26.- El Jueves, Polanco i Serra: 30 anys de la nostra història

Diari de Balears, 26 de juliol de 2007

Aquests darrers dies s'han donat tres fets molt diferents entre si, però amb un punt en comú: representen 30 anys de la nostra història col·lectiva.

En primer lloc, la censura de la revista satírica "El Jueves", motivada per la seva irreverent portada: un fet absurd en un país on la censura ja és història (?). I més encara, sabent que en la revista s'han fet paròdies de la Família Reial cada setmana, a quina més enginyosa i irreverent. Quina és la diferència? potser que surti en portada i no a l'interior de la revista? O que fou objecte d'un reportatge televisiu que li donà més difusió? Si és així, el "delicte" rau en sortir en portada en lloc de les pàgines interiors, o en la desacostumada difusió obtinguda gràcies a la televisió? això seria, apart de incoherent, absurd. En qualsevol cas, el jutge li ha donat la millor publicitat possible.

El Jueves és una revista satírica que es publica des de l'any 1977, la única que sobreviu de les nascudes durant la Transició. 30 anys amb nosaltres.

En segon lloc, la mort de Jesús de Polanco, creador del grup PRISA i propietari entre molts altres mitjans de la Cadena SER i el diari El País. Ha estat un dels homes més influents del nostre país a través del quart poder (l'únic que escollim diàriament amb el zàping, el dial, o la compra de diaris; i no cada quatre anys). Era coneguda la seva manifesta ideologia esquerrana, sovint criticada per altres grups de comunicació, que més el qualificaven de dictatorial i sectari quanta menys autocrítica n'hi feien.

El País, creat per Jesús de Polanco, es un dels diaris més llegits d'Espanya i fou fundat l'any 1976, en plena Transició. 30 anys amb nosaltres.

I en tercer lloc, el nomenament de Sebastià Serra i Busquets com a nou president de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) en substitució de Gabriel Janer Manila, a proposta de UM dins del nou Govern Balear. Serra fou militant i dirigent històric del PSM (tenia el carnet d'afiliat número 1); però s'havia retirat de la primera línia política els darrers anys, disconforme amb el rumb del seu partit. Així ha culminat la seva desvinculació del partit que ajudà a fundar. Serra inicia una nova etapa, ampliant els horitzons de l'IEB cap el món científic i la recerca, ja que fins ara la institució se centrava en aspectes lingüístics i literaris, fruit del tarannà de Janer Manila.

El PSM fou fundat per Sebastià Serra i altres col·laboradors, l'any 1976, amb la Transició. 30 anys entre nosaltres.

25.- Una Entesa Balear pel Senat

Diari de Balears, 20 de juliol de 2007
Última Hora, 25 de juliol de 2007

Ningú dubta que el PSOE va guanyar les eleccions generals del 2004, amb un milió de vots i 15 diputats més que el PP. Però pocs van reparar en un fet que, de consumar-se, hauria estat un trasbals per a tota la legislatura actual: al Senat guanyaren els populars, els quals es quedaren a només tres senadors de la majoria absoluta. La llei electoral del Senat és molt diferent a la del Congrés. Totes les províncies tenen 4 senadors, sigui quina sigui la seva població; menys als arxipèlags, Ceuta i Melilla, que tenen menys (i una petita part dels senadors són designats pels governs autonòmics). Això sí: tenen llistes obertes. Degut a aquest sistema, com el 2004 els populars guanyaren a més províncies, fou possible que obtinguessin un grup parlamentari molt superior en comparació amb el seu número de votants real.

Actualment, el Senat és un simple tràmit de les decisions del poder legislatiu aprovades al Congrés; però podria ser un contrapoder si els partits majoritaris són diferents a sengles cambres. Què hauria passat si el PP hagués aconseguit majoria absoluta al Senat, en solitari o mitjançant algun pacte? l'actitud poc constructiva dels dirigents populars s'hauria traduït en un antipoder al Senat, dinamitant tota la tasca legislativa del Congrés. Va faltar molt poc, i res indica que això no pugui donar-se el 2008. Pot capgirar-se la situació? és possible, però cal moure's. A Catalunya existeix des de l'any 2000 l'Entesa Catalana de Progrés, consistent en una aliança dels quatre partits d'esquerra a les llistes del Senat. Des de la seva creació ha sigut un èxit: els seus 12 candidats (tres a cadascuna de les 4 províncies) sempre han estat escollits. Per separat només n'obtenien sis, i tots pels socialistes. De fet, fou un precedent del Tripartit actual.

