62.- Reial Mallorca i Atlètic Balears, una rivalitat condemnada a renovar-se

Diari de Balears, 28 d'abril de 2008
El Mundo-El Día de Baleares, 1 de maig de 2008
Última Hora, 21 de maig de 2008

Per enèsima vegada, el Reial Mallorca i l'Atlètic Balears s'enfronten a la lliga. És una rivalitat un tant descafeïnada, donat que es tracta del segon equip mallorquinista contra el primer dels baleàrics, amés a Tercera Divisió, i fa molt temps que els mallorquinistes ostenten el domini esportiu i social. Però ara, aquesta rivalitat està condemnada a desaparèixer: la Liga de Fútbol Profesional (LFP) projecta crear una lliga de filials pels clubs de Primera i Segona Divisió per la propera temporada. Això voldria dir que els duels Reial Mallorca-Atlètic Balears no tornarien a veure's mai més.

Només hi ha dos camins per retrobar el vell derbi en un futur. Un seria l'emergent futbol femení, que actualment malviu amb pocs recursos. A la Primera Divisió Nacional (equivalent a la Segona Divisió A masculina) tenim dos modestos equips palmesans: el Son Cotoner i el Collerenc, que enfront d'equips tan poderosos com el Barça o l'Espanyol estan aconseguint excel·lents resultats. Seria profitós veure una vinculació dels clubs femenins amb els masculins, i reeditar els derbis en versió femenina.

L'altre opció seria veure un Atlètic Balears al mateix nivell del Reial Mallorca (a l'inrevés seria desastrós). Tot indica que s'estan posant les bases per fer un club molt més competitiu -després de la greu crisi patida fa pocs anys-, amb mitjans econòmics i suport institucional. Però al món esportiu es passa de l'abundància a la crisi amb molta facilitat quan els grans inversors abandonen el vaixell. En aquesta ocasió, l'aposta és ferma? perquè si no, la debacle pot ser tremenda i les pèrdues molt més grans que els guanys aconseguits. Més d'un club ha desaparegut per això, ofegat pels deutes.

L'Atlètic Balears té una avantatge. Pel seu nom el Reial Mallorca genera afició a una illa, mentres els baleàrics podrien ser l'equip de tot l'Arxipèlag. Si amb un bon creixement esportiu i social aconsegueixen anar més enllà de Palma, podrien gestar un equip amb afició massiva a totes les illes, amés d'una saludable rivalitat futura entre mallorquinistes i baleàrics a molt més alt nivell.

61.- Una figura musical por redescubrir: José María Martín Domingo

El Mundo-El Día de Baleares, 24 de abril de 2008
Última Hora (Menorca), 8 de mayo de 2008
Última Hora, 16 de mayo de 2008

Dentro del ámbito musical de las Islas, y concretamente en Menorca, existe una figura casi desconocida por su escaso (pero existente) vínculo personal y profesional con las islas; al menos, hasta donde hoy sabemos. Se trata de José María Martín Domingo.

Nacido en Mahón en 1889, su padre tocaba el bombardino en la banda del regimiento militar de la isla, y fue quien le dio las primeras lecciones. Pero debido a su precocidad, a los nueve años abandonó Menorca para estudiar en un internado de Madrid. A los catorce años ya era músico militar, y al fundarse en 1909 la Banda Municipal de Madrid ingresó como cornetín con veinte años. Poco a poco desarrolló su faceta de compositor y director. En 1918 reingresó en el ejército como director de banda, siendo destinado a Canarias y Navarra. Pero volvió definitivamente a Madrid para ser subdirector de la Banda Municipal, cargo que ejerció durante treinta años hasta su muerte en 1961.

Martín Domingo compuso zarzuelas, pasodobles, canciones, valses y polcas, además de transcripciones para banda. Hoy en día, sus obras más interpretadas son los pasodobles "Lagartijilla" (1912) y "Peña Taurina Vitoriana" (1953). Pero destaca con luz propia "Marcial, eres el más grande" (1930), pasodoble dedicado al torero así llamado, y que es una de las piezas más famosas para banda. Como anécdota, la letra la escribió su mujer, Josefa Porras Lamas (1889-1971). Entre otras distinciones, recibió la medalla de la Villa de París, y el consistorio madrileño le concedió la medalla de plata de la ciudad.

Apenas sabemos sobre su figura ni los vínculos que mantuvo con Menorca más allá de su infancia, o si posee composiciones basadas en la isla. Es un personaje por estudiar y por reivindicar, tal como hoy sucede con Antoni Lliteres (1673-1747), quien en su niñez abandonó Mallorca para establecerse en Madrid, y hoy es objeto de esmerado estudio.

