63.- De Calvet a Calvo. Palma amb cap i seny

Diari de Balears, 8 de maig de 2008
Última Hora, 9 de maig de 2008

Fa pocs dies, la batlessa de Palma Aina Calvo va presentar a la Fundació Miró "Palma oberta al futur", el model general de ciutat sobre el qual es basarà la reforma urbana dels pròxims anys. No es tracta d'un pla general d'ordenació general de gran abast, ni d'un redisseny del pla territorial, ni d'una redistribució d'edificabilitats o requalificacions. La planificació aplica dos conceptes molt bàsics, però urgents i indispensables. Primer, una visió global de ciutat; segon, aplicar racionalitat i sentit comú a les reformes incloses.

Això pot semblar evident; però no ho ha estat, ni molt menys. Cal recordar que l'anterior equip de govern proposava a la campanya electoral fer platges artificials de barri; tan útil com muntar estacions d'esquí artificials a Estocolm, o construir un canal d'irrigació a Venècia. O una segona línia de Metro que hagués convertit a Palma en un "Aquacity" subterrani, vista la qualitat de construcció de la línia ja existent.

El projecte es limita a reestructurar la xarxa viària i dissenyar grans zones verdes. No hi han nous vials projectats, sinó que es repensen els ja existents de l'eixample radial de Bernat Calvet (1897). Ara, els vials es dissocien en eixos de tràfic rodat i eixos peatonals o cívics, disposats de manera alternada al plànol per equilibrar les seves funcions al llarg de Ciutat. Fins ara, les grans vies urbanes estaven destinades al tràfic sense que això acabés amb el problema circulatori: tot i les millores fetes a les vies d'accés a Palma als darrers anys, els problemes circulatoris persisteixen com abans.

I és que els problemes de trànsit augmentaran proporcionalment si el transport públic no dóna una alternativa de qualitat. El tramvia projectat és una excel·lent idea pel transport públic, sempre que no malmeti el tràfic actual. Tanmateix, el seu traçat estratègic reduiria progressivament el tràfic rodat si s'aplica amb encert.

Els parcs lineals de Sa Riera i de Jacint Verdaguer, establerts al nord-oest i nord-est del nucli urbà, confirmen aquesta simetria d'espais verds. També la concepció de dos grans pulmons verds a cada banda de la ciutat és excel·lent, ja que grans ciutats com Madrid o Barcelona no gaudeixen de tal doble privilegi (París, amb els immensos boscos de Boulogne i Vincennes, sí ho té). Solament falta que el pulmó verd a l'Est de la ciutat es concreti i adquireixi uns contorns més harmoniosos, i si pot ser més amplis.

Tanmateix falten per resoldre alguns temes previs, com acabar l'eixamplament de les grans vies de circulació viària (Aragó, Manacor), abans d'escometre els eixos cívics per evitar col·lapses circulatoris. O també dissenyar un pla de protecció de "cèl·lules barrials", per evitar que les típiques barriades de casetes baixes siguin desfigurades per noves construccions i perdin el seu caràcter original.