47.- Promeses electorals: molts doblers, poca voluntat

Diari de Balears, 5 de febrer de 2008
Última Hora, 10 de febrer de 2008

Falta poc per a les eleccions, i arriben les promeses electorals. Els 400 euros, les rebaixes de l'IRPF, les places d'escoleta ofertes per un i augmentades per l'altre... res de nou. Però tot el que prometen, i més, és possible: els doblers hi són, existeixen i estan disponibles. El problema és l'ús que reben al llarg dels anys de govern. Aquelles partides pressupostàries poc o gens publicitades, d'utilitat discutible o inexistent.

Heus-ne aquí un exemple: el projecte Eurofighter Typhoon, consistent en el disseny i construcció d'un avió de combat del mateix nom en col·laboració per Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia des de 1983, i al qual s'afegí Espanya el 1985. Des de llavors, Espanya invertí grans quantitats dedicades a l'enginyeria aeronàutica militar, pel disseny del nou avió. Aquesta etapa durà uns dotze anys.

Una vegada llest per a la seva producció, el Consell de Ministres aprovà en 1997 una partida de 987.899 milions de pessetes per a la compra de 87 unitats. És a dir: 6.000 milions d'euros dedicats a armament. A més, s'acordà de pagar-los en tretze anualitats (2002-2014) a mesura que arribessin els aparells, cosa que condicionà la gestió dels següents governs que, a sobre, han d'anar augmentant la inversió. El primer avió rebut es va estavellar en el primer vol de prova, i 72 milions d'euros se n'anaren a les escombraries.

Països com Àustria i l'Aràbia Saudita ja l'han adquirit. També hi estan interessats Dinamarca i Noruega... a més de Turquia, l'Índia i el Pakistan. És molt trist que estats envoltats de pobresa, misèria i subdesenvolupament facin aquestes inversions milionàries en armament, a sobre fet amb participació espanyola. Per entendre'ns, un sol avió Eurofighter Typhoon val 62'9 milions d'euros (12.000 milions de pessetes).

Per tant, el Govern espanyol disposa de doblers. I tant se val qui governi, ja que uns i altres han col·laborat en el projecte esmentat, així com d'altres. És trist que Defensa tingui preferència davant Educació, Cultura o Sanitat. I que partides dedicades a indústria i investigació acabin derivades a producció i recerca en tecnologia militar. Just les eleccions forcen que els doblers tinguin un destí més just, malgrat sigui forçat per un electoralisme barroer i sense planificació. I això sí que ho compleixen.