8.- Entesa per Mallorca, o la força tranquil·la

Diari de Balears, 31 de març de 2007

Fa mig any del naixement d'Entesa per Mallorca, fruit de la decisió del PSM d'aliar-se amb EU-EV per formar l'actual Bloc. Realment, l'escissió respon al sorgiment d'un espai sobiranista creixent a les Illes. Fins ara, al PSM predominava un nacionalisme d'esquerres (contraposat al més dretà de UM), i dins seu germinava una corrent interna més radical. Potser el PSM no va saber gestionar aquest fet, i la idea del Bloc el condemnà a la partició: pactar amb EU-EV moderava el seu nacionalisme; fer-ho amb ERC hauria decebut els més esquerrans. Fos com fos, el PSM estava condemnat. Altrament, el independentisme illenc el lidera ERC; però sent una formació d'origen català, el seu creixement ha pogut ser menor davant els recels de qui desitjaven una força genuïnament balear. Entesa podria liderar aquest espai ideològic.

Presentar-se només a les municipals és un acte coherent i pragmàtic d'acord amb les seves tesis, basades en créixer des del municipalisme. Alhora, un partit jove que no té ni seu social no pot assumir les despeses d'uns comicis insulars o balears. Tampoc pactar amb uns o altres per aquests comicis servia de res: suposava participar-hi com la força més dèbil. Han preferit esperar. El seu municipalisme era previsible, ja que bona part dels seus líders foren regidors o inclús batles a Mallorca, i saben moure's segons la idiosincràsia de cada municipi on es presenten. Això garantiria la seva supervivència a mig termini, si assoleixen bons resultats als municipis.

Entesa desperta recels al nacionalisme. El PSM perdria gairebé la meitat dels seus votants. ERC podria patir un futur traspàs de vots cap a una força d'arrel illenca. I de UM podrien arribar votants descontents, que no trobaven una força que els hi fos adient. És a dir: aquest espai havia de sorgir abans o després. Una força sobiranista que deixés en segon pla el debat esquerra-dreta, amb un independentisme tranquil i pragmàtic d'arrel mallorquina. Els queda molt per fer: vertebrar-se, aconseguir presència a les institucions, arribar a Menorca i a les Pitiüses, i convèncer. Sort.

7.- Grandesa i misèria de l'esquerra nacionalista a Menorca

Diari de Balears, 24 de març de 2007

A Mallorca s'ha aconseguit la unió de quatre de les cinc forces polítiques minoritàries d'esquerres i nacionalistes existents a l'illa. Falta Entesa per Mallorca, que només es presenta a les municipals i no serà rival al Consell ni al Govern. A Eivissa i Formentera tres quarts del mateix, amb l'afegit del PSIB, aconseguint-se una força unitària que arreplega tota l'esquerra i nacionalisme pitiús.

Però què passa a Menorca? Allà, tothom va per separat. Tantes energies abocades per aconseguir la unió de forces a Mallorca i a les Pitiüses... i s'han oblidat de Menorca. La necessitat d'entesa i unió de forces es vàlida a tot arreu, i tant d'esforç se'l pot endur el vent si no és complet. A EU-EV i ERC no els interessa tenir representació en aquesta illa (ara no hi són)? Que el Consell de Menorca sigui governat per un pacte d'esquerres PSIB-PSM, exclou la possibilitat d'unió per augmentar sa força? Malgrat les enquestes, el PSM podria quedar-se sense l'escó que té ara: per què no ajuntar forces, per si de cas?

I sobretot: a ningú se li ha ocorregut fer una anàlisi en clau balear? Un Bloc menorquí tindria més possibilitats d'augmentar representació. Si el PP perdés algun diputat a Menorca, podria suposar la pèrdua de la seva majoria absoluta. O evitaria una majoria PP-UM, si a cada illa el PP baixés un diputat i UM no creixés. El PP sap que a Menorca està la clau, i ha pactat amb el PMQ (Partit Menorquí, de ideologia centre-dretana) perquè no es presenti; i per afinitat ideològica rebre els seus vots. Menorca és la "reraguarda" tàctica de les Illes (se'n parla ben poc), i el PP ha actuat molt bé.

El Bloc ha fet la feina més difícil a Mallorca; però s'ha deixat la més fàcil a Menorca, on ningú sembla pensar-hi. Mentrestant, el PP ha arreplegat allà el vot que podria mantenir-lo al Govern... i qui sap si recuperar el Consell de Menorca. Allà es podria perdre tot el guanyat a Eivissa o Mallorca; dubto molt que hom no hagi pensat en aquesta circumstància. Si no... que es dediquin a una altra cosa.

6.- Què ens aporta IB3?

Diario de Mallorca, 15 de marzo de 2007

Llegint en un diari els programes més vistos de IB3 Televisió, observo detingudament alguns trets molt significatius. En primer lloc, cap dels seus programes arriba al 20% d'audiència. Segon, dels quatre programes més vistos (entre un 12% i un 19%) tres són sèries nord-americanes, i el imprescindible culebró sud-americà. I finalment, els únics programes que superen lleugerament el 10% són els informatius de migdia. La resta de la programació té una audiència baixíssima, inclús residual. Uns números molt pobres, en conjunt.

