83.- Entesa per Mallorca fa niu a Palma

Diari de Balears, 26 de setembre de 2008
Última Hora, 26 de setembre de 2008

Gairebé dos anys després de l'escissió del PSM, Entesa per Mallorca ha deixat de ser un grup de futur incert i s'ha consolidat com a formació política. Durant aquest estiu ha treballat per condicionar la seva seu, situada a Palma. I han estat els mateixos integrants de la formació els qui han estat treballant per condicionar-la, sense altre ajuda que les seves mans i el seu temps. Entesa és un partit atípic. Sobreviu, tot i estar mancar de la infraestructura i mitjans habitualment necessaris per consolidar-se. Tampoc no té el suport de cap mitjà de comunicació (aval massa important avui en dia). Pot dir-se que es manté únicament gràcies a la vocació i feina dels seus militants, fet poc freqüent avui dia.

Pot afirmar-se que Entesa manté les conviccions pròpies del PSM, i adopta el tarannà moderat i tranquil d'UM. Això l'allunyaria de la radicalitat ideològica d'uns i les sospites per corrupció d'altres. El seu espai potencial de creixement es presenta ampli; però difícil de moure a curt termini. No hi ha dubte que el paper de plataforma coalicionista i conciliadora és resultat d'una estratègia per a la supervivència; però també sorprèn pels resultats i el lideratge obtinguts, amb vista a objectius majors. Tal vegada la seva renúncia a concórrer a les eleccions autonòmiques i del Consell de Mallorca, per evitar una major divisió del vot, acabés de girar la truita en ambdues institucions. A alguns municipis també es formaren aliances impulsades per Entesa amb la voluntat d'assolir un canvi de govern, tot i que els resultats foren molt desiguals.

La principal iniciativa d'Entesa, Unitat per les Illes, fou un fracàs anunciat inclús abans de les eleccions. La precipitació no donava temps ni credibilitat a la nova coalició, que ni tan sols va convèncer a les respectives militàncies: era impossible conciliar antics enemics electorals en dos mesos. I de fet, allò no va convèncer a gairebé cap dels seus integrants. ERC s'hi apuntà per veure què en podia treure, UM per fer la guitza al PSM si aquest no s'hi afegia, i finalment el PSM per no quedar com el "traïdor" al nou eix nacionalista. Finalment, el marcat bipartidisme a nivell estatal ja predeia que aquesta no era la millor ocasió.

A pesar de tot, és molt remarcable que la formació més petita de la coalició aconseguís tirar endavant aquest projecte, superant desencontres personals tan habituals i endèmics a la política balear. Tant de bo la nova seu del carrer Morey de Palma sigui un signe de renovació política a Balears i d'una altra manera de fer les coses.

82.- Expo Palma 2023

Diario de Mallorca, 19 de septiembre de 2008

A Palma, como octava ciudad española en número de habitantes, le falta albergar un acontecimiento de gran trascendencia mundial que la transforme y le dé un empuje a escala internacional. Algo para lo que esté capacitada por su entorno insular y sus dimensiones, y que beneficie a la ciudad durante y después de su celebración. Y sobre todo, que justifique una apuesta inversora fuerte por parte del Estado.

Las exposiciones de Barcelona (1888 y 1929) y Sevilla (1929 y 1992), supusieron un enorme impulso urbanístico para sendas ciudades, como lo ha supuesto ahora para Zaragoza. Madrid prepara sus olimpiadas para 2016. Bilbao ha remozado todo el entorno del Nervión, coronado por el Guggenheim. Valencia tiene su Ciudad de las Artes y las Ciencias. ¿Qué tiene Palma en cartera? una expo podría ser el motor.

Según el BIE (Bureau International des Expositions), organismo encargado de regular estos acontecimientos, han de pasar quince años hasta que un mismo estado puede albergar una expo. Por tanto, hasta 2023 no sería posible en España si se plantease. El BIE distingue dos tipos de exposiciones: universal (sin un tema concreto, y hasta seis meses de duración) e internacional (de temática más concreta, recinto ferial más reducido, y tres o cuatro meses de duración).

Por sus dimensiones, para Palma sería más adecuada la segunda opción (que ha sido la misma que Zaragoza). ¿Quince años son muchos? permite planificar con tiempo y ventaja. Las ciudades interesadas en ser sede están ocupadas en preparar su candidatura para la expo internacional de 2017 y la universal de 2020. Son candidaturas ya avanzadas, y por ello no precisamente fáciles. Nadie ha pensado -todavía- en 2023.

