39.- UPD a Balears

Diari de Balears, 24 de desembre de 2007

Fa pocs dies es va presentar a Palma el partit Unió, Progrés i Democràcia (UPD). Els seus principals responsables a les illes, Juan Luis Calbarro i Maria Fiol, van informar que el partit de Rosa Díez i Fernando Savater ja contava amb 40 afiliats en les illes, així com 4000 a tota Espanya.

Les seves principals línies de pensament em fan estar expectant davant la seva evolució i desenvolupament. La joventut d'aquesta formació fa que encara no hagi perfilat un caràcter propi, i que aparentment incideixi més a criticar l'actual manera de fer política (especialment la del govern), que a vertebrar la seva pròpia. Propostes com reformar la Constitució -llevant-li el seu caràcter intocable-, i apostar per una educació pública i laica són punts interessants. També la seva aposta per una renovació de la democràcia és esperançadora: és indiscutible la llunyania del discurs polític actual respecte dels ciutadans, amb polítics professionalitzats dirigint partits amb llistes tancades, i continguts tan políticament correctes com previsibles. L'empobriment de la dialèctica, la manca d'idees i la falta de personatges destacats són lamentablement molt habituals.

Però no veig clar proposar la reestructuració de l'actual descentralització de l'estat per aconseguir "que tots els ciutadans gaudeixin dels mateixos drets i llibertats" -segons Juan Luis Calbarro-, "sense diferències entre autonomies". Aquest postulat és molt espinós, amb ell s'ha fet molta demagògia. Retornar algunes competències a l'Estat en el tema fiscal o amb l'educació, els veig innecessaris. Però és molt interessant que el panorama polític espanyol pugui sortir del bipartidisme actual, amb un nou protagonista que dinamitzi la situació. No és normal que els dos grans partits (especialment el PP) acullin sectors socials tan diferents per falta d'opcions polítiques que els representin amb major precisió, condemnant a molts electors a votar al menys dolent, fer antivot, o abstenir-se.

El precedent de C's (Ciutadans) únicament se centra en un tema: denunciar una suposada "persecució" del castellà a Catalunya. Això limita molt el seu abast real i la seva influència en la societat: ja existeixen altres partits monotemàtics (legalització del cannabis, antitaurí, antiavortament...), amb la diferència que no han rebut un suport mediàtic i financer suficient, i Ciutadans tracta un tema amb que és fàcil fer demagògia i populisme. En canvi, les pretensions de UPD són més àmplies que denunciar persecucions de llengües. Suficient per a estar a l'expectativa, i escoltar el seu projecte.

La possibilitat de trencar l'actual i escleròtic bipartidisme que vivim és motiu perquè se li doni un marge. De moment, han incorporat a les seves files gent procedent del PP i no només decebuts del PSOE, fet que pot donar-li una base social més centrada i moderada, i restar-li pes a sectors més radicals. Que es converteixi en una renascuda UCD (o CDS) o en un nou FN demagògic, només el temps ho dirà. Les mesurades declaracions en la presentació de UPD a Balears em fan, almenys, esperar esdeveniments.

38.- Una Entesa Balear pel Senat pren cos

Diari de Balears, 21 de desembre de 2007
Última Hora, 28 de desembre de 2007

Poc a poc, es van posant les bases per a aconseguir que les Illes Balears gaudeixin d'un grup propi al Senat. Encara no és la cambra de representació territorial que li pertocaria; però és una manera d'aconseguir representació a Madrid amb un grup nombrós i amb entitat pròpia, tal com ja existeix amb l'Entesa Catalana de Progrés, el tercer grup més nombrós de la càmera amb setze senadors, que agrupa a membres de quatre forces polítiques de Catalunya.

L'arxipèlag escull cinc senadors: tres a Mallorca, un a Menorca i un per Eivissa-Formentera. Apart, s'ha d'afegir un sisè senador designat pel govern autonòmic (actualment, Pere Sampol), i un setè similar que serà designat després de les eleccions a causa de l'augment demogràfic experimentat a l'arxipèlag. Els resultats a Mallorca solen ser de PP 2 i PSIB 1, i a la resta d'illes també solen guanyar els populars. En haver tant pocs senadors en cada circunscripció, el Senat obliga a agrupar el vot al màxim per a tenir èxit. Malauradament, no s'ha après la lliçó regularment i la dispersió de candidatures ha evitat una representació plural: el 2004, el PP s'endugué quatre senadors, el PSIB un, i terceres formacions cap ni un. Però ara sembla que a totes les illes podrem veure una candidatura única, nacionalista i d'esquerres, present a cadascuna de les circumscripcions insulars.

De moment, ja hi ha quòrum a tres de les quatre illes. El dimecres 12 de novembre, es va arribar a Menorca a un acord entre el PSIB, PSM, Els Verds y Esquerra de Menorca per a presentar una única candidatura, amb Artur Bagur com candidat. A Eivissa, el dissabte del mateix mes la plataforma Eivissa pel Canvi (coalició d'ENE, EU i ERC) va acordar coaligar-se amb el PSIB per anar plegats a la circumscripció pitiüsa, amb un candidat encara per determinar.

