28.- Isaac Albéniz: 120 anys a Mallorca

Diari de Balears, 10 d'agost de 2007

El proper 6 de setembre es compliran 120 anys de la primera arribada a Mallorca del genial compositor i pianista català Isaac Albéniz (1860-1909). Les biografies existents sobre no mostren amb claredat els intensos lligams del compositor amb l'illa, en part degut a la moguda vida del compositor. De manera successiva, Albéniz visqué de manera estable a Barcelona, Madrid, Londres, París i Niça fins la seva mort; però les seves estades a Mallorca, dins del que fins ara sabem, serien constants en tot moment.

Segons el llibre "Isaac Albéniz a Mallorca" de Antoni Mir i Joan Parets (Ed. Consell de Mallorca, 2004), està documentat que Albéniz viatjà fins a tres vegades a Mallorca (1887, 1890 i 1894), oferint varis concerts en cada ocasió. Durant la seva primera estada, destaca el concert ofert en el Círculo Mallorquín. En la segona, en el Teatre Principal. I durant la tercera dins les Coves d'Artà, una jornada que degué ser indubtablement màgica. En totes tres ocasions arribà en primavera o estiu i es va quedar més de deu dies, molt més temps del necessari per a oferir els seus recitals, aprofitant per veure amics i gaudir de l'estança.

El intercanvi epistolar que manejaren Mir i Parets va revelar un vincle constant d'Albéniz amb les seves amistats mallorquines i mostra que, fins a la seva mort, va mantenir un lligam molt fort amb l'illa. És molt probable que el compositor hi passés més temporades a l'illa, donat que la seva filla i la seva cunyada varen casar-se amb mallorquins. L'absència de més notícies als diaris pot deure's al caràcter privat de la majoria de les seves visites, sense cap activitat pública. Alhora, la seva major dedicació a la composició en detriment dels recitals de piano des de 1890, hauria fet que les seves estances fossin un combinat de descans i treball de composició, deixant de banda els recitals pianístics.

Com pot veure's, els lligams de Isaac Albéniz amb Mallorca són molt ferms a nivell personal i familiar: pot dir-se que era un dels seus racons preferits. Però a nivell musical, aquesta vinculació també donà fruits meravellosos: a Mallorca nasqueren dues de les peces més conegudes del compositor. Una és "Rumores de la Caleta" (1887), com a fruit dels seus passejos per les cales de Calvià durant el seu primer viatge, tot i competir la seva gestació amb les cales malaguenyes. I després, la melangiosa barcarola "Mallorca" (1890), nascuda durant la seva segona estança a l'illa. No parlem d'altres peces que sorgirien amb tota seguretat de la inspiració dels bells paratges illencs; però que no duen noms al·lusius, o encara no han estat investigades amb deteniment pels especialistes.

El univers creador d'Isaac Albéniz encara està per estudiar en detall i ordenar sistemàticament, donada l'atzarosa vida que va dur i els centenars de peces que va compondre sense massa ordre. Quan s'assoleixi, la biografia d'Albéniz adquirirà una nova dimensió. L'illa jugarà un paper decisiu en el seu recorregut creador com la seva segona llar. Alhora, Mallorca haurà de redescobrir-lo com un dels seus més insignes creadors d'abast mundial, que mereixerà un lloc de privilegi a l'alçada de Frederic Chopin. Valgui aquesta efemèride com a recordatori. Encara queda molt per fer; però sembla clar que el moment més gloriós d'Albéniz encara ha d'arribar a la nostra illa.