Ir al contenido principal

87. Bisbes i bisbes

Diari de Balears, 29 d'octubre de 2008
Diario de Mallorca, 2 de novembre de 2008
Última Hora, 18 de novembre de 2008

Fa temps vaig llegir una notícia que podia semblar una broma de mal gust o una manipulació, però que és totalment certa. I que, en succeir fora de les nostres fronteres, va passar gairebé desapercebuda. Vet aquí que el centre de Londres va ser ocupat per una gran manifestació, protestant per la falta d'atenció dels líders polítics mundials als problemes del Tercer món.

Però el fet realment sensacional fou veure-la encapçalada per més de 600 bisbes anglicans i representants d'altres religions: allà hi eren l'arquebisbe de Canterbury, el cap espiritual dels catòlics britànics, portaveus jueus i musulmans. Un impressionant símbol d'unitat religiosa per una causa comuna, potser la més important avui dia al planeta.

Encara que aquells dies els bisbes anglicans es trobaven molt dividits per qüestions com el sacerdoci femení, llavors es van mostrar totalment units en la seva denúncia de les ineficients passes donades per acabar amb la pobresa i la fam mundial. Amb aquesta mobilització, els bisbes volien deixar clar que objectius del mil·lenni com reduir a la meitat la pobresa extrema per al 2015, frenar l'expansió de la Sida o garantir l'educació per a tots els nins del planeta a penes s'estaven complint. Sense comptar la mort de milions de dones i nadons en néixer o per malalties evitables, que seguien essent una xacra endèmica a tot el món.

La notícia contrastava amb l'actitud dels bisbes espanyols en aquella època, que en cap moment no liderarien cap manifestació per aquestes importantíssimes qüestions. Varen preferir fer-ho per protestar contra les noces gais, a favor de la "família", contra la LOE i Educació per a la Ciutadania, o per salvar la integritat d'Espanya.

Vist això, la misèria i la fam han de ser causes minoritàries al si de la Conferència Episcopal Espanyola per treure-les al carrer. Una actitud que diu molt poc de la seva sensibilitat davant els vertaders problemes del món, deixant-se dur per qüestions que tenen poc a veure amb la justícia i la dignitat de l'ésser humà.