29.- Isaac Albéniz: 120 años en Mallorca

Última Hora, 15 de agosto de 2007
Diario de Mallorca, 26 de agosto de 2007

El próximo 6 de septiembre se cumplirán 120 años de la primera llegada a Mallorca del genial compositor y pianista catalán Isaac Albéniz (1860-1909). Las biografías existentes sobre él no muestran con claridad los intensos vínculos del compositor con la isla, en parte debido a su agitada vida. De manera sucesiva, Albéniz vivió de manera estable en Barcelona, Madrid, Londres, París y Niza hasta su muerte; pero sus estancias en Mallorca, hasta donde sabemos, fueron constantes en todo momento.

Según el libro "Isaac Albéniz en Mallorca" de Antoni Mir y Joan Parets (Ed. Consell de Mallorca, 2004), está documentado que Albéniz viajó hasta tres veces a Mallorca (1887, 1890 y 1894), ofreciendo varios conciertos en cada ocasión. Durante su primera estancia, destacó el concierto ofrecido en el Círculo Mallorquín. En la segunda, en el Teatre Principal. Y durante la tercera en las Cuevas de Artà, una jornada que debió ser indudablemente mágica. En tres ocasiones llegó en primavera o verano y se quedó más de diez días, más tiempo del necesario para ofrecer sus recitales, aprovechando para ver amigos y disfrutar de la estancia.

El intercambio epistolar manejado por Mir y Parets reveló un vínculo constante de Albéniz con sus amistades mallorquinas y muestra que, hasta su muerte, mantuvo un contacto regular con la isla. Es muy probable que el compositor pasara más temporadas en la isla, dado que su hija y su cuñada estuvieron casadas con mallorquines. La ausencia de noticias en los diarios puede deberse al carácter privado de sus visitas, sin ninguna actividad pública. A la vez, su mayor dedicación a la composición en detrimento de los recitales de piano desde 1890, habría hecho que sus estancias fuesen un combinado de descanso y trabajo de composición, dejando de lado los recitales pianísticos.

Como puede verse, la ligazón de Isaac Albéniz con Mallorca es muy firme a nivel personal y familiar: puede decirse que era uno de sus rincones preferidos. Pero a nivel musical, esta vinculación también dio frutos maravillosos: en Mallorca nacieron dos de las piezas más conocidas del compositor. Una es "Rumores de la Caleta" (1887), como fruto de sus paseos por las calas de Calvià durante su primer viaje, compitiendo su origen con las calas malagueñas. Y después, la melancólica barcarola "Mallorca" (1890), nacida durante su segunda estancia en la isla. No hablamos de otras piezas que surgirían con toda seguridad de la inspiración de los bellos parajes isleños; pero que no llevan nombres alusivos, o todavía no han sido investigadas con detenimiento por los especialistas.

El universo creador de Isaac Albéniz todavía está por estudiar en detalle y ordenar sistemáticamente, dada la azarosa vida que llevó y los centenares de piezas que compuso sin un mínimo orden. Cuando se culmine, la biografía de Albéniz adquirirá una nueva dimensión y la isla jugará un papel decisivo en su recorrido creador como su segundo hogar. A la vez, Mallorca deberá redescubrirlo como uno de sus más insignes creadores de alcance mundial, mereciendo un lugar de privilegio a la altura de Frederic Chopin. Valga esta efemèride como recordatorio. Todavía queda mucho por hacer; pero parece claro que el momento más glorioso de Albéniz todavía ha de llegar a nuestra isla.

28.- Isaac Albéniz: 120 anys a Mallorca

Diari de Balears, 10 d'agost de 2007

El proper 6 de setembre es compliran 120 anys de la primera arribada a Mallorca del genial compositor i pianista català Isaac Albéniz (1860-1909). Les biografies existents sobre no mostren amb claredat els intensos lligams del compositor amb l'illa, en part degut a la moguda vida del compositor. De manera successiva, Albéniz visqué de manera estable a Barcelona, Madrid, Londres, París i Niça fins la seva mort; però les seves estades a Mallorca, dins del que fins ara sabem, serien constants en tot moment.

Segons el llibre "Isaac Albéniz a Mallorca" de Antoni Mir i Joan Parets (Ed. Consell de Mallorca, 2004), està documentat que Albéniz viatjà fins a tres vegades a Mallorca (1887, 1890 i 1894), oferint varis concerts en cada ocasió. Durant la seva primera estada, destaca el concert ofert en el Círculo Mallorquín. En la segona, en el Teatre Principal. I durant la tercera dins les Coves d'Artà, una jornada que degué ser indubtablement màgica. En totes tres ocasions arribà en primavera o estiu i es va quedar més de deu dies, molt més temps del necessari per a oferir els seus recitals, aprofitant per veure amics i gaudir de l'estança.

