88.- Democràcia europea o bananera?

Diari de Balears, 5 de novembre de 2008

Les eleccions presidencials a França tenen unes regles del joc més justes que a casa nostra: tots els candidats gaudeixen del mateix temps als mitjans audiovisuals, i les franges horàries dels espais electorals s'atorguen per sorteig: així tothom pot difondre les seves idees en igualtat d'oportunitats. D'aquesta manera es compensa les formacions i candidats més modestos, que no gaudeixen dels recursos per fer tanques, cartells, fulletons i demés despeses milionàries. De rebot els grans partits contenen les despeses, al no poder evitar que els més petits s'hi facin notar.

En canvi, a Espanya les proporcions vénen determinades per les dimensions del partit: a més representació, més temps i preferència per escollir les franges horàries més cotitzades. Així sempre acabem veient les forces dominants de torn, mentre les candidatures més modestes acaben desplaçades a hores on ningú veu la tele ni escolta la ràdio. Qui més gasta en propaganda en diaris, falques publicitàries i altra paperassa electoral acaba guanyant per avorriment de l'electorat, que tanmateix no arriba a conèixer -amb sort- ni la meitat de les candidatures presentades.

Inicialment seria estrany saber de totes les opcions que s'hi presentessin, amb denominacions i candidats fins ara "absents" -en aparença. Però seria just i igualitari en termes democràtics. Fomentaria la participació de la població en política, i el procés electoral seria tot plegat molt més interessant. Qualsevol formació o candidat tindrien el seu espai per donar-se a conèixer, i les votacions per desconeixement o sobreinformació desapareixerien. També encoratjaria a molts ciutadans a incorporar-se al món polític amb possibilitat de reeixir-ne, aconseguint-se de retruc una renovació de l'estament.

No seria un fenomen nou, ja que durant la transició s'hi va donar en termes semblants en no existir la tradició de partits d'avui dia. És possible canviar-ho, però no hi ha voluntat. Afebliria el control de les forces polítiques sobre el sistema i ells mateixos podrien sortir escaldats. Si en alguna cosa assoleixen unanimitat les grans forces polítiques és en mantenir unes regles del joc que impedeixin la integració de nous actors a l'escenari polític. Massa actituds electoralistes, i poc pensar en la salut del nostre sistema democràtic.