de Baleares, 16 de febrer de 2009 Des de la meva primera visita a Sóller he pogut gaudir de la monumentalitat que caracteritza la ciutat de Sóller, acuradament conservada i testimoni de l'esplendor econòmic que visqué en èpoques passades. He admirat el seu patrimoni modernista, l'elegància de les seves edificacions i el seu traçat urbanístic elegant i acollidor, vora les faldes de la serra de Tramuntana. Passejant pels seus carrers he pogut percebre una intensa cura per conservar el caràcter patrimonial del municipi, mantenint un ordre urbanístic del nucli històric que no el desnaturalitzés. O amb la restauració i reaprofitament d'antigues edificacions per convertir-les en equipaments públics, posant-les al servei de la seva ciutadania i evitant la seva desaparició. L'antic Hospici , el palauet de Can Dulce , l'antic convent de les E

El Mundo-El Día de Baleares, 26 de gener de 2009 Diari de Balears, 30 de gener de 2009 Els processos de peatonalització a les principals ciutats europees sempre han patit un rebuig inicial per part dels col·lectius afectats. No tant pels perjudicis objectius que aquesta pugui implicar, sinó per la immediatesa de les incomoditats que hi suposaria. Sempre és preferible mantenir situacions on sense tocar res els inconvenients són presents, a escometre un procés de canvi ple d'incomoditats on les millores i els beneficis estan per descobrir. Plantejar qualsevol peatonalització com una "guerra al cotxe" és exagerat: s'ha aplicat al casc antic de moltes ciutats o en vials concrets, i els seus residents sempre milloraren la seva qualitat de vida. A les grans ciutats aquests processos sempre han patit trasbalsos, especialment per la incomoditat que duen afegides les obres a escometre, i pels posteriors canvis dels hàbits en matèria viària i d'aparcament dels propis

El Mundo-El Día de Baleares, 19 de enero de 2009 Última Hora, 26 de enero de 2009 Diario de Mallorca, 1 de febrero de 2009 Quiero destacar desde estas líneas mi admiración por el excelente trabajo realizado por la Banda Municipal de música de Palma, el mejor conjunto de las islas a mi parecer, y que sin duda puede rivalizar con las mejores bandas de España. Su repertorio es de gran versatilidad, lo cual sólo se logra mediante un conjunto de extrema capacidad y profesionalidad. La banda mantiene el repertorio tradicional basado en Zarzuela y Pasodoble, marchas militares o procesionales, y transcripciones de obras clásicas. Pero también se ha adaptado a los tiempos actuales incorporando música cinematográfica, Jazz, Swing, música latina, musical e incluso música Pop. También ejecuta obras para banda de otros países -que muestran un estilo muy diferente al tradicional de la banda española- y estrena composiciones de jóvenes autores. De esta manera cada concierto goza de gran vari

Última Hora, 16 de enero de 2009 A diferencia de otras comunidades, Baleares carece de himno propio. Cada isla tiene el suyo tradicional, más o menos oficial (y casi desconocidos entre islas), pero no hay ninguno que sea común. De poco vale oficializar composiciones creadas para tal uso, porque con frecuencia su calado es nulo. Así ha pasado en otras comunidades autónomas, donde se han encargado y oficializado obras que casi nadie aprecia, mientras otras piezas con mayor raigambre han sido descartadas. Para que una pieza musical llegue a la categoría de himno hay que tener en cuenta tres variables. Primero su temática o título, que aluda de alguna manera al archipiélago. En segundo lugar la vinculación del autor a las islas. Pero sobretodo un calado popular que haya perdurado durante largo tiempo (léase décadas) y un gancho emotivo que la haga fácilmente asumible por quienes la desconozcan -aunque la perdurabilidad ya lleva implícitamente incluida una especial emotividad. Creo q

Diari de Balears, 14 de gener de 2009 Suposem que qualsevol de nosaltres és tancat a una cel·la indefinidament, aïllat i en condicions infrahumanes. Suposem que l'única possibilitat d'escapolir-se'n és matar el carceller quan ens dugui l'escàs menjar del que disposem. Ho faríem? molts dirien que no en serien capaços; però a mesura que passessin les setmanes i els mesos, el nostre instint de supervivència actuaria per sobre de qualsevol ètica personal. Molts ho intentaríem, davant el perill real de morir. Aquesta "cel·la" es troba avui a Gaza. Un petit enclavament que ha viscut durant any i mig un bloqueig per terra i mar de l'Estat d'Israel, i que els ha deixat gairebé sense aliments ni medicines. Un territori de terra petita i improductiva on viuen amuntegats centenars de milers de persones, en condicions d'habitabilitat infrahumanes. On amb el temps han niat la fam i la misèria, les enfermetats i la desesperança, i ni tan sols no tenen l

Diari de Balears, 4 de gener de 2009 Diario de Mallorca, 22 de gener de 2009 Última Hora, 27 de gener de 2009 El centralisme de l'Estat espanyol va indubtablement a la baixa. S'han transferit i descentralitzat moltes de les seves competències, i encara no s'ha acabat un procés que pateix multitud d'obstacles i resistències. Però està molt lluny de ser un Estat federal. Encara és el Govern central qui cedeix les atribucions a les seves autonomies i conserva, per mandat constitucional, el dret a revocar-les. I allò més important: conserva el control dels recursos econòmics, reduint les autonomies a un sistema de gestió descentralitzada on, en el fons, l'Estat sempre té la darrera paraula a través del finançament. Espanya seria un Estat federal si hi hagués dos nivells de Govern coordinats i complementaris, on cap dels dos envaís o usurpés el territori de l'altre. Ho seria si estigués format per regions plenament autònomes que, lliurement, cedissin algunes d