80.- Legislar per dignitat

Diario de Mallorca, 29 d'agost de 2008
Diari de Balears, 31 d'agost de 2008
Última Hora, 6 de setembre de 2008

La llei de serveis socials que prepara la Conselleria d'Afers Socials presenta unes novetats del tot inaudites. El projecte de llei pretén reconèixer el dret a l'alimentació, a l'allotjament i al vestit a qui no pugui cobrir aquestes necessitats. Serien considerades com un dret bàsic de la persona, a la mateixa alçada que la sanitat, l'educació i les pensions.

Així, l'administració balear tindria l'obligació d'atendre situacions d'emergència social a través d'uns serveis oferts des de diverses possibilitats com menjadors, borses d'aliments o beques escolars. Serien proporcionats per les tres administracions balears de manera coordinada, i fins i tot exigibles davant els tribunals en cas d'incompliment.

En cas d'aprovar-se, Balears seria la primera comunitat autònoma que cobreixi per llei aquestes necessitats i que defineixi que "no passar gana és un dret". Un fet sorprenent en un Estat amb 30 anys de recorregut constitucional, que garanteix drets i llibertats; però no la subsistència de l'individu en condicions mínimament dignes.

La precarietat és ben present a la nostra societat, teòricament rica i avançada, on els col·lectius més febles (aturats, pensionistes, famílies desestructurades, immigrants...) sovint no cobreixen les seves necessitats alimentàries mínimes, però l'orgull o la vergonya els duu a amagar-ho. I no parlem dels indigents o els sense sostre, tan habituals als nostres carrers. L'estat del benestar té es seves mancances.

L'esborrany de la nova llei arribarà al Parlament balear vers setembre o octubre. Veurem si en el debat subsegüent el projecte de llei manté el seu esperit innovador.

79.- El bicing, opción al transporte privado

El Mundo-El Día de Baleares, 26 de agosto de 2008
Última Hora, 4 de septiembre de 2008
Diario de Mallorca, 5 de septiembre de 2008

En los últimos meses ha surgido una nueva oferta de transporte público: el bicing o alquiler de bicicletas, consistente en la creación de una red urbana de aparcamientos con dispensadores de bicicletas de titularidad municipal. Hasta el momento, el sistema se ha implantado con éxito de usuarios en grandes ciudades españolas como Barcelona, Zaragoza o Madrid. En Europa, el servicio ya funciona en París, Viena, Bruselas, Lyon o la vecina Perpiñán.

Inicialmente, la fórmula utilizada ha consistido en la contratación de una empresa privada (ya existen varias dedicadas a ello), y los ciudadanos pueden usar su servicio mediante el pago de un abono. Otra opción más reciente consiste en una gestión directamente municipal, con alquiler por tiempo de uso y compatible con las zonas azules para turismos.

Es importante resaltar que todas las ciudades que lo han implantado soportan un tráfico rodado enorme. Y, sin embargo, han conseguido que la bicicleta se haga un sitio en el asfalto, sin invadir las aceras ni incordiar a los transeúntes, así como un aumento de su uso. Ambas fórmulas de gestión rompen con la idea habitual de una bicicleta relegada a carriles específicos, ya que en ambos casos muchos aparcamientos y dispensadores de bicicletas se encuentran fuera de la red existente de carriles bici.

Por tanto, el uso de la bicicleta no pasaría necesaria -o únicamente- por la creación de una tupida red de carriles bici, sino por una firme tarea de educación vial de la que, al menos en Palma, andamos muy necesitados. En otras ciudades como Ciutadella, Alcúdia, Maó, Manacor o Eivissa su inclusión sería más asequible y perfectamente compatible con el turismo.

78.- Aragó Bulevard

Diari de Balears, 19 d'agost de 2008
El Mundo-El Día de Baleares, 20 d'agost de 2008
Última Hora, 21 d'agost de 2008
Diario de Mallorca, 2 de setembre de 2008

El carrer Aragó de Palma entra en la recta final del seu eixamplament des de la plaça Güell fins a Via de Cintura, on ja són poques les edificacions antigues que cal esbucar per arrenglerar-lo amb el tram inicial entre la mateixa plaça i avingudes. Des de la Via de Cintura fins es Pont d'Inca la situació és la mateixa, doncs la dificultat rau a dues grans finques del costat nord, sense pràcticament edificacions.

Aragó segueix sent la principal via d'entrada i sortida de la ciutat; això fa que el trànsit segueixi sent important. A més, la conversió de Jacint Verdaguer en parc farà impossible redistribuir el trànsit de la zona. Així i tot, l'amplària resultant ofereix possibilitats per satisfer les necessitats de vianants i conductors. I crec que l'opció més adient pel carrer Aragó és un bulevard, basant-nos en varis punts fonamentals:

Calen voreres amples i mobiliari urbà que afavoreixi la vida social, ja que Aragó està ple de comerços i té un creixent caràcter residencial. També seria útil la col·locació de baranes -com ja s'ha fet en alguns trams de les avingudes- i un paviment més adient.

Tres carrils de circulació per sentit. Actualment en té dos en gairebé tot el seu traçat; però així absorbiria amb més garanties el trànsit rodat i amb major fluïdesa, tenint en compte que Aragó atrauria un volum de circulació major derivat de les seves comoditats.

Una mitjana de separació dels sentits de circulació. Sempre augmentarà la seguretat, i sovint els sinistres més greus es produeixen als xocs frontals. Tan important és l'alçària de la mitjana com l'amplària, fent de barrera a més de separació.

Semàfors i rotondes. La reurbanització deixarà una via ampla de trams rectes i llarguíssims, la qual cosa afavoreix la velocitat i manca d'atenció (si no, seria inexplicable la sinistralitat de les autopistes, teòricament més segures). A més, l'escassetat de semàfors convertiria Aragó en una autopista urbana i un mur entre barris.

Amb una remodelació adequada, Aragó seria un agradable bulevard de passeig de dinàmica vida social i comercial. Un vial amb molt trànsit, però no una via ràpida. Una esplèndida entrada i sortida principal de Ciutat. Per això, espero que els responsables d'Urbanisme de Ciutat comencin aviat a estudiar un projecte global per Aragó i a fer-nos partícips.