Ir al contenido principal

83. Entesa per Mallorca fa niu a Palma

Diari de Balears, 26 de setembre de 2008
Última Hora, 26 de setembre de 2008

Gairebé dos anys després de l'escissió del PSM, Entesa per Mallorca ha deixat de ser un grup de futur incert i s'ha consolidat com a formació política. Durant aquest estiu ha treballat per condicionar la seva seu, situada a Palma. I han estat els mateixos integrants de la formació els qui han estat treballant per condicionar-la, sense altre ajuda que les seves mans i el seu temps. Entesa és un partit atípic. Sobreviu, tot i estar mancar de la infraestructura i mitjans habitualment necessaris per consolidar-se. Tampoc no té el suport de cap mitjà de comunicació (aval massa important avui en dia). Pot dir-se que es manté únicament gràcies a la vocació i feina dels seus militants, fet poc freqüent avui dia.

Pot afirmar-se que Entesa manté les conviccions pròpies del PSM, i adopta el tarannà moderat i tranquil d'UM. Això l'allunyaria de la radicalitat ideològica d'uns i les sospites per corrupció d'altres. El seu espai potencial de creixement es presenta ampli; però difícil de moure a curt termini. No hi ha dubte que el paper de plataforma coalicionista i conciliadora és resultat d'una estratègia per a la supervivència; però també sorprèn pels resultats i el lideratge obtinguts, amb vista a objectius majors. Tal vegada la seva renúncia a concórrer a les eleccions autonòmiques i del Consell de Mallorca, per evitar una major divisió del vot, acabés de girar la truita en ambdues institucions. A alguns municipis també es formaren aliances impulsades per Entesa amb la voluntat d'assolir un canvi de govern, tot i que els resultats foren molt desiguals.

La principal iniciativa d'Entesa, Unitat per les Illes, fou un fracàs anunciat inclús abans de les eleccions. La precipitació no donava temps ni credibilitat a la nova coalició, que ni tan sols va convèncer a les respectives militàncies: era impossible conciliar antics enemics electorals en dos mesos. I de fet, allò no va convèncer a gairebé cap dels seus integrants. ERC s'hi apuntà per veure què en podia treure, UM per fer la guitza al PSM si aquest no s'hi afegia, i finalment el PSM per no quedar com el "traïdor" al nou eix nacionalista. Finalment, el marcat bipartidisme a nivell estatal ja predeia que aquesta no era la millor ocasió.

A pesar de tot, és molt remarcable que la formació més petita de la coalició aconseguís tirar endavant aquest projecte, superant desencontres personals tan habituals i endèmics a la política balear. Tant de bo la nova seu del carrer Morey de Palma sigui un signe de renovació política a Balears i d'una altra manera de fer les coses.