67.- De Calvet a Calvo. Palma con cabeza y cordura

Diario de Mallorca, 21 de mayo de 2008

Hace pocos días, la alcaldesa de Palma Aina Calvo presentó "Palma abierta al futuro", el modelo de ciudad para la reforma urbana de los próximos años. Su planificación aplica dos conceptos muy básicos, pero indispensables: una visión global de ciudad y sentido común, algo que no ha sido habitual. Recordemos el proyecto de playas artificiales de barrio (tan útil como hacer estaciones de esquí en Estocolmo), o una segunda línea de metro que hubiese convertido Palma en un "Aquacity" subterráneo.

El proyecto reestructura la red viaria y diseña grandes zonas verdes. Los viales existentes del ensanche radial de Bernat Calvet (1897) se disocian en ejes de tráfico rodado y ejes peatonales o cívicos, dispuestos alternativamente en la trama urbana. Hasta ahora, las grandes vías urbanas estaban destinadas al tráfico sin que esto acabara con el problema circulatorio a pesar de las obras de los últimos años. El tranvía es una idea esperanzadora, y su trazado reduciría el tráfico rodado si se aplica con acierto.

Los parques lineales de Sa Riera y de Jacint Verdaguer, al noroeste y nordeste de la ciudad, conforman una simetría de espacios verdes. Los dos grandes pulmones verdes a cada lado de Palma son una idea excelente: grandes ciudades como Madrid o Barcelona carecen de ellos (París, con sus bosques de Boulogne y Vincennes, sí los tiene). Aun así, faltan temas por resolver: acabar de ensanchar grandes vías de circulación como Aragón o Manacor, antes de acometer otras obras para evitar el caos de tráfico. O diseñar un plan de protección de "células barriales", que evite que barriadas típicas de casitas bajas sean desfiguradas por nuevas construcciones.

66.- El teatre romà de Palma

Diari de Balears, 19 de maig de 2008

El 1997, l'arquitecte Luis Moranta va descobrir l'emplaçament de l'antic teatre romà de Palma a l'interior d'una illa de cases del centre històric, al costat de la plaça de les Tortugues. En ella, la divisió de finques forma una estructura radial que convergeix en el centre de la illa, configurant entre totes el semicercle propi de la planta d'aquests edificis teatrals. Tot indica que els fonaments de l'antic teatre foren aprofitats per a edificacions posteriors, una vegada aquest va ser abandonat durant la decadència de l'Imperi Romà (un fet comú a tota la Romània). La comparació amb el teatre romà de Pol·lèntia fou definitiva: la seva planta hi encaixava totalment, tant el seu disseny arquitectònic, com les seves dimensions (potser foren bastits pel mateix arquitecte). Han passat més de deu anys des que es va fer públic aquest estudi. Què s'ha fet?

Seria molt convenient que l'Ajuntament iniciés els tràmits per iniciar el procés que permetés a Palma recuperar un patrimoni d'època romana de gran valor. De fet, és l'únic edifici de l'època que podria ser excavat: no afectaria a la trama urbana, ni sacrificaria edificis de gran valor. No seria tasca fàcil ni ràpida: no solament per les finques que caldria esbucar, sinó per la parsimònia que aquesta tasca requereix. És un procés molt llarg: deu, quinze anys, potser més. No és una exageració: així va anar en altres ciutats. I per descomptat, no és una obra per inaugurar abans d'unes eleccions.

A més, l'edifici podria recuperar el seu antic ús. I encara més: mai hauria de convertir-se en una relíquia closa i aïllada, tot estant al ben mig del centre de la ciutat. Avui en dia, l'arquitectura de restauració patrimonial veu lícit reconstruir -amb prudència, per suposat- un edifici si aquest ho requereix, perquè recuperi la seva funció original. Així es va fer a Mèrida, fa mig segle. I aquest any finalitzarà la restauració del teatre romà de Cartagena a càrrec de Rafael Moneo. Per què no a Palma?

65.- El teatro romano de Palma

El Mundo-El Día de Baleares, 15 de mayo de 2008
Diario de Mallorca, 4 de junio de 2008

En 1997, el arquitecto Luis Moranta descubrió el emplazamiento del antiguo teatro romano de Palma en el interior de una manzana del centro histórico, en la Plaza de las Tortugas. En ella, la división entre fincas forma una estructura radial que converge en el centro de la manzana y coincide con el semicírculo propio de la planta de estos edificios. Todo indica que los cimientos del antiguo teatro fueron aprovechados para edificaciones posteriores, una vez éste fue abandonado. La comparación con el teatro romano de Pollentia fue definitiva: su planta encajaba totalmente, tanto en diseño arquitectónico como en dimensiones. Han pasado más de diez años ¿qué se ha hecho?

Sería muy conveniente que el Ayuntamiento iniciase los trámites para conseguir que Palma pueda recuperar un patrimonio de época romana de gran valor. Es el único edificio de la época que puede ser excavado: no afectaría a la red urbana, ni sacrificaría edificios de gran valor. No será tarea fácil ni rápida: no solo por las fincas a derribar, sino por la meticulosidad que la tarea requiere. Es un proceso largo: diez, quince años, quizá más. Así fue en otras ciudades. No es obra para inaugurar antes de unas elecciones.

Además, el edificio podría recuperar su antiguo uso: no debería convertirse en un solar vallado y aislado en el centro de la ciudad. La arquitectura de restauración permite reconstruir -con prudencia- si un edificio lo requiere, para que recupere su función. Así fue en Mérida. Y este año finalizará la restauración del teatro romano de Cartagena a cargo de Rafael Moneo ¿por qué no Palma?