Amb aquest model, seria molt adequat aconseguir a les Illes una entesa de tots els partits de l'actual Pacte de govern, per a concórrer junts al Senat. No és tan esbojarrat, ja que és compatible amb altres aliances pel Congrés. I en quedar en segon pla, el Senat genera menys conflictes per a consensuar els candidats. A Balears, l'any 2004 el PP va treure quatre senadors i el PSOE un. Una entesa balear podria assolir fins a quatre senadors i tres grans fites. Primer, l'entrada al Senat de forces nacionalistes (UM, PSM) sense designació autonòmica. Segon, crear un grup propi de les illes (l'Entesa Catalana funciona com a grup independent, inclosos els senadors socialistes). I tercer, podria ser jutge als propers comicis, evitant la majoria absoluta del PP al Senat si es quedessin a un o dos senadors. Les Illes serien decisives; i de quina manera.

24.- La Biblioteca Central de Palma

Diario de Mallorca, 14 de julio de 2007

Hace una semana tomó posesión el nuevo gobierno municipal de Palma, y la nueva regidora de cultura Nanda Ramon ya ha anunciado un ambicioso proyecto: crear la Biblioteca Central de Palma. Sorprendentemente, apenas ha generado debate: se ha hablado mucho más de su decisión de suprimir los Premis Ciutat de Palma en castellano, como si las endémicas carencias de nuestra vida cultural se centrasen en esto. No entiendo por qué el tema de los Ciutat de Palma ha levantado mucha más polvareda que el proyecto bibliotecario, retomando el manido tema de si se margina al castellano, si hablamos catalán o mallorquín, o si el catalanismo nos invade o no.

Nos encontramos ante un ambicioso proyecto que daría un verdadero impulso a la vida cultural cotidiana. A pesar de eso, determinados medios y corrientes de opinión siguen perdiéndose en discusiones polémicas pero inútiles, mientras el panorama cultural balear sigue bajo mínimos. La gestación de una gran biblioteca, según como se encauce, marcaría un hito clave para impulsar el porvenir social y participativo de nuestra sociedad.

La biblioteca de Can Salas de Palma, hoy en día la más moderna y amplia de Mallorca (aparte de las de la UIB), en cualquier otra gran ciudad sería tan solo una biblioteca de barrio o distrito; y sólo tenemos una. Por añadidura fue financiada por el Estado y el Govern balear se limita a gestionarla, de lo que se concluye que en las islas hemos padecido sucesivos gobiernos con una sensibilidad nula hacia este tema.

El gobierno municipal de Aina Calvo arranca con ambición, y un énfasis en el plano cultural muy esperanzador. Veremos que más dicen sobre el tema bibliotecario los consells insulares y el Govern balear, tan pronto como presenten sus líneas de actuación.

23.- La Biblioteca Central de Palma

Diari de Balears, 14 de juliol de 2007

Fa una setmana que fou nomenat el nou govern municipal de Palma, i la nova regidora de cultura Nanda Ramon ja ha anunciat un ambiciós projecte: la creació d'una Biblioteca Central a Ciutat. Sorprenentment, això no ha generat cap debat: se'n parla molt més de la seva decisió d'eliminar els Premis Ciutat de Palma en castellà, com si les endèmiques mancances de la vida cultural es centressin en això. No acabo d'entendre per què el tema dels Ciutat de Palma ha aixecat molta més polseguera que el projecte bibliotecari, reprenent l'etern tema de si el castellà és marginat o no, si xerrem català o mallorquí, o si el catalanisme ens envaeix o no.

Estem davant d'un ambiciós projecte que pot donar un veritable impuls a la vida cultural quotidiana; però sovint determinats mitjans i corrents d'opinió se segueixen perdent en discussions anecdòtiques i polèmiques però inútils, mentres el tema cultural continua sota mínims. I la gestació d'una gran biblioteca, segons com es plantegi, podria marcar una gran fita pel devenir social i participatiu de la societat mallorquina.

La biblioteca de Can Salas de Palma, avui en dia la més moderna i àmplia de Mallorca (deixant de banda les de la UIB), a qualsevol altra gran ciutat seria una simple biblioteca de barri o districte. I només tenim una. Si a això afegim que fou finançada per l'Estat i el Govern Balear s'ha limitat a gestionar-la, hem de concloure que a les Illes hem tingut successius governs amb una nul·la sensibilitat amb aquest tema.

El govern municipal d'Aina Calvo arrenca amb ambició, i un especial èmfasi en la vessant cultural molt esperançador. Veurem què tenen a dir sobre aquest tema els consells insulars i el Govern Balear, tan aviat com presentin les seves línies d'actuació.

22.- Antich, president

Diari de Balears, 7 de juliol de 2007
Última Hora, 10 de juliol de 2007
Última Hora (Eivissa i Formentera), 19 de juliol de 2007

A la fi, Francesc Antich rebia el suport suficient del Parlament per a ser nomenat president de la comunitat. Esperem veure un govern per a tots, inclosos els votants del PP representats per 28 diputats i un 46% de l'electorat. L'experiència prèvia, on el partit governant sovint governava sense consens amb les forces votades pel 55% d'electors restants, fa necessari que el nou govern no repeteixi els mateixos errors. Cal mà estesa, inclús si els dirigents populars adopten el discurs agressiu dels dirigents populars de Madrid. El consens radica en atendre a tots els ciutadans, si no ho permeten tots els partits: si els dirigents populars s'autoexclouen d'aquesta interrelació, els seus votants tenen dret a ser igualment atesos. Hauríem de distingir partit de dirigents de partit , per no ferir les susceptibilitats de la gent que de bona fe creu en la seva opció política, i que sovint ho fa a contracor veient els dirigents de la formació que voten.

