Diari de Balears, 6 de juny de 2007
Tant PP como UM són forces que s'odien i es necessiten mútuament. El PP, molt més gran i poderós, mai ha pogut amb la manera de fer esmunyedissa i hàbil de UM. La reedició del seu pacte seria molt rentable per a tots dos, amb quatre anys més que satisfarien els seus interessos comuns, no exempts de crisis; però que mai farien trontollar l'acord. Aquesta és l'opció més lògica i viable. Però aquesta vegada el PP ha anat molt lluny: ha intentat esborrar del mapa a UM, amb despeses gegantines i una màquina mediàtica ofegant, deixant un ambient postelectoral entre ells de terra cremada. Això pot fer que UM replantegi les seves mires, més enllà del benefici immediat, i opti per un pacte amb el PSIB i el Bloc.
Amb el Pacte de Progrés, el PP perdé es Govern i els consells de Eivissa i Menorca. Però va conservar Palma i altres municipis importants, i a Madrid governava Aznar: això va ajudar a sostenir el PP balear. Però ara no tenen govern a Madrid, i allà el seu discurs ha perdut tota la moderació del govern Aznar. S'han perdut de nou els consells de Menorca, Eivissa i Formentera a més de majories absolutes a municipis importants (inclòs Palma), i en altres UM és clau per a decidir majories. Conclusió: el PP podria quedar-se amb unes quotes de poder mínimes des de 1983.
De rebot, els seus líders actuals quedarien eclipsats pels triomfadors d'aquestes eleccions: Carlos Delgado a Calvià, i Pere Rotger a Inca. Ambdós representen els extrems ideològics del partit: l'espanyolisme agressiu de Delgado, i el suau catalanisme de Rotger. Tots dos són carismàtics i de fort caràcter, i comandarien singles corrents oposades per a refer el partit que accentuarien la seva crisi, i més si en les generals del 2008 en Rajoy no governa. Finalment, arran d'aquest procés l'electorat més moderat del PP cercaria poc a poc aixopluc en UM, que ocuparia el seu espai fins intercanviar els seus tamanys actuals. Aquesta segona opció és més beneficiosa per a UM a llarg termini, ja que poc a poc debilitaria l'etern rival al arrabassar-li el seu poder, accentuant les seves tensions internes fins propiciar la seva caiguda.
Davant aquest abisme, el PP deu estar implorant el "perdó" de UM i entregar el que sigui, intentant fer oblidar que varen bombardejar als uemites de manera brutal. I si ara el PP veu lleig que tothom s'uneixi contra ells, haurien de pensar com ha tractat als demés durant anys. Com ens deien de petits, "no facis als demés allò que no voldries que et fessin a tu".
Tant PP como UM són forces que s'odien i es necessiten mútuament. El PP, molt més gran i poderós, mai ha pogut amb la manera de fer esmunyedissa i hàbil de UM. La reedició del seu pacte seria molt rentable per a tots dos, amb quatre anys més que satisfarien els seus interessos comuns, no exempts de crisis; però que mai farien trontollar l'acord. Aquesta és l'opció més lògica i viable. Però aquesta vegada el PP ha anat molt lluny: ha intentat esborrar del mapa a UM, amb despeses gegantines i una màquina mediàtica ofegant, deixant un ambient postelectoral entre ells de terra cremada. Això pot fer que UM replantegi les seves mires, més enllà del benefici immediat, i opti per un pacte amb el PSIB i el Bloc.
Amb el Pacte de Progrés, el PP perdé es Govern i els consells de Eivissa i Menorca. Però va conservar Palma i altres municipis importants, i a Madrid governava Aznar: això va ajudar a sostenir el PP balear. Però ara no tenen govern a Madrid, i allà el seu discurs ha perdut tota la moderació del govern Aznar. S'han perdut de nou els consells de Menorca, Eivissa i Formentera a més de majories absolutes a municipis importants (inclòs Palma), i en altres UM és clau per a decidir majories. Conclusió: el PP podria quedar-se amb unes quotes de poder mínimes des de 1983.
De rebot, els seus líders actuals quedarien eclipsats pels triomfadors d'aquestes eleccions: Carlos Delgado a Calvià, i Pere Rotger a Inca. Ambdós representen els extrems ideològics del partit: l'espanyolisme agressiu de Delgado, i el suau catalanisme de Rotger. Tots dos són carismàtics i de fort caràcter, i comandarien singles corrents oposades per a refer el partit que accentuarien la seva crisi, i més si en les generals del 2008 en Rajoy no governa. Finalment, arran d'aquest procés l'electorat més moderat del PP cercaria poc a poc aixopluc en UM, que ocuparia el seu espai fins intercanviar els seus tamanys actuals. Aquesta segona opció és més beneficiosa per a UM a llarg termini, ja que poc a poc debilitaria l'etern rival al arrabassar-li el seu poder, accentuant les seves tensions internes fins propiciar la seva caiguda.
Davant aquest abisme, el PP deu estar implorant el "perdó" de UM i entregar el que sigui, intentant fer oblidar que varen bombardejar als uemites de manera brutal. I si ara el PP veu lleig que tothom s'uneixi contra ells, haurien de pensar com ha tractat als demés durant anys. Com ens deien de petits, "no facis als demés allò que no voldries que et fessin a tu".