El intercanvi epistolar que manejaren Mir i Parets va revelar un vincle constant d'Albéniz amb les seves amistats mallorquines i mostra que, fins a la seva mort, va mantenir un lligam molt fort amb l'illa. És molt probable que el compositor hi passés més temporades a l'illa, donat que la seva filla i la seva cunyada varen casar-se amb mallorquins. L'absència de més notícies als diaris pot deure's al caràcter privat de la majoria de les seves visites, sense cap activitat pública. Alhora, la seva major dedicació a la composició en detriment dels recitals de piano des de 1890, hauria fet que les seves estances fossin un combinat de descans i treball de composició, deixant de banda els recitals pianístics.

Com pot veure's, els lligams de Isaac Albéniz amb Mallorca són molt ferms a nivell personal i familiar: pot dir-se que era un dels seus racons preferits. Però a nivell musical, aquesta vinculació també donà fruits meravellosos: a Mallorca nasqueren dues de les peces més conegudes del compositor. Una és "Rumores de la Caleta" (1887), com a fruit dels seus passejos per les cales de Calvià durant el seu primer viatge, tot i competir la seva gestació amb les cales malaguenyes. I després, la melangiosa barcarola "Mallorca" (1890), nascuda durant la seva segona estança a l'illa. No parlem d'altres peces que sorgirien amb tota seguretat de la inspiració dels bells paratges illencs; però que no duen noms al·lusius, o encara no han estat investigades amb deteniment pels especialistes.

El univers creador d'Isaac Albéniz encara està per estudiar en detall i ordenar sistemàticament, donada l'atzarosa vida que va dur i els centenars de peces que va compondre sense massa ordre. Quan s'assoleixi, la biografia d'Albéniz adquirirà una nova dimensió. L'illa jugarà un paper decisiu en el seu recorregut creador com la seva segona llar. Alhora, Mallorca haurà de redescobrir-lo com un dels seus més insignes creadors d'abast mundial, que mereixerà un lloc de privilegi a l'alçada de Frederic Chopin. Valgui aquesta efemèride com a recordatori. Encara queda molt per fer; però sembla clar que el moment més gloriós d'Albéniz encara ha d'arribar a la nostra illa.

27.- Un estiu de renovacions i paritats

Diari de Balears, 6 d'agost de 2007

Les diferents forces polítiques se'n van de vacances amb una situació ben diferent a la de fa dos mesos. No només pel canvi de govern i a totes les institucions importants (excepte a Menorca), sinó per les renovacions de fons. La fugida de Jaume Matas i la retirada gradual de Maria Antònia Munar deixarà a Francesc Antich com l'últim referent d'una generació, i responsable de culminar el traspàs de poder a una nova classe política, jove i moderna, hereva dels fills del franquisme i la transició.

El partit que ha comés la renovació amb força han sigut els propis socialistes. Només cal veure els caps visibles de la nova administració de les illes: Joana Barceló (Consell de Menorca), Aina Calvo (batlessa de Palma), Francina Armengol (Consell de Mallorca), i Lurdes Costa (batlessa d'Eivissa). Els àngels d'en Xisco. Una paritat inqüestionable, amb dues presidentes i dues batlesses de capitals de quatre possibles. La renovació també ha sigut majoritària, ja que només Joana Barceló i Artur Bagur segueixen al consell i la batlia de Maó, respectivament. El problema pendent del partit és aconseguir una militància nombrosa com la dels populars i marcar l'agenda política amb un discurs fort i alhora tranquil, treballant molt la qüestió comunicativa: cal vendre la discrepància com fruit del diàleg, i fer de la diversitat de forces polítiques font de riquesa ideològica.

D'això en sabia molt el govern anterior (i els mitjans afins), en sentit invers i molt agressiu. Els populars es troben amb una renovació forçosa, més enllà de qüestions de paritat o de noves generacions. L'abrupta desaparició de Matas i la pèrdua de totes les institucions importants obliguen a portar sàvia nova, i no caure en l'error de romandre amb els mateixos noms durant els pròxims anys. Noves idees i nous projectes de futur són la millor recepta, que difícilment tindran cabuda si el partit continua mirant al passat i perdent contacte amb les seves bases, que tanmateix són el futur. Des del poder municipal el partit pot revifar: ja sigui amb sàvia nova (Antoni Pastor a Manacor, José Ramón Bauzà a Marratxí), o amb velles receptes (Pere Rotger a Inca). O caure totalment en mans de El Mundo i Carlos Delgado, i els seus "sin escrúpulos".

Unió Mallorquina es troba amb una situació paradoxal. Tot i tenir a Maria Antònia Munar com a líder indiscutible, es troba rodejada gairebé exclusivament per homes, la seva contribució a la paritat del govern ha sigut molt escassa, i gairebé tots els batles uemites són homes. En tot cas, el partit es troba en un moment previ "de trampolí".