La Expo de Zaragoza se ha clausurado con un bagaje calificado de discreto: no se han conseguido los visitantes previstos, ni la repercusión internacional esperada. Eso sí: su preparación ha reportado unos beneficios a la ciudad que van más allá del evento en sí. Durante varios años, obras e inversiones han convertido la capital maña en una gran urbe moderna, de acuerdo con su nivel de quinta ciudad del estado. Las olimpiadas de Barcelona también sirvieron para resolver deficiencias arrastradas durante más de veinte años, gracias a las magnas inversiones estatales, y convertirla en el referente mundial que sigue siendo.

Sería una insensatez proyectar grandes moles urbanísticas y macroproyectos, algo antinatural en el urbanismo palmesano. Una candidatura alternativa, de infraestructura sencilla y sostenible, con carácter propio, podría ser más atrayente que grandes megaproyectos urbanísticos. Sería un propósito que ilusionaría a los ciudadanos, que generaría orgullo de ser habitantes de Palma, y que espontáneamente los implicaría en el devenir de la ciudad. Tal como ocurrió en otras ciudades con este tipo de acontecimientos, hoy con nueva y reforzada identidad.

81.- El votant popular sense complexos

Diari de Balears, 14 de setembre de 2008
Diario de Mallorca, 16 de setembre de 2008
Última Hora, 17 de setembre de 2008
Última Hora (Menorca), 18 de setembre de 2008

Després d'innumerables esforços per trencar el secretisme, he aconseguit esbossar una mena de codi ontològic (no escrit enlloc) que mouria a un 40% de la població balear adulta a votar el Partit Popular:

El partit premia la fidelitat per una causa comú: la causa és el partit. El partit proporciona una cobertura laboral i social tot i que no tinguis capacitats ni estudis. Si no arribes a polític, sempre podràs ser funcionari. El meu vot no és captiu ni està comprat: col·labora al meu benestar personal. La família biològica no l'esculls, la famiglia del partit sí. La primera pot fallar-te; la segona, mai.

La corrupció és un eufemisme pejoratiu, inventat pels mitjans de comunicació per fer mal. Els "casos de corrupció" són criticables per la manca de discreció i l'excés d'ambició d'alguns companys de partit. El silenci és la norma: demà et poden calumniar a tu i tots callaran per tu. Confessar significa traïció. Els suposats delictes són fruit d'una lectura massa rígida de la llei i violen la presumpció d'innocència: són fruit de manipulacions polítiques que no coneixen lo nostro fer (què saben aquests jutges i fiscals de la Península...!). La imputació judicial és un mal menor: la prosperitat econòmica aconseguida ho val. L'ètica i l'honradesa són conceptes interessats i manipulats per aquells que voldrien estar en el nostre lloc per fer el mateix. Una incoherència absoluta per part seva, que negant-ho, ells són els vertaders hipòcrites.

El catalanisme és un enemic inexistent, però molt útil per tenir seguidors amb poques llums que ens votin només per "ideas nacionales" (si s'ho creuen, millor per nosaltres). Els mitjans de comunicació que ens afavoreixen ens doten d'un discurs ideològic sense que ho demanem, però que queda bé. Malgrat que de vegades ens critiquin, a les eleccions tancaran files per la causa. A les entrevistes responem el que volem: cap entrevistador no et dirà que menteixes i no és la seva feina. No deixis que la notícia espenyi una bona realitat. Debats electorals? ni cas: són conspiracions contra nosaltres. El partit no convenç; satisfà.

El medi ambient no està en perill: més del 95% de les illes estan sense construir. La cultura no és productiva: ha d'entretenir i fer-nos feliços, per què ha de fer pensar? El castellà és una llengua de cultura i prestigi, de negocis i internacional; el català és per pagesos i provincians, un folklorisme familiar. El deute astronòmic és causa del risc inversor, qui no inverteix no fa res.

La gent és massa correcta (i pardala) per dir-nos a la cara què pensa de nosaltres. Tanmateix, ells farien el mateix: és l'essència humana. Mentrestant, continuem fent: es tracta del meu futur i el de la meva família: què voleu que facem? No cal pensar, el partit pensa per mi. I què pensa el partit? el mateix que tots. La ideologia és el partit, la causa és el partit. La seva causa és la meva causa. Les ideologies són conceptes utòpics antiquats, allò que val és la gestió i el dia a dia. Com va dir algú fa temps, "haga como yo: no se meta en política".