La intervenció de Rosa Estaràs en les sessions de investidura fou molt dura i aspra. Ha sigut una autoafirmació de la força del seu partit, o convertirà el Parlament en un camp de batalla? Ha niat l'agressivitat verbal i la desqualificació del rival en l'oratòria dels populars a partir d'ara? El partit passa a estar dirigit directament des de Madrid? Esperem que no. Això podria desdir a molts votants tradicionals del PP, hereus de l'estela nostrada de Cañellas o Verger. Seria molt trist veure una deriva crispadora i empobridora del discurs a l'estil Acebes, que Matas sabé mantenir a prudent distància.

El nou govern acull sis forces polítiques: PSIB, UM, EU, PSM, Verds i ERC. Pot semblar artificiós i excepcional, però no ho és tant: a Catalunya governa des del 2003 una coalició tripartita, que en realitat acull sis formacions: PSC, CpC, IC, Verds, EUiA i ERC. El mateix passa a Barcelona des de 1995, i a molts ajuntaments catalans. Tampoc oblidem el Pentapartit que governà Itàlia als anys 80, i que evità l'arribada al poder del partit més votat, el Partit Comunista Italià. No és, tot plegat, tan novedós.

La justícia ha de continuar actuant contra els casos de corrupció. Encara la manca de mitjans és escandalosa, així com la seva tardança en actuar. El canvi de govern ha de treballar per a obtenir més recursos i personal, i que de veritat es faci complir la llei; ja sigui per les operacions Voramar o Llampec (ja molt avançades), o el cas de les subvencions del Consell (en fase de instrucció judicial). Per sobre de colors polítics i de intoxicacions mediàtiques, que s'actuï. Que ja toca.

En fi, la cultura democràtica de la societat balear ha de millorar i sanejar-se. Cal una major implicació i informació del ciutadà en temes polítics, fora de sensacionalismes, apartant vincles o desavinences atàviques, i formar un pensament crític i modern devers els governants com a servidors de la societat i no aprofitats com en faria qualsevol altre, doncs no som tots iguals. En fi, fer política amb seny i criteri per a tots i amb tots.

21.- Una trista notícia

Última Hora, 1 de juliol de 2007
Diari de Balears, 3 de juliol de 2007

Fa pocs dies he trobat una notícia que, al meu entendre, és de suma gravetat a nivell periodístic i comunicatiu: comencen els acomiadaments dins un diari de notícies electrònic d'àmbit balear. Això posa en evidència la perversió que patien alguns mitjans sorgits en els darrers anys a les nostres illes, tant pel seu poder aparent poder, com per la seva fragilitat real davant d'interessos obscens i aliens del servei públic.

A part del drama que un col·lectiu de persones es quedi sense feina, és depriment veure com pot caure tan baix el món dels mitjans com a resultat d'una connivència d'altes esferes amb una gestió de govern clientelista. És trist veure com un canvi de govern posa en la corda fluixa la supervivència de grups comunicació sencers, que en algun cas ni esperen a analitzar el talant dels nous governants. Ja no hi ha raó de ser: el poder que els fomenta i els promou.

Tenim un mitjà que, davant el govern emergent (ja sigui per raó ideològica o econòmica), ja ha decidit plegar. On queden els ideals dels seus responsables? servei a la societat, informació veraç, coherència, cercar la veritat, cultura... i la llibertat? Tot es reduïa a fer caixa al caliu del poder amic? si no toquen poder s'acaben els ideals, i tothom al carrer? on queda ara la seva llibertat? Sóc molt crític amb alguns diaris gratuïts perquè veig que no aporten res de nou, el seu finançament és opac, i fan una descarada propaganda governamental disfressada de informació. Ningú ho veia?

Podrà dir-se que els grans grups mediàtics espanyols també tenen una ideologia; però la seva supervivència no depèn dels canvis de govern, i tenen un funcionament autònom dels ressorts de poder. En canvi, aquí han sorgit nous mitjans com bolets a l'empar del govern, i amb la TDT (televisió digital) encara n'arribarien de nous... també propers al ideari del govern, gràcies a la concessió de llicències a grups igualment afins. I ara...?

D'on surten aquests grups, capaços de bastir del no res publicacions d'abast insular? Què passarà amb la resta de portals d'Internet sorgits darrerament? També es "desinflaran" al veure que la mamella-govern tanca l'aixeta i no tenen la llibertat que esperaven? Quants més desapareixeran? En un cas, es tractava de fer diners a costa de vendre informació i plega veles: ni les formes guarden.