60.- Ciutat d'Alcúdia: la nova Urbs Pol·lèntia

El Mundo-El Día de Baleares, 18 d'abril de 2008
Diari de Balears, 23 d'abril de 2008

El procés de transformació de la Ciutat d'Alcúdia en els darrers anys està sent prodigiós, amb una ferma aposta per la cultura apoiada en el seu importantíssim patrimoni històric. Les seves característiques li estan permetent forjar un model turístic de qualitat basat en el seu privilegiat casc urbà medieval, sense menysprear el turisme estival concentrat als enclavaments costaners. I tot combinat amb un potent creixement demogràfic, on els gairebé vint mil habitants actuals aviat doblaran la població de fa només deu anys.

Un tret inconfusible és la profusió d'escenaris teatrals: en poc temps, gaudirà de quatre auditoris d'èpoques ben diferents. Primer, el seu teatre romà del segle I dc. Després el modern Auditori, construït als anys noranta, i que avui gaudeix d'una programació estable i variada. I recentment, s'ha habilitat a la fossa de les muralles medievals un escenari a l'aire lliure, aprofitant el descobriment i rehabilitació d'un viaducte.

També el Museu Monogràfic de Pol·lèntia, dedicat a l'estudi, preservació i exposició de les restes de la vella urbs romana, canviarà d'ubicació en construir-se en breu temps un nou edifici mes ampli i modern, ja que l'actual s'havia quedat petit davant el creixent patrimoni descobert i l'escassetat d'espai. Amb aquesta iniciativa el Museu gaudirà de millors condicions, tant per la preservació i exposició de les restes patrimonials de Pol·lèntia, com per arribar a ser el principal centre d'estudi de l'època romana a les Illes.

El Port d'Alcúdia viu una remodelació cabdal, amb l'ampliació del seu moll en guanyar terreny al mar i la construcció d'una nova estació marítima. Això convertirà al municipi en una peça clau de les connexions marítimes amb Menorca i Barcelona, tant per les línies de transport de passatgers, com pel tràfic de mercaderies més enllà dels seus usos tradicionalment pesquers i turístics. De retruc, descongestionarà el tràfic del Port de Palma i afavorirà el seu paper de lloc de pas o plaça de destí.

Altrament, l'antiga central tèrmica construïda per Gesa al Port a finals dels anys cinquanta i avui inoperativa, fou cedida a l'Ajuntament que la transformarà en el Museu de la Ciència i la Tecnologia de Balears. El projecte, aprovat l'octubre passat, preservarà l'estructura de la vella central -d'acord amb l'esperit del nou museu- i acollirà altres equipaments que rehabilitaran el seu entorn. Entre d'altres, una nova biblioteca (afegida a Can Torró, establerta a un dels molts casals medievals) i un quart auditori per la ciutat.

Tot plegat fa que Alcúdia faci un trepidant camí per a convertir-se en la capital cultural de les Illes en tots els aspectes: oferta artística, gestió i investigació del patrimoni, museus, biblioteques, i turisme cultural. Sense malmetre la indústria turística, i assolint un creixement poblacional que aviat la convertiran en la capital del nord de Mallorca. Un camí que reviu l'esplendor de l'antiga Pol·lèntia romana com a capital de les Balears.

59.- Iraq i la frontera com a límit

Última Hora, 16 d'abril de 2008
Diari de Balears, 19 d'abril de 2008

Iraq és notícia des de fa cinc anys, i la situació no fa altra cosa que empitjorar. La destitució de Sadam Hussein fou una millora momentània, però enverinada: els diversos grups religiosos i ètnics, sense el jou d'un poder dictatorial que els controlés, han convertit el país en un camp de batalla agreujat pel terrorisme islàmic. La guerra civil no declarada és tàcita, amb centenars de morts cada setmana. Alguns càlculs xifren en més d'un milió els iraquians morts des de la invasió nord-americana: esfereïdor.

En aquest cas i en molts d'altres, hi ha un tema que no es qüestiona: la integritat de l'estat i la immobilitat de les fronteres. Per què no es planteja dividir el seu territori per intentar solucionar el conflicte? No pot existir un estat kurd al nord, un central de creença sunní, i un altre al sud pels xiís? L'Iraq nasqué de la derrota de l'Imperi Turc al final de la Primera Guerra Mundial, on les potències vencedores (Gran Bretanya i França) trinxaren el seu territori amb línies rectes per a formar protectorats colonials. Una divisió així, que ignorava pobles i cultures mil·lenàries, no pot replantejar-se?

És necessari veure com xiís i sunnís es dessagnen pel poder? Què hi pinten els kurds, sempre marginats o reprimits, si volen un estat propi? No entenc aquest culte a la frontera política. Tanta por hi ha a encetar un procés de revisió de fronteres? Moure, eliminar o crear fronteres no és la solució definitiva; però ajudaria a repartir quotes de poder entre col·lectius antagònics, impossibles de conciliar en compartir un mateix estat.

Hi han dotzenes de casos: les matances a la regió de Biafra (Nigèria) als anys seixanta, a Darfur (Sudàn) des dels anys vuitanta, o des de fa deu anys les matances interètniques al Congo (antic Zaire) amb més de quatre milions de morts... Totes, fruit de "conflictes interns". Que potser els morts són diferents i les atrocitats menors en produir-se dins entitats polítiques artificials? Recordo que l'expresident Aznar, després de la guerra de Bòsnia, va dir que "calia preservar la cohesió territorial de Iugoslàvia". Davant aquell drama humà, res més importava? Per què ens donen per fet que la frontera és intocable, excloent-la de qualsevol debat? Fins quan es mantindrà aquest "ordre" internacional?

58.- Les Jornades d'estudi sobre Maria Antónia Salvà

Diari de Balears, 8 d'abril de 2008
Última Hora, 2 de maig de 2008

He assistit a les Jornades dedicades
A la poesia de Maria Antònia Salvà,
Dona de llinatge i poetessa de nom.
Acudí per son renom, cercant viatge
De bondat i dolç remor, melosia
I seuada tendrinor, miratge i veritat.

Res més restava en oir sos mots,
Si no exhalar sospiralls de clarinor,
En sentir els profunds i incisius batecs,
Que pic a pic esmolaven la pedrosa grisor
De la ignorància satisfeta, ara esguerrada,
Amb el rusc del roent i remot robí.

Tres dies de jornades, devot cenacle
I retuda deixeblesa, honrós privilegi
Essent qui peca golafre per la paraula.
Amb verbollor, recitança i glosia
D'entusiastes amants que s'extasien
Devora preuat tresor d'ambrosia.

Tot sentir la paraula era feta mel,
Música falera, aliment de fraula,
Estant a Sa Llapassa de Llucmajor.
Possessió de joia i de venturor,
Arrelada en la ruinor del temps viscut
Romàs en la vera llum dels manuscrits.

Jaç poetejat, teranyinat per sa troca
Que enteixina aquesta irreal infinitat.
Mons amagats sota sa mateixa sona,
Encolomats i fruïts per poetes reus
De son alè, de son manament hereus
I àgores del present, en versos invocats.

Pres per Madò Salvà, no veia ma crida
Mai tan sentida fora de mon cor,
Del prec d'enuig que lloa la seva lira,
Forassenyat desig de pus vida voler
Per mor de qui, essent finat llur cos,
Reviu del combat i son embat ens crida!

57.- Un grup parlamentari balear a Madrid és possible

Diari de Balears, 2 d'abril de 2008
Diario de Mallorca, 9 d'abril de 2008
Última Hora, 10 d'abril de 2008

Fa uns mesos defensava la unió de forces d'esquerres i nacionalistes a totes les illes per a aconseguir grup propi al Senat. El resultat fou desigual per illes, però al capdavall força bo. Les candidatures formades a Menorca i les Pitiüses van ser un èxit. Artur Bagur a Menorca i Pere Torres "Casetes" per Eivissa i Formentera, van presentar-se com a candidats unitaris. L'èxit fou total: guanyaren a Menorca amb un 51,9% i a Eivissa - Formentera amb un 50,6% dels vots. En canvi, a Mallorca la manca de consens i la divisió del vot va fer que tot seguís igual, amb dos senadors pel PP i un pel PSIB.

En tot cas, l'avanç és palés. El 2004 foren escollits quatre senadors del PP i un del PSIB; ara dos pel PP, un pel PSIB, i dos per les candidatures unitàries de Menorca i Pitiüses. Tot i no haver-se culminat l'objectiu amb un bon resultat a Mallorca, la formació d'un grup balear al Senat és possible: Artur Bagur i Pere Torres anunciaren que ingressarien al Grup Mixt, ja que tots dos representen una coalició de partits i no un de sol. I en Pere Sampol hi continuarà, després de la seva fallida candidatura al Congrés. És a dir: tres parlamentaris balears al Grup Mixt. No seria interessant que es posessin d'acord, i formessin el primer grup balear de la història moderna del parlamentarisme espanyol?

Malgrat caldre deu senadors per formar grup propi, grups molt més petits han assolit aquesta categoria (CiU o PNB, per exemple) pactant amb grups majors. I enguany, algunes de les federacions del PSOE (Galícia, Euskadi) podrien formar grups propis a part del socialista; el mateix que UPN, partit vinculat amb el PP a Navarra. Davant aquest panorama, amb més raó, les nostres illes no necessiten tenir el seu propi grup?