68.- Un mitjà per Balears, una mirada balear

Diari de Balears, 1 de juny de 2008

Recentment, el vostre diari ha fet un gran esforç de renovació d'imatge i continguts. És molta –i bona- la feina feta; però crec que encara es manté un llast inconscient molt difícil de trencar: els mitjans de comunicació d'àmbit local (i en general, a tota Espanya) mantenen la mateixa concepció geopolítica espanyola en el tractament informatiu. Una tradició hereva dels diaris de tiratge nacional a l'hora de cobrir i tractar la informació, i que només afegeix una atenció afegida a les notícies locals. A més, en el cas de mitjans d'abast local que usen el català com a llengua vehicular (com IB3, o TV3), se'ls pressuposaria una concepció hispanocentrista menys acusada; però segueix passant el mateix.

Primer, caldria redefinir la perspectiva lingüística i cultural a fons. No trobo cap menció al Principat d'Andorra, un estat independent que parla la mateixa llengua que nosaltres, així com de Catalunya i el País Valencià. Tampoc no trobo cap seguiment explícit a l'actualitat del Rosselló, que com sabeu va formar part de l'antic Regne de Mallorca i encara parla (tímidament) el català. Tots aquests territoris es troben molt més a prop que Andalusia o Extremadura, dels quals estem prou ben informats. Segon, fóra bo un reenfocament del nostre entorn geogràfic: no hi ha un seguiment especial de l'actualitat de França, tan propera a nosaltres com Espanya. Amb això repetim els mateixos vicis de la premsa estatal, per qui Portugal és un veí totalment desconegut. I tercer, s'ha de recuperar el insularisme i la mediterraneïtat. Res sabem de Còrsega, Malta o Sardenya (i la seva localitat de l'Alguer): per omissió, donem l'esquena al Mediterrani i continuem mirant cap a la península.

En qualitat de ciutadà resident a les Balears, m'agradaria que els mitjans més "nostrats" no només ofereixin una informació acurada del nostre entorn més immediat, sinó que el seu model informatiu també tingués el nostre entorn com a base de referència, partint de les Illes, i no de la península. Té sentit continuar inconscientment aquesta concepció de base en el tractament informatiu, en un diari que vol donar una òptica de país constructiva i pedagògica? No és una manera de seguir ancorats en una concepció mental i estructural "iberocèntrica", que no canvia de rerefons, tot i el canvi d'imatge i continguts? Per conèixer l'actualitat d'Espanya ja tenim els diaris de tiratge nacional; n'anem ben sobrats. Per què la nostra premsa local no fa canvis substancials de base? Fer país no es limita a una llengua: cal una visió del món. Aquest és el camí. Enhorabona.