Última Hora, 13 de desembre de 2008
El Mundo-El Día de Baleares, 13 de desembre de 2008
Diari de Balears, 14 de desembre de 2008
Diario de Mallorca, 22 de desembre de 2008
A la planta baixa de la meva finca hi ha un caixer d'una entitat financera. Sempre entro a treure doblers, o per consultar el saldo (que mai no és suficient). Darrerament, de nit un indigent s'hi establia per estar a cobert. El caixer no té aire condicionat, però almenys protegeix del vent i la pluja. L'home jeia arraulit a un racó de l'estança, cobrint-se amb un vell abric i amb una bossa amb les seves poques pertinences. En veure'l el primer dia vaig passar de llarg. Em va fer mala espina pel seu aspecte desarreglat i per la fàcil associació entre delinqüència i indigència, més encara sent un desconegut on hi ha doblers en circulació. Un prejudici inconfessable, però habitual. No ho neguem.
Passen uns dies, sempre el veig allà a les mateixes hores. Sempre quiet, en el mateix racó, normalment despert i amb la mirada perduda en el buit. Un matí, abans que obrissin l'oficina, hi entro sense pensar-hi. Era allà, en el lloc de sempre, però assegut cap a mi. La seva mirada perduda amb una esma de profunda tristor, no sembla adonar-se de la meva presència. Sense pensar-hi més, faig la meva transacció al caixer. La nit anterior havia fet molt de fred, de bon matí queien gotes. Aviat el farien fora.
Avui, caminant d'horabaixa, he vist casualment com una dona volia accedir a un caixer de la mateixa entitat. No podia, estava tancat. De sobte penso en el indigent del meu caixer habitual. No em vaig equivocar: també era tancat, ningú dedins. La mesura està presa: tots els caixers tancaran durant la nit. L'indigent buscarà algun racó on dormir i protegir-se del fred, o acabarà a l'alberg municipal (si hi ha lloc). Res a perdre-hi, la seva crisi és diària. La buidor d'aquella mirada anava més enllà de la pobresa: traslluïa una barreja de fracàs personal i soledat, la marginació de qui no posseeix ni consumeix per ser qualcú respectat. Ara el caixer està buit i presentable.
El Mundo-El Día de Baleares, 13 de desembre de 2008
Diari de Balears, 14 de desembre de 2008
Diario de Mallorca, 22 de desembre de 2008
A la planta baixa de la meva finca hi ha un caixer d'una entitat financera. Sempre entro a treure doblers, o per consultar el saldo (que mai no és suficient). Darrerament, de nit un indigent s'hi establia per estar a cobert. El caixer no té aire condicionat, però almenys protegeix del vent i la pluja. L'home jeia arraulit a un racó de l'estança, cobrint-se amb un vell abric i amb una bossa amb les seves poques pertinences. En veure'l el primer dia vaig passar de llarg. Em va fer mala espina pel seu aspecte desarreglat i per la fàcil associació entre delinqüència i indigència, més encara sent un desconegut on hi ha doblers en circulació. Un prejudici inconfessable, però habitual. No ho neguem.
Passen uns dies, sempre el veig allà a les mateixes hores. Sempre quiet, en el mateix racó, normalment despert i amb la mirada perduda en el buit. Un matí, abans que obrissin l'oficina, hi entro sense pensar-hi. Era allà, en el lloc de sempre, però assegut cap a mi. La seva mirada perduda amb una esma de profunda tristor, no sembla adonar-se de la meva presència. Sense pensar-hi més, faig la meva transacció al caixer. La nit anterior havia fet molt de fred, de bon matí queien gotes. Aviat el farien fora.
Avui, caminant d'horabaixa, he vist casualment com una dona volia accedir a un caixer de la mateixa entitat. No podia, estava tancat. De sobte penso en el indigent del meu caixer habitual. No em vaig equivocar: també era tancat, ningú dedins. La mesura està presa: tots els caixers tancaran durant la nit. L'indigent buscarà algun racó on dormir i protegir-se del fred, o acabarà a l'alberg municipal (si hi ha lloc). Res a perdre-hi, la seva crisi és diària. La buidor d'aquella mirada anava més enllà de la pobresa: traslluïa una barreja de fracàs personal i soledat, la marginació de qui no posseeix ni consumeix per ser qualcú respectat. Ara el caixer està buit i presentable.