32.- Carrer gran de Palma

Diari de Balears, 28 de setembre de 2007
Última Hora, 23 d'octubre de 2007
Diario de Mallorca, 29 de octubre de 2007

La iniciativa de la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Ciutat, Nanda Ramon, de renovar la denominació dels carrers, places i avingudes amb reminiscències franquistes em sembla molt encertada. Si es fa amb seny, pot donar fruits de renovació de la memòria col·lectiva a través de nous personatges de la nostra història recent.

Tot i això, pens que cal atendre un altre aspecte: els vials de importància relativa a nivell de ciutat, però importants a nivell local. Els carrers i places principals de barri. Aquells petits municipis que foren absorbits per grans ciutats, tenen freqüentment el seu eix viari principal batejat amb el nom de "carrer Major", "carrer Gran", "rambla", etc. És una manera de preservar la identitat pròpia, tot i haver perdut la independència administrativa. Això també val per barris recents, planificats per l'Ajuntament (polígons residencials), o fruit de l'evolució espontània que forma noves cèl·lules barrials.

En el cas de Palma, crec que caldria aplicar la fórmula de "carrer Major" amb aquells carrers que han assolit un caràcter de centralitat. En el cas del barri de Pere Garau, per exemple, tenim tres carrers (Nuredduna, Francisco Manuel de los Herreros i Arquebisbe Aspàreg) que han esdevingut fa temps l'artèria principal de barri. Pot parlar-se de carrer Major de Pere Garau, per què no denominar-la així? El mateix podria dir-se de Son Gotleu, on el carrer Indalecio Prieto podria dir-se perfectament avinguda de Son Gotleu.

És cert que es perdrien noms de personatges de rellevància; però es guanyaria en identitat barrial, en una ciutat on els barris no han estat precisament ben atesos en els darrer temps. Qualsevol iniciativa els pot ajudar a prendre volada. Els barris també es mereixen el seu nom, el seu carrer Gran. No em sembla una mala idea.

31.- Cent dies de la batlessa Aina Calvo

Diari de Balears, 20 de setembre de 2007

El pròxim dilluns es compliran 100 dies de la investidura d'Aina Calvo com a batlessa de Ciutat. Des de llavors ha esbossat les línies bàsiques del seu govern, tot i el parèntesi estiuenc. Per això no pot avaluar-se amb contundència la seva gestió; però sí el perfil extern d'acord amb el seu estil i caràcter personal. Sent el seu govern fruit del pacte global a les principals institucions de sis forces polítiques, tant podia transmutar-se en un calidoscopi enriquidor d'idees i projectes, com en un guirigay incoherent i caòtic. De moment, la seva trajectòria és força il·lusionant.

Des de la seva designació com a candidata va anar de menys a més, donant-se a conèixer com una dona enèrgica, de conviccions sinceres i fora de la dialèctica política convencional. Va aconseguir treure el cap, malgrat la poca presència als mitjans de comunicació. Dels públics era d'esperar; però dels privats fou decebedor el buit generalitzat que rebia, amb cap notícia en setmanes. Tot i això va il·lusionar als qui la conegueren en persona i fer córrer la veu; suficient per reanimar el seu partit, i fruit dels bons resultats electorals governar Cort amb un pacte tripartit.

El pacte reeixí per la seva habilitat personal: aconseguí convèncer a Miquel Nadal, fins el punt que la col·laboració entre ells és total. Ha captivat a un "enfant terrible" com és n'Eberhard Grosske. Ha demostrat generositat amb l'oposició, donant-los veu i vot en les diferents comissions de govern (quan aquests arraconaren l'oposició). El mateix amb les plataformes i associacions veïnals, de cara als futurs projectes de Ciutat. I a diferència de l'anterior consistori, mostra una decidida voluntat de coordinar totes les àrees d'acció municipal amb contundència.

Els únics punts negatius rellevants són herència de l'anterior legislatura. Son Espases és competència del Govern; però caldria un posicionament més clar, no fos que l'hi esclatés a les mans.

El seu caràcter segueix sent el mateix després de les eleccions. Tracta igual a una fruitera que a una ministra. Sempre té un minut pel ciutadà. Voluntat de servei i d'escoltar no li manquen. Es podrà estar d'acord o en desacord amb les seves decisions; però es nota que vol fer feina pensant en la gent. Tinc l'honor de conèixer-la en persona, i dono fe de tot el que dic sense que m'hagi donat cap càrrec.

30.- No hay dinero

Diario de Mallorca, 9 de septiembre de 2007

Probablemente el Govern no podrá reconducir algunos de los proyectos aprobados por el anterior ejecutivo. Casos como Port Adriano o Son Espases iban a ser paralizados de acuerdo con una política respetuosa con el patrimonio y el medio ambiente, además de responder a una demanda social. Promesas y opiniones aparte, hay un motivo palmario: no hay dinero. El anterior ejecutivo actuó con una falta de sentido de país aberrante.

El Govern del PP invirtió a mansalva sin asegurar su (co)financiación, hipotecando la siguiente legislatura. A su vez lo legitimaría para proseguir su modelo económico, que a su vez impulsaría nuevos megaproyectos. Y perder las elecciones (como así fue) suponía atar de pies y manos al nuevo ejecutivo, mucho más escrupuloso a la hora de planificar sus inversiones. Así nos encontramos con grandes obras (autopistas, Metro) con deudas millonarias; y proyectos aprobados a última hora (Ses Fontanelles), en condiciones que obligarían a indemnizaciones tan onerosas como su ejecución. En suma: Matas ha dejado un legado que sólo él podía proseguir, o que ataría de pies y manos a su sucesor. El actual ejecutivo se encuentra con una herencia de enormes deudas y proyectos difíciles de frenar, por lo avanzado de las obras o por las indemnizaciones que supondría pararlos. Y las arcas del Govern están vacías.

Esta falta de capacidad de maniobra se traduce en dos caminos. O seguir con los proyectos de Matas incumpliendo las promesas del Pacte, decepcionando a las plataformas y electores que confiaron en ellos. O frenarlos, incrementando aún más la deuda. Ambas opciones darán alas al PP, que acusarán al ejecutivo de Antich; ya sea por incoherencia, o por parálisis. El convenio de carreteras firmado con Madrid ya no reparará esta situación: según unos, no se firmó porque Antich quería perjudicar al ejecutivo de Matas. Según otros, Matas provocó el desencuentro para justificar la deuda y monopolizar los logros de su gestión. Es un logro ya envenenado.

Alguien dijo: "El político piensa en la próxima elección. El estadista, en la próxima generación". En Balears hemos tenido una desagradable lección de política partidista. Ahora, las islas necesitan doble financiación. Una, para inversiones; otra, para las hipotecas heredadas del anterior gobierno. Entonces Antich podrá gobernar desde cero, no lastrado como hasta ahora. Entonces veremos si tiene fuste de estadista, o deja un panorama yermo a su sucesor.