De tot això extrec el següent. Primer, els millors registres d'audiència els obtenen produccions estrangeres que, a sobre, són reposicions. Segon, aquestes audiències corresponen a programes en castellà. Tercer, les principals apostes de la cadena en producció pròpia fracassen totalment. Els "magazines" de matí i tarda, sèries, i altres continguts de producció pròpia no enganxen. Només els informatius tenen una audiència salvable. Però paradoxalment, fa poc va encetar-se una campanya publicitària per promocionar-los. Per què aquest interès, quan poden haver altres ofertes interessants amb una audiència pitjor, i més necessitades de difusió? quina mena de continguts volen reforçar?

IB3 sembla un forat per on se'n van més i més diners. Porten gent de Madrid per fer programes a les Illes, com si no tinguéssim professionals prou bons. Les acusacions de politització i manipulació són constants, fins al punt que algunes forces polítiques han decidit no acudir als programes de la cadena. Es retreu manca de qualitat, maltractament del català, poca transparència en la seva gestió i que, tanmateix, la veuen quatre moixos. Quan s'acabarà tot això?

5.- Peticions als bisbes espanyols

Diari de Balears, 5 de març de 2007

A causa de la gran importància que l'Església Catòlica té en el nostre país, se m'acudeixen un reguitzell d'arguments per a que alci la seva veu oficial a través de la Conferencia Episcopal. I, per si no hi hagués prou, que arribi a organitzar o participar a manifestacions pels carrers i pobles de les Illes Balears i de tota Espanya, exigint que les seves lícites peticions siguin escoltades (l'ordre és totalment aleatori):

1) Reclamació de més ajudes per a l'atenció a drogodependents, així com als seus familiars.

2) Un tracte digne i més humà a les prostitutes, deixant de banda tot judici moral.

3) Solidaritat amb els malalts de Sida, ja siguin portadors o terminals.

4) Exigir una major col·laboració per a combatre la fam del Tercer Món.

5) Pronunciamient clar contra la teleporqueria i l'extrema violència en la televisió.

6) Contra la destrucció del medi ambient i el canvi climàtic.

7) Exigència d'una vivenda assequible i digna per a tots (com diu l'art. 47 de la Constitució, manifestament incomplert).

8) Més ajudes per les famílias que no arriben a final de mes, especialment si tenen fills o grans a la llar.

9) Compromís actiu contra la violència de gènere.

10) Demanar a la indústria farmacèutica més medicines pel Tercer Món, i menys inversions en cosmètica.

11) Solidaritzar-se amb els aturats, i reivindicar el dret a una feina en condicions dignes.

12) Lluita contra les mafies organitzades, ja siguin de tràfic de drogues, de òrgans humans, de prostitutes...

13) Exigir major sensibilitat i medis per a acollir i atendre als immigrants que arriben en barques.

14) Lliutar per unes pensions dignes pels jubilats, que actualment no donen per viure en molts casos.

15) Manifestar-se contra les guerres, dictadures i tot tipus d'injustícies existents a qualsevol contrada del món.

Fins ara, les opinions i/o participacions en manifestacions de l'Església s'han centrat en:

1) Avisar del perill que corre la unitat d'Espanya y la "història comú dels seus pobles".

2) Denunciar la greu perniciositat d'una assignatura de la nova LOE: Educació per a la Ciutadanía.

3) Oposició als matrimonis homosexuals, perquè van contra la "Llei Natural", i que puguin adoptar nens.

4) Posicionamient respecte a la política antiterrorista del govern.

Som catòlic per cultura i bateig, però aquesta no és la meva Església.

4.- El efecto Calvo

Diario de Mallorca, 1 de marzo de 2007

Hace poco leí en una encuesta de Gadeso que, a tres meses para las elecciones, la batalla por la alcaldía de Palma puede ser mucho más emocionante de lo que cabría esperar. Según ésta, el 40% de los consultados prefieren a Aina Calvo (PSIB) como alcaldesa, ante un 39% que se decanta por Catalina Cirer (PP). Un panorama insólito hace pocos meses, cuando un PSIB segundón se conformaba con esperar que el PP perdiese la mayoría absoluta y confiarlo todo a pactos postelectorales. Una opción poco fiable si tenemos en cuenta el posible descenso del Bloc, las ambigüedades de UM, y la incertidumbre de si Entesa o Esquerra (unidos o por separado) entrarán en Cort.

Es un simple muestreo. Pero deja a las claras que, por fin, el PSIB de Palma presenta una opción que aspira al triunfo. Aina Calvo se muestra como una alternativa de empaque sin apenas aparecer en los medios ni haber iniciado ninguna campaña de imagen, -como lleva tiempo haciendo Miquel Nadal-. Pero su estrategia es otra: trabajo de hormiguita laboriosa, barrio a barrio. Pregunta, escucha, observa y toma nota. Eficaz en distancias cortas, es persuasiva, transmite ilusión y un nuevo aire. En suma: rezuma humanidad y autenticidad, cualidad que muchos desearían para sí mismos.

El empate técnico en la encuesta no es tan sorprendente: su penetración en la ciudadanía es tan sutil como real, tan discreta como pragmática. Cuando empiece la campaña y Calvo aparezca en todos los medios, el efecto puede ser mayor. Cirer ya no tiene enfrente una rival cualquiera: deberá bajar a la arena electoral y ganarse los votos por méritos propios, esforzándose al máximo. El peligro no es perder la mayoría, sino la alcaldía. Esta vez, habrá batalla en Palma.