Diari de Balears, 18 de desembre de 2008
El Mundo-El Día de Baleares, 19 de desembre de 2008
Feia temps que l'activitat parlamentària del Senat no adquiria tanta rellevància com en la legislatura actual. El fet que des de 2004 sigui el PP la força majoritària en aquesta cambra, en contraposició a la majoria del PSOE al Congrés dels Diputats, mostra un escenari on l'equilibri de forces requereix major sintonia del Govern central amb forces parlamentàries amb pes dispar a ambdues cambres. I si afegim que des de les eleccions del 2008 el PP ha reduït considerablement les seves formes agressives i forassenyades, la Càmera Alta està sent escenari de votacions i "aliances" impensables fa escassament un any. Diverses iniciatives, com les plantejades sobre la cogestió aeroportuària, els descomptes pels vols interilles o la devolució dels bous de Costitx varen sortir endavant, malgrat la vergonyosa oposició del grup socialista, i comptaven amb el suport dels populars.
També ha despertat la curiositat de molts vers aquesta càmera el fet de tenir un senador com en Pere Sampol (PSM), el primer pertanyent a una formació nacionalista en 30 anys. Un paper més destacat si cap, donada la seva intensa activitat durant aquest període, en franc contrast amb la majoria de senadors. Habitualment, el senador estàndard sol obeir les consignes de les seves respectives forces polítiques al Congrés; en altres casos, ser-ho és un "premi" per a polítics veterans en plena maduresa o propers al retir. És a dir: és una cambra de tràmit o un retir daurat, on amb una dedicació mitjanament intensa es pot arribar a destacar. I així és amb en Sampol, perquè de la resta de senadors balears crec que ni recordem dels noms ni tenim gaire constància del que fan.
L'escassa capacitat legislativa del Senat fa que aquesta aparent política de "equilibri de forces" entre sengles cambres sigui més fictícia que real, tot i que almenys serveixi per plantejar iniciatives i guanyar votacions que al Congrés serien impossibles de plantejar i menys de guanyar. Però aquest fet és perniciós pel funcionament democràtic de les institucions. Posa de manifest la inutilitat tàcita d'aquesta cambra, que només serveix per guanyar votacions "de protesta" sense anar més enllà. I de rebot està frenant la sempre pendent conversió del Senat en una vertadera cambra de representació territorial, ja que el Govern central no pot estar gaire interessat en dotar de poder una cambra on no són la força més votada ni tenen tots els suports assegurats. Aquesta reforma havia d'esdevenir aquesta legislatura, però tot indica que serà una altra promesa sense complir.
El Mundo-El Día de Baleares, 19 de desembre de 2008
Feia temps que l'activitat parlamentària del Senat no adquiria tanta rellevància com en la legislatura actual. El fet que des de 2004 sigui el PP la força majoritària en aquesta cambra, en contraposició a la majoria del PSOE al Congrés dels Diputats, mostra un escenari on l'equilibri de forces requereix major sintonia del Govern central amb forces parlamentàries amb pes dispar a ambdues cambres. I si afegim que des de les eleccions del 2008 el PP ha reduït considerablement les seves formes agressives i forassenyades, la Càmera Alta està sent escenari de votacions i "aliances" impensables fa escassament un any. Diverses iniciatives, com les plantejades sobre la cogestió aeroportuària, els descomptes pels vols interilles o la devolució dels bous de Costitx varen sortir endavant, malgrat la vergonyosa oposició del grup socialista, i comptaven amb el suport dels populars.
També ha despertat la curiositat de molts vers aquesta càmera el fet de tenir un senador com en Pere Sampol (PSM), el primer pertanyent a una formació nacionalista en 30 anys. Un paper més destacat si cap, donada la seva intensa activitat durant aquest període, en franc contrast amb la majoria de senadors. Habitualment, el senador estàndard sol obeir les consignes de les seves respectives forces polítiques al Congrés; en altres casos, ser-ho és un "premi" per a polítics veterans en plena maduresa o propers al retir. És a dir: és una cambra de tràmit o un retir daurat, on amb una dedicació mitjanament intensa es pot arribar a destacar. I així és amb en Sampol, perquè de la resta de senadors balears crec que ni recordem dels noms ni tenim gaire constància del que fan.
L'escassa capacitat legislativa del Senat fa que aquesta aparent política de "equilibri de forces" entre sengles cambres sigui més fictícia que real, tot i que almenys serveixi per plantejar iniciatives i guanyar votacions que al Congrés serien impossibles de plantejar i menys de guanyar. Però aquest fet és perniciós pel funcionament democràtic de les institucions. Posa de manifest la inutilitat tàcita d'aquesta cambra, que només serveix per guanyar votacions "de protesta" sense anar més enllà. I de rebot està frenant la sempre pendent conversió del Senat en una vertadera cambra de representació territorial, ja que el Govern central no pot estar gaire interessat en dotar de poder una cambra on no són la força més votada ni tenen tots els suports assegurats. Aquesta reforma havia d'esdevenir aquesta legislatura, però tot indica que serà una altra promesa sense complir.