Ir al contenido principal

39. UPyD a Balears

Diari de Balears, 24 de desembre de 2007

Fa pocs dies es va presentar a Palma el partit Unió, Progrés i Democràcia (UPyD). Els seus principals responsables a les illes, Juan Luis Calbarro i Maria Fiol, van informar que el partit de Rosa Díez i Fernando Savater ja contava amb 40 afiliats en les illes, així com 4000 a tota Espanya.

Les seves principals línies de pensament em fan estar expectant davant la seva evolució i desenvolupament. La joventut d'aquesta formació fa que encara no hagi perfilat un caràcter propi, i que aparentment incideixi més a criticar l'actual manera de fer política (especialment la del govern), que a vertebrar la seva pròpia. Propostes com reformar la Constitució -llevant-li el seu caràcter intocable-, i apostar per una educació pública i laica són punts interessants. També la seva aposta per una renovació de la democràcia és esperançadora: és indiscutible la llunyania del discurs polític actual respecte dels ciutadans, amb polítics professionalitzats dirigint partits amb llistes tancades, i continguts tan políticament correctes com previsibles. L'empobriment de la dialèctica, la manca d'idees i la falta de personatges destacats són lamentablement molt habituals.

Però no veig clar proposar la reestructuració de l'actual descentralització de l'estat per aconseguir "que tots els ciutadans gaudeixin dels mateixos drets i llibertats" -segons Juan Luis Calbarro-, "sense diferències entre autonomies". Aquest postulat és molt espinós, amb ell s'ha fet molta demagògia. Retornar algunes competències a l'Estat en el tema fiscal o amb l'educació, els veig innecessaris. Però és molt interessant que el panorama polític espanyol pugui sortir del bipartidisme actual, amb un nou protagonista que dinamitzi la situació. No és normal que els dos grans partits (especialment el PP) acullin sectors socials tan diferents per falta d'opcions polítiques que els representin amb major precisió, condemnant a molts electors a votar al menys dolent, fer antivot, o abstenir-se.

El precedent de C's (Ciutadans) únicament se centra en un tema: denunciar una suposada "persecució" del castellà a Catalunya. Això limita molt el seu abast real i la seva influència en la societat: ja existeixen altres partits monotemàtics (legalització del cannabis, antitaurí, antiavortament...), amb la diferència que no han rebut un suport mediàtic i financer suficient, i Ciutadans tracta un tema amb que és fàcil fer demagògia i populisme. En canvi, les pretensions de UPyD són més àmplies que denunciar persecucions de llengües. Suficient per a estar a l'expectativa, i escoltar el seu projecte.

La possibilitat de trencar l'actual i escleròtic bipartidisme que vivim és motiu perquè se li doni un marge. De moment, han incorporat a les seves files gent procedent del PP i no només decebuts del PSOE, fet que pot donar-li una base social més centrada i moderada, i restar-li pes a sectors més radicals. Que es converteixi en una renascuda UCD (o CDS) o en un nou FN demagògic, només el temps ho dirà. Les mesurades declaracions en la presentació de UPyD a Balears em fan, almenys, esperar esdeveniments.