71.- Fora les autopistes, benvinguts els desdoblaments

El Mundo-El Día de Baleares, 26 de juny de 2008
Diari de Balears, 29 de juny de 2008

El Consell de Mallorca ha descartat de manera oficial el projecte d'autovia entre Inca i Manacor. És una bona notícia per als qui no creiem necessàries unes infraestructures tan desmesurades pel nostre territori, de petites dimensions en comparació amb els grans nuclis urbans i les llargues distàncies peninsulars.

Però no n'hi ha prou amb això: dues poblacions com Manacor i Inca no necessiten una autopista, però tampoc es poden conformar amb les carreteres actuals. La revocació definitiva d'un model de transport desproporcionat i agressiu no ha d'oblidar la necessitat d'implementar-ne un que millori la xarxa viària mallorquina. Per això, crec urgent i de màxima prioritat que Inca i Manacor gaudeixin d'una carretera desdoblada, com la que fa el recorregut entre Manacor i Palma. Una carretera que aprofiti al màxim els trams viaris existents actualment, eixamplant-los i adaptant-se al màxim al territori, complint alhora el seu paper de connexió viària ràpida i segura.

Més endavant, seria molt profitós que les autopistes ja existents, de Palma cap a Sa Pobla i cap a Llucmajor, fossin rebatejades com carreteres desdoblades. Òbviament, no es tracta d'un simple canvi de nom (que ja seria un fet simbòlic), sinó d'anar introduint les millores necessàries per reconvertir-les. Per exemple, incorporant-hi barreres de formigó per a la separació de carrils, una mancança que a les autopistes ha provocat una sinistralitat horrorosa amb víctimes mortals incloses. Això "reconciliaria" unes vies agressives amb el territori, i la garantia que en un futur la seva possible expansió es faria dins uns paràmetres molt més respectuosos amb la geografia i el territori illenc.

70.- 65 hores de retrocés laboral

Diari de Balears, 14 de juny de 2008
Diario de Mallorca, 26 de juny de 2008
Última Hora, 8 de juliol de 2008
Última Hora (Eivissa i Formentera), 9 de juliol de 2008

Perplex m'he quedat amb l'ampliació a 65 hores de l'horari laboral setmanal aprovada per la Unió Europea. És una mala notícia per a molts treballadors modestos o joves, en situació precària i amb escassa formació, que hauran d'empassar-se jornades brutals per subsistir (i ja no parlem dels immigrants). Hem passat en poc temps de plantejar la setmana de 35 hores (França) a un augment que a molts països seria de gairebé un 50%.

Alguns ho anomenaran "flexibilització horària", que per aplicar-se caldrà un acord entre empresaris i treballadors, o que ajustarà la legalitat a la realitat vigent. Però com pot parlar-se de "flexibilització", si és un simple augment d'hores? Quin acord previ entre empresari i treballador? l'empresari proposarà i el treballador disposarà... o se n'anirà al carrer? I els organismes públics, si no poden fer complir la llei cal que la canviïn? caldria legalitzar la corrupció si no la poden combatre, per "ajustar-nos" a la realitat?

Molt pitjor ha estat la cara que a molts se'ns ha quedat. Molts no estàvem a l'aguait, ni informats del tema. En el meu cas, en qualitat de lector de diaris, oïdor de ràdio o de diaris via Internet em sento decebut: no ha sortit gairebé res en primera plana fins que s'ha anunciat la imminent aprovació. Quins criteris informatius tenim per deixar aquests buits informatius sense que ningú no hi pari atenció? Com és que no tenim ni idea del que passa a Brussel·les? Per què ningú ha reaccionat fins ara que el desenllaç és inevitable? La Unió Europea té poc poder decisori; però allà on arriba... quines fuetejades hi dóna.

El Govern d'Espanya ha estat des de bon principi en contra d'aquesta mesura, i farà front amb altres països. Bé. Però ens deien res del que passava? Tanmateix és un esforç inútil, perquè a la UE qui talla el bacallà són els grans països, gràcies a als quals la mesura ha prosperat. L'oposició? tampoc deia res –si ho sabien–, però bé que criticaran al Govern: quatre anys sense col·laborar en temes d'interès general; però criticar... I els sindicats, que s'hi llepaven el dit? En fi, val la pena pertànyer a aquesta Unió Europea?

Em sento desemparat i desinformat. No només per les instàncies polítiques, si no també pels qui haurien de vigilar què fan amb els nostres vertaders drets i llibertats a Brussel·les i on sigui. Arrossegats per qüestions identitàries, de "llibertat lingüística", lluites de poder polític i informatiu... mentre perdem drets civils aconseguits fa dècades.

69.- El Manifiesto del Grupo Ramón Llull

Última Hora, 8 de junio de 2008
Diario de Mallorca, 14 de junio de 2008

Ayer leí el manifiesto del "Grupo Ramón Llull", que nace con la intención de proporcionar ideas a la sociedad balear actual desde una perspectiva liberal. Veo estas pretensiones como totalmente oportunistas y faltas de una mínima objetividad. Casi todos ellos son septuagenarios (o cercanos a esa edad), y tiempo sobrado han tenido de intervenir si la situación era tan grave. Su liberalismo mezcla convicciones ideológicas personales con opiniones sobre la sociedad civil muy discutibles.

El manifiesto deriva hacia el tema lingüístico, y se olvida completamente de temas mucho más imperiosos para la sociedad a la que creen entender. Hablan de una lengua que ellos nunca usan al escribir. Opinan sobre ideas políticas de manera sensacionalista y menospreciante. Se dirigen a los baleares, pero enseguida hablan como mallorquines. Denuncian hechos como su fuesen consumados y evidentes, capacitados para ver las verdaderas necesidades de la ciudadanía a la que han de advertir y movilizar.

A diferencia de los "think tank", este grupo sólo ofrece una visión nacionalista de la vida en todos sus aspectos. Más de lo mismo, tanto por sus convicciones como por sus fobias. Ni una palabra acerca de cómo mejorar la vida de los ciudadanos. Nada sobre los problemas cotidianos. Sólo hablan de lengua, de identidad, no existe nada más.

Es el colmo de la autocomplacencia, de personajes que no han sabido renovarse ni retirarse honrosamente. Da la sensación de que quieran llamar la atención por enésima vez, nada conscientes del anquilosamiento de sus ideas. El envoltorio liberal de su discurso esconde un nacionalismo español de base y anticuado, empeñado en crear polémicas innecesarias.

La lectura de sus habituales colaboraciones en medios escritos da una permanente sensación de cerrazón, soledad personal y dogmatismo. De manifiesta incapacidad de argumentar y matizar sus opiniones ante quienes no piensan como ellos. Con frecuencia menosprecian a quienes no piensan igual, cuando no insultan. Son un malgasto de erudición puesto al servicio de un ego desmesurado o de oportunismo político.

Con frecuencia son altivos, marcando distancias ante una plebe a la que se creen con el derecho de adoctrinar. Se pasan la vida pivotando en torno a unas pocas ideas, que más que profundas son obsesivas. Y ven el debate de ideas como una gracia concedida por ellos y no un derecho, siempre que se llegue a las conclusiones por ellos deseadas.

Su liberalismo es un individualismo mal entendido, que no defiende ideas colectivas sino personales, enfrentadas a un mundo que no les entiende. Solo algunos medios de comunicación les permiten seguir martilleando. Otros se hubiesen retirado de la vida pública, pero se creen demasiado indispensables para ello. Dado su aislamiento, se me antoja imposible que lo entiendan. El páramo ideológico que denuncian es sobretodo mediático, dando pábulo a individuos así que vulgarizan la vida intelectual de las islas, mientras tanta gente trabajadora de bien sigue en el anonimato cotidiano.

68.- Un mitjà per Balears, una mirada balear

Diari de Balears, 1 de juny de 2008

Recentment, el vostre diari ha fet un gran esforç de renovació d'imatge i continguts. És molta –i bona- la feina feta; però crec que encara es manté un llast inconscient molt difícil de trencar: els mitjans de comunicació d'àmbit local (i en general, a tota Espanya) mantenen la mateixa concepció geopolítica espanyola en el tractament informatiu. Una tradició hereva dels diaris de tiratge nacional a l'hora de cobrir i tractar la informació, i que només afegeix una atenció afegida a les notícies locals. A més, en el cas de mitjans d'abast local que usen el català com a llengua vehicular (com IB3, o TV3), se'ls pressuposaria una concepció hispanocentrista menys acusada; però segueix passant el mateix.

Primer, caldria redefinir la perspectiva lingüística i cultural a fons. No trobo cap menció al Principat d'Andorra, un estat independent que parla la mateixa llengua que nosaltres, així com de Catalunya i el País Valencià. Tampoc no trobo cap seguiment explícit a l'actualitat del Rosselló, que com sabeu va formar part de l'antic Regne de Mallorca i encara parla (tímidament) el català. Tots aquests territoris es troben molt més a prop que Andalusia o Extremadura, dels quals estem prou ben informats. Segon, fóra bo un reenfocament del nostre entorn geogràfic: no hi ha un seguiment especial de l'actualitat de França, tan propera a nosaltres com Espanya. Amb això repetim els mateixos vicis de la premsa estatal, per qui Portugal és un veí totalment desconegut. I tercer, s'ha de recuperar el insularisme i la mediterraneïtat. Res sabem de Còrsega, Malta o Sardenya (i la seva localitat de l'Alguer): per omissió, donem l'esquena al Mediterrani i continuem mirant cap a la península.

En qualitat de ciutadà resident a les Balears, m'agradaria que els mitjans més "nostrats" no només ofereixin una informació acurada del nostre entorn més immediat, sinó que el seu model informatiu també tingués el nostre entorn com a base de referència, partint de les Illes, i no de la península. Té sentit continuar inconscientment aquesta concepció de base en el tractament informatiu, en un diari que vol donar una òptica de país constructiva i pedagògica? No és una manera de seguir ancorats en una concepció mental i estructural "iberocèntrica", que no canvia de rerefons, tot i el canvi d'imatge i continguts? Per conèixer l'actualitat d'Espanya ja tenim els diaris de tiratge nacional; n'anem ben sobrats. Per què la nostra premsa local no fa canvis substancials de base? Fer país no es limita a una llengua: cal una visió del món. Aquest és el camí. Enhorabona.