Diari de Balears, 31 de març de 2007
Fa mig any del naixement d'Entesa per Mallorca, fruit de la decisió del PSM d'aliar-se amb EU-EV per formar l'actual Bloc. Realment, l'escissió respon al sorgiment d'un espai sobiranista creixent a les Illes. Fins ara, al PSM predominava un nacionalisme d'esquerres (contraposat al més dretà de UM), i dins seu germinava una corrent interna més radical. Potser el PSM no va saber gestionar aquest fet, i la idea del Bloc el condemnà a la partició: pactar amb EU-EV moderava el seu nacionalisme; fer-ho amb ERC hauria decebut els més esquerrans. Fos com fos, el PSM estava condemnat. Altrament, el independentisme illenc el lidera ERC; però sent una formació d'origen català, el seu creixement ha pogut ser menor davant els recels de qui desitjaven una força genuïnament balear. Entesa podria liderar aquest espai ideològic.
Presentar-se només a les municipals és un acte coherent i pragmàtic d'acord amb les seves tesis, basades en créixer des del municipalisme. Alhora, un partit jove que no té ni seu social no pot assumir les despeses d'uns comicis insulars o balears. Tampoc pactar amb uns o altres per aquests comicis servia de res: suposava participar-hi com la força més dèbil. Han preferit esperar. El seu municipalisme era previsible, ja que bona part dels seus líders foren regidors o inclús batles a Mallorca, i saben moure's segons la idiosincràsia de cada municipi on es presenten. Això garantiria la seva supervivència a mig termini, si assoleixen bons resultats als municipis.
Entesa desperta recels al nacionalisme. El PSM perdria gairebé la meitat dels seus votants. ERC podria patir un futur traspàs de vots cap a una força d'arrel illenca. I de UM podrien arribar votants descontents, que no trobaven una força que els hi fos adient. És a dir: aquest espai havia de sorgir abans o després. Una força sobiranista que deixés en segon pla el debat esquerra-dreta, amb un independentisme tranquil i pragmàtic d'arrel mallorquina. Els queda molt per fer: vertebrar-se, aconseguir presència a les institucions, arribar a Menorca i a les Pitiüses, i convèncer. Sort.
Fa mig any del naixement d'Entesa per Mallorca, fruit de la decisió del PSM d'aliar-se amb EU-EV per formar l'actual Bloc. Realment, l'escissió respon al sorgiment d'un espai sobiranista creixent a les Illes. Fins ara, al PSM predominava un nacionalisme d'esquerres (contraposat al més dretà de UM), i dins seu germinava una corrent interna més radical. Potser el PSM no va saber gestionar aquest fet, i la idea del Bloc el condemnà a la partició: pactar amb EU-EV moderava el seu nacionalisme; fer-ho amb ERC hauria decebut els més esquerrans. Fos com fos, el PSM estava condemnat. Altrament, el independentisme illenc el lidera ERC; però sent una formació d'origen català, el seu creixement ha pogut ser menor davant els recels de qui desitjaven una força genuïnament balear. Entesa podria liderar aquest espai ideològic.
Presentar-se només a les municipals és un acte coherent i pragmàtic d'acord amb les seves tesis, basades en créixer des del municipalisme. Alhora, un partit jove que no té ni seu social no pot assumir les despeses d'uns comicis insulars o balears. Tampoc pactar amb uns o altres per aquests comicis servia de res: suposava participar-hi com la força més dèbil. Han preferit esperar. El seu municipalisme era previsible, ja que bona part dels seus líders foren regidors o inclús batles a Mallorca, i saben moure's segons la idiosincràsia de cada municipi on es presenten. Això garantiria la seva supervivència a mig termini, si assoleixen bons resultats als municipis.
Entesa desperta recels al nacionalisme. El PSM perdria gairebé la meitat dels seus votants. ERC podria patir un futur traspàs de vots cap a una força d'arrel illenca. I de UM podrien arribar votants descontents, que no trobaven una força que els hi fos adient. És a dir: aquest espai havia de sorgir abans o després. Una força sobiranista que deixés en segon pla el debat esquerra-dreta, amb un independentisme tranquil i pragmàtic d'arrel mallorquina. Els queda molt per fer: vertebrar-se, aconseguir presència a les institucions, arribar a Menorca i a les Pitiüses, i convèncer. Sort.