64.- Ciutat d'Alcúdia: esmenes a la nova Pol·lèntia

El Mundo-El Día de Baleares, 12 de maig de 2008
Diari de Balears, 13 de maig de 2008
Diario de Mallorca, 15 de maig de 2008

Temps enrere parlava sobre l'empenta que la Ciutat d'Alcúdia dóna a la seva aposta cultural, recolzant-se en el seu privilegiat patrimoni històric. Té un futur prometedor; però no tot es fa amb encert i és just remarcar-ho. Cal cridar l'atenció en un parell d'aspectes, gens secundaris.

Mentres el recinte emmurallat del segle XIV és tractat amb cura, les poques restes que queden de les muralles del segle XVII es troben en un estat deplorable. Els seus terrenys serveixen d'aparcament improvisat, abandó de brossa, i amb una manca de conservació que provoca la seva ràpida degradació. L'associació ARCA se n'ha fet ressò, i amb raó, d'aquest desastre patrimonial. A més, el Baluard de Sant Ferran (l'únic que queda d'aquesta línia fortificada) encara serveix de fonament per la plaça de toros. No està previst restaurar aquesta fortificació, i dur el coliseu taurí a un altre lloc? Contrasta aquesta situació amb els baluards conservats a la muralla de Palma: el Museu-Baluard de Sant Pere, i més recentment el Baluard del Príncep.

Tampoc les excavacions de l'antiga ciutat romana de Pol·lèntia van acompanyades d'una idònia tasca de conservació. Després de les excavacions fetes cada estiu, les restes de la urbs romana queden a mercès de la inclemència dels elements naturals (pluja, vent) que les malmeten. La vigilància tampoc és suficient davant el pillatge o actes de vandalisme. Especialment preocupant és la situació del teatre romà, ple de males herbes, brutor, i un trist aspecte d'abandó. A excepció dels espectacles que s'hi organitzen a l'agost, la resta de l'any rau oblidat. Cal que tingui un aspecte molt més digne, i catalitzar una temporada de teatre estival com la dels teatres de Mèrida, Sagunt o Cartagena.

Crec que tant l'ajuntament com el Consell de Mallorca haurien d'actuar ja. Són aspectes menys visibles enfront del patrimoni més visible i millor conservat; però hi són, i correm el risc de perdre'ls. Advertir-ho i esmenar-los és el nostre deure.

63.- De Calvet a Calvo. Palma amb cap i seny

Diari de Balears, 8 de maig de 2008
Última Hora, 9 de maig de 2008

Fa pocs dies, la batlessa de Palma Aina Calvo va presentar a la Fundació Miró "Palma oberta al futur", el model general de ciutat sobre el qual es basarà la reforma urbana dels pròxims anys. No es tracta d'un pla general d'ordenació general de gran abast, ni d'un redisseny del pla territorial, ni d'una redistribució d'edificabilitats o requalificacions. La planificació aplica dos conceptes molt bàsics, però urgents i indispensables. Primer, una visió global de ciutat; segon, aplicar racionalitat i sentit comú a les reformes incloses.

Això pot semblar evident; però no ho ha estat, ni molt menys. Cal recordar que l'anterior equip de govern proposava a la campanya electoral fer platges artificials de barri; tan útil com muntar estacions d'esquí artificials a Estocolm, o construir un canal d'irrigació a Venècia. O una segona línia de Metro que hagués convertit a Palma en un "Aquacity" subterrani, vista la qualitat de construcció de la línia ja existent.

El projecte es limita a reestructurar la xarxa viària i dissenyar grans zones verdes. No hi han nous vials projectats, sinó que es repensen els ja existents de l'eixample radial de Bernat Calvet (1897). Ara, els vials es dissocien en eixos de tràfic rodat i eixos peatonals o cívics, disposats de manera alternada al plànol per equilibrar les seves funcions al llarg de Ciutat. Fins ara, les grans vies urbanes estaven destinades al tràfic sense que això acabés amb el problema circulatori: tot i les millores fetes a les vies d'accés a Palma als darrers anys, els problemes circulatoris persisteixen com abans.

I és que els problemes de trànsit augmentaran proporcionalment si el transport públic no dóna una alternativa de qualitat. El tramvia projectat és una excel·lent idea pel transport públic, sempre que no malmeti el tràfic actual. Tanmateix, el seu traçat estratègic reduiria progressivament el tràfic rodat si s'aplica amb encert.

Els parcs lineals de Sa Riera i de Jacint Verdaguer, establerts al nord-oest i nord-est del nucli urbà, confirmen aquesta simetria d'espais verds. També la concepció de dos grans pulmons verds a cada banda de la ciutat és excel·lent, ja que grans ciutats com Madrid o Barcelona no gaudeixen de tal doble privilegi (París, amb els immensos boscos de Boulogne i Vincennes, sí ho té). Solament falta que el pulmó verd a l'Est de la ciutat es concreti i adquireixi uns contorns més harmoniosos, i si pot ser més amplis.

Tanmateix falten per resoldre alguns temes previs, com acabar l'eixamplament de les grans vies de circulació viària (Aragó, Manacor), abans d'escometre els eixos cívics per evitar col·lapses circulatoris. O també dissenyar un pla de protecció de "cèl·lules barrials", per evitar que les típiques barriades de casetes baixes siguin desfigurades per noves construccions i perdin el seu caràcter original.