Només queda Mallorca, on els moviments encara no són lluny d'una resolució final. El debat obert pel president d'Entesa per Mallorca, Biel Huguet, proposant una candidatura que només integrés formacions nacionalistes, deixant fora EU-EV i desfent el Bloc, copsa el debat actual. També la celebració del congrés d'UM ha fet esperar a tots fins la seva resolució. En qualsevol cas, la viabilitat d'una candidatura conjunta a Mallorca és viable. Si la coalició nacionalista pren cos, Biel Huguet va afirmar que al Senat sí cal ajuntar forces amb PSIB i EU-EV, ja que només les dues forces més votades obtindrien senador. Si no, és molt probable que el Bloc i el PSIB s'uneixin per afinitat ideològica d'esquerres; però la coalició nacionalista, com a tercera força, no tindria cap opció. En tots dos casos hauria de prevaldre la sensatesa per a no dividir el vot, independentment de les aliances al Congrés dels Diputats.

D'aquesta forma poden aconseguir-se el senador de Menorca, el d'Eivissa-Formentera, i dos de tres a Mallorca. Afegint-se a en Pere Sampol i el nou senador per l'augment demogràfic, farien un total de sis representants. Després de 30 anys sense representació a Madrid, seria un èxit fabulós tenir grup propi. Esperem esdeveniments: cal enllestir els deures a Mallorca, però encara hi ha temps -tampoc massa-. La voluntat d'unió sempre és premiada i agraïda per l'electorat, i el món està ple de minories condemnades a l'extraparlamentarisme per excés de divisió i idealisme. Tanmateix, sembla que la lliçó està ben apresa.

37.- UPyD en Baleares. Una nueva UCD... ¿o un nuevo Frente Nacional?

Última Hora, 16 de diciembre de 2007

Hace pocos días se presentó en Palma el partido Unión Progreso y Democracia (UPyD). Sus principales responsables en las islas, Juan Luis Calbarro y Maria Fiol, informaron de que el partido de Rosa Díez y Fernando Savater ya cuenta con 40 afiliados en las islas, así como 4000 en toda España.

Sus principales líneas de pensamiento me dejan expectante ante su evolución y desarrollo. La juventud de esta formación hace que todavía no haya perfilado un carácter propio, y que aparentemente incida más en criticar la actual manera de hacer política (especialmente la del gobierno), que en vertebrar la suya propia. Puntos como proponer una reforma de la Constitución quitándole su carácter intocable y apostar por una educación pública y laica son puntos interesantes. También su apuesta por la renovación de nuestra democracia es esperanzadora. Es indiscutible la lejanía del discurso político actual respecto de los ciudadanos, con partidos presa de políticos profesionalizados mediante listas cerradas, y contenidos tan políticamente correctos como previsibles. El empobrecimiento de su dialéctica, la falta de ideas y la falta de personajes destacables son algo habitual.

No veo tan claro el proponer la reestructuración de la descentralización del estado de manera que todos los ciudadanos disfruten de los mismos derechos y libertades -según se desprende de las declaraciones de Juan Luis Calbarro-, sin diferencias entre autonomías. Este postulado es muy espinoso, ya que con él se ha hecho mucha demagogia y se ha utilizado como arma arrojadiza. El retorno de algunas competencias al Estado, como el tema fiscal o la educación, los veo innecesarios. Pero en conjunto, es muy interesante que el panorama político español pueda salir del bipartidismo estatal, con un nuevo protagonista que dinamice la situación. No es normal que los dos grandes partidos (especialmente el PP) aglutinen sectores sociales tan distintos por falta de opciones políticas que los representen, condenando a muchos electores a votar al menos malo, al antivoto, o la abstención.

El precedente de C's (Ciudadanos) se centraba únicamente en un tema: defender el castellano de una supuesta "persecución" en Cataluña. Esto limita su influencia en la sociedad y el debate interno: ya existen otros partidos monotemáticos (legalización del cannabis, antitaurino, antiabortista...), con la diferencia de que no han recibido un apoyo mediático y financiero suficiente, amén de que Ciudadanos trata un tema con el que es fácil hacer demagogia y populismo. En cambio, a primera vista el ideario de UPyD es más amplio que denunciar persecuciones de lenguas. Suficiente para estar a la expectativa y escuchar su manera de llevarlo a cabo.

La posibilidad de romper el actual y esclerótico bipartidismo que vivimos es motivo para que se le dé un margen. De momento se ha incorporado a sus filas gente procedente del PP y no sólo desencantados del PSOE, lo cual puede darle una base social mayormente centrada y moderada, y restar peso a sectores más radicales. Que se convierta en una renacida UCD (o CDS) o en un nuevo FN demagógico, sólo el tiempo lo dirá. Las ponderadas declaraciones en la presentación de UPyD en Baleares me hacen, al menos, esperar